Opinió

Correspondència del Setge de Cambrils de 1640

http://ca.www.mcu.es/
L’Arxiu de la Corona d’Aragó permet consultar en línia per internet un conjunt de correspondència relacionada amb el Setge de Cambrils de l’any 1640. Aquests documents digitalitzats posen a l’abast de tothom una part rellevant de la nostra història local. La seva lectura sovint no és senzilla, però amb paciència podem anar desgranant les missives enviades per personatges històrics rellevants com Jacint Vilosa i el marquès de Los Vélez.
Resulta curiós un document que recull una relació de munició enviada a les poblacions de Cambrils, Figueres i Bellpuig datat el 15 d’octubre de 1640. Aleshores mancaven només dos mesos per al fatídic Setge de Cambrils i entenem que la Generalitat d’aleshores comptabilitzava el material enviat al camp de batalla, ja sota l’aliança amb Lluís XIII de França. L’inventari recull, entre altres coses: pólvora, metxa, bales per arcabussos i mosquets, pales, xapos d’un i dos pics, cabassos, destrals xiques i grans... Els arcabussos eren armes molt llargues i pesants que requerien d’una forca per recolzar-les i poder disparar. Els mosquets van acabar substituint els arcabussos perquè eren armes menys pesades i portàtils amb bales més potents i un abast i cadència de foc major. El país es preparava per a l’arribada de l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que entraria pel sud de Catalunya el 24 de novembre i que en avançar va rebre gran resistència al Perelló i al coll de Balaguer. En aquest punt, ja a les portes de Cambrils, situem una carta signada a l’Hospitalet de l’Infant pel mateix marquès de Los Vélez, dirigida al batlle i jurats de Cambrils el dimarts 11 de desembre de 1640. Comença finet i de bones maneres: “Su Majestad (Diosleguarde) usando de su gran clemencia con esta pronuncia mando publicar el bando cuya copia va con esta”. El marquès indica als governants cambrilencs que el seu exèrcit es troba a l’Hospitalet de l’Infant i que el dimecres es dirigiran a Cambrils, així que els donen temps per fer fora els insurgents (“los Reales”) amb l’advertència que “no haciendo demostración de su obediencia antes que llegue el ejercito a la villa, padecerán las hostilidades que la Guerra trae consigo. Dios guarde vuestra merced”.
La cosa estava molt enredada i pintava malament per a Cambrils. El mateix dia a les set del vespre el governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, enviava una carta demanant ajuda als diputats de la Generalitat de Catalunya relatant el següent: “Avui ha intentat la cavalleria del enemic envestir-los i no s’han atrevit per veure’ls amb tant gran ànim, no obstant això senyor, si l’enemic ve tant fort com arribà al coll de Balaguer, serà forçós morir o rendir-nos perquè estem sense un cavall y no podem descobrir cosa, si vostres senyors no ens socorren amb brevetat amb cavalls i alguna gent que siguin soldats vells, serà forçós perdre’ns i perduda aquesta plaça, tot el Camp de Tarragona tenim perdut”.
La correspondència queda aturada durant el feroç setge a Cambrils. Com ja sabem, la desfeta i la crueltat de les tropes castellanes són extremes i Jacint Vilosa, el baró de Rocafort, Carles Bretolà, juntament amb el batlle i jurats locals són ajusticiats i penjats a les muralles del poble. El mateix divendres 14 de desembre de 1640, el marquès de Los Vélez envia des de Cambrils una carta als cònsols de la ciutat de Tarragona en què dóna fe del càstig infringit a Cambrils per haver-se resistit a les reials armes de sa majestat, ofereix “la clemencia de su Majestad cuyo real animo es solo poner en paz y quietud esta Provincia guardándole sus Constituciones y Privilegios” i recorda als seus dirigents que amb la desobediència al rei “no se aprovechasen del remedio, estando en su mano, pues de lo contrario se seguiría suerte [...] los daños y hostilidades de la guerra”.