Sobre les sardines
Les persones aficionades a la cuina del peix saben perfectament que la sardina és un dels millors peixos de tots els que vaguen per les nostres aigües, sempre que es compleixin dues condicions: que arribin a taula en el seu moment adequat i que no sabusi de menjar-ne. La sardina, fins i tot quan es troba en el moment de la seva màxima comestibilitat, no sha de menjar cada dia. Daquest peix, no sen pot abusar massa: fatiga, cansa.
Havent estat jo sempre partidari de la cuina senzilla, bona, saludable i poc complicada, em permetria donar-vos un petit consell: no mengeu, en aquest país, sardines fresques abans de la segona quinzena dabril. Quan aquest peix passa per les nostres costes en aquestes dates, entra en un procés de maduració. Hi ha una sardina parasitària que no es mou dels llocs on viu, generalment en golfs, i una sardina que va de pas. Aquesta darrera és la bona, la important. Laltra val poc, és esquifida, seca, sense gust. La sardina és bona només quan passa.
Arriba un moment que les aigües de la mar sescalfen en la superfície, i amb la temperatura augmenta lalimentació, el plàncton, i llavors les sardines comencen a engreixar-se. Aquest augment de pes es comença a observar, a les nostres costes, a partir de la segona quinzena dabril. Pel maig entra en el seu moment culminant. La sardina llavors és grossa, grassa, de carn dura però suau. És el moment denfrontar-shi duna manera decidida.
La sardina sha de menjar a la brasa, mai a la planxa, i si pot ser sobre brases vegetals. Sé molt bé que tot això ha passat a la història. Ho sé per experiència... Aquest petit consell no té altra finalitat que avivar les possibilitats gustatives, cosa sempre difícil daconseguir.
Així doncs, les sardines, passades per les brases i portades a taula, shan de ruixar amb bon oli doliva i una mica, un pensament, de vinagre. El vinagre ha de ser molt poc acusat. Si no voleu destruir el gust de les coses, no abuseu del vinagre, ni de lall.
És en aquest moment que les sardines arriben al màxim al·licient i són un aliment prodigiós, mengívol i gustós; és el millor peix de les nostres aigües en aquest moment.
Els peixos tenen els seus moments, les seves temporades. No són mai iguals. Les sardines dhivern tenen certament el seu preu, però això és degut al fet que a la gent li agrada aquest peix i sempre en menjaria.
Havent estat jo sempre partidari de la cuina senzilla, bona, saludable i poc complicada, em permetria donar-vos un petit consell: no mengeu, en aquest país, sardines fresques abans de la segona quinzena dabril. Quan aquest peix passa per les nostres costes en aquestes dates, entra en un procés de maduració. Hi ha una sardina parasitària que no es mou dels llocs on viu, generalment en golfs, i una sardina que va de pas. Aquesta darrera és la bona, la important. Laltra val poc, és esquifida, seca, sense gust. La sardina és bona només quan passa.
Arriba un moment que les aigües de la mar sescalfen en la superfície, i amb la temperatura augmenta lalimentació, el plàncton, i llavors les sardines comencen a engreixar-se. Aquest augment de pes es comença a observar, a les nostres costes, a partir de la segona quinzena dabril. Pel maig entra en el seu moment culminant. La sardina llavors és grossa, grassa, de carn dura però suau. És el moment denfrontar-shi duna manera decidida.
La sardina sha de menjar a la brasa, mai a la planxa, i si pot ser sobre brases vegetals. Sé molt bé que tot això ha passat a la història. Ho sé per experiència... Aquest petit consell no té altra finalitat que avivar les possibilitats gustatives, cosa sempre difícil daconseguir.
Així doncs, les sardines, passades per les brases i portades a taula, shan de ruixar amb bon oli doliva i una mica, un pensament, de vinagre. El vinagre ha de ser molt poc acusat. Si no voleu destruir el gust de les coses, no abuseu del vinagre, ni de lall.
És en aquest moment que les sardines arriben al màxim al·licient i són un aliment prodigiós, mengívol i gustós; és el millor peix de les nostres aigües en aquest moment.
Els peixos tenen els seus moments, les seves temporades. No són mai iguals. Les sardines dhivern tenen certament el seu preu, però això és degut al fet que a la gent li agrada aquest peix i sempre en menjaria.