Estat dalerta al contagi!
Sovint quan decideixes dedicar la teva atenció a algun element del teu entorn, és perquè és de caire sensacionalista, populista, atractiu o aparentment rellevant. Però com canvia la nostra cara al descobrir, per casualitat, que justament aquest fet rellevant era el que ens feia baixar lestat dalerta? Sobretot sobre altres qüestions precisament de caire més transcendental però menys visual com els valors. I personalment acabo dient frustrat així funciona el món.
A què mestic referint amb aquesta introducció? Tot i que cadascú és consideri impertorbable i diferent als demés, la veritat és que com a societat humana seguim uns patrons molt marcats i com a sers individuals també, i aquest és un fet analitzat per molts estudiosos sociòlegs a fi de dirigir la societat cap on més els convé. Molts de nosaltres som conscients dalguns bombardejos informatius que rebem a totes hores, des de publicitat subliminar de productes comercials fins a aproximacions interessades i sospitoses daltres persones del nostre entorn. Ho tenim present, i això ens posa, com és normal, en un estat dalerta, el qual no és necessàriament per rebutjar aquests bombardejos, sinó per ser-ne simplement conscients. Tot i això sempre arriba una fatiga lògica o falta de gestió sobre aquesta informació.
De nou trobem estudiosos que dediquen recursos i temps en calcular com incidir en aquelles persones que, sent conscients que estan sent bombardejades interessadament, apliquen les seves defenses. I llavors apliquen noves estratègies datac o intromissió. Com són aquests nous atacs deliberats? Precisament focalitzant lenergia que un individu destinarà en mantenir el seu estat dalerta, cap a un fals bombardeig dinformació, més sensacionalista, més populista, més atractiu i aparentment més rellevant, i daquesta manera tenir via lliure per introduir elements de contagi molt més efectius a mig termini. I això penso que seguirà present durant molt de temps per no dir sempre en els humans.
Quina és una de les eines per mantenir un estat dalerta eficient però? Curiosament una cosa que des de petits ja irrita als pares, familiars i professors. Ho portem a la sang com a condició despècie curiosa que som i ho exterioritzem ja de petits amb un joc infantil El joc dels per què. No estic dient que fem aquest joc constantment, i certament irritant per molta gent, però a nivell personal perdem molt ràpidament lhàbit de posar en dubte tot allò amb el que ens relacionem. Fent un cop dull al teu voltant trobaràs fàcilment exemples en que es critica la posada en dubte: Que si dubtar de tot i tothom és un exercici lleig, que si posar en dubte les decisió dun cap no és ètic professionalment, que si posar en dubte idees dels que en saben més que tu és prepotent i desafiant... Potser és que no sabem posar les coses en dubte duna forma sostenible i dinàmica, perquè ningú ens ho ha ensenyat i perquè no interessa, i arrel daquí mai ho podrem fem tan com voldríem.
Dit això vull plasmar a través duns sil·logismes, tan que les cultures són molt susceptibles a les intrusions interessades, en el moment en que coneixes el seus punts febles, com que una cultura actual es deu en molts aspectes a intrusismes en segles passats, que feien referència a necessitats concretes de llavors. La informació donada però encara preval a dia davui. Abans dexposar doncs aquest últim punt, tan sols fer al·lusió, a fi de convidar a la reflexió, a un altre joc infantil, El joc del telèfon o Cadena de missatges, en que una persona li diu a una altre a lorella un missatge llarg. Aquesta li transmetrà a la següent persona amb les seves paraules i així successivament durant 15 o més persones. El missatge que rep lúltim destinatari sovint no té res a veure amb linicial. Imagineu-vos que a més algú de la cadena introdueix informació puntual i interessada enmig del missatge. El resultat ja seria plenament sotmès a un contagi deliberat. Doncs exactament això passa a gran escala en totes les cultures. No estic dient res que ningú no sàpiga ja, però molts dels valors i creences en els que basem les nostres vides avui dia, no són més que missatges llarguíssims, vinguts de temps immemorials, de necessitats exclusives de llavors i convertits ara en missatges completament rocambolescos i inconnexos amb la actualitat, molts dells contagiats per voluntats interessades que han posat cullerada, en format didea o experiència inventada, quan han vist la oportunitat, i els assimilem sense posar-los gaire en dubte. Això condiciona el nostre coneixement i levolució com a societat.
Contagi cultural
Sil·logisme 1.1:
Els integrants duna cultura conviuen en un mateix entorn.
La convivència en un mateix entorn crea patrons de comportament.
Conclusió: Els integrants duna cultura creen patrons de comportament.
Sil·logisme 1.2:
Els humans assimilen patrons de comportament.
Els humans sintetitzen el coneixement.
Conclusió: Els patrons de comportament sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Sil·logisme 2 (1.1 + 1.2):
Els integrants duna cultura creen patrons de comportament.
Els patrons de comportament sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Conclusió: Els integrants duna cultura sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Sil·logisme A.1:
Levolució duna societat és sotmesa als judicis i valors de la seva cultura.
Levolució duna societat es crea a través de les idees i lexperiència.
Conclusió: Els judicis i valors duna cultura són sotmesos per les idees i lexperiència.
Sil·logisme A.2:
Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura.
El contagi sobre una cultura es porta a terme a través de les idees i lexperiència.
Conclusió: Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura amb idees i experiència.
Sil·logisme B (A.1 + A2):
Els judicis i valors duna cultura són sotmesos per les idees i lexperiència.
Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura amb idees i experiència.
Conclusió: Els judicis i valors duna cultura poden estar sotmesos a qualsevol integrant.
Sil·logisme 2B:
Els integrants duna cultura sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Els judicis i valors duna cultura poden estar sotmesos a qualsevol integrant.
Conclusió: El coneixement està sotmès als judicis i valors duna cultura.
Resum: El coneixement, que ve a través de les idees i lexperiència, està sotmès als judicis i valors de la societat, que poden ser contagiats deliberadament per qualsevol integrant si coneix els patrons de comportament de la seva cultura.
A què mestic referint amb aquesta introducció? Tot i que cadascú és consideri impertorbable i diferent als demés, la veritat és que com a societat humana seguim uns patrons molt marcats i com a sers individuals també, i aquest és un fet analitzat per molts estudiosos sociòlegs a fi de dirigir la societat cap on més els convé. Molts de nosaltres som conscients dalguns bombardejos informatius que rebem a totes hores, des de publicitat subliminar de productes comercials fins a aproximacions interessades i sospitoses daltres persones del nostre entorn. Ho tenim present, i això ens posa, com és normal, en un estat dalerta, el qual no és necessàriament per rebutjar aquests bombardejos, sinó per ser-ne simplement conscients. Tot i això sempre arriba una fatiga lògica o falta de gestió sobre aquesta informació.
De nou trobem estudiosos que dediquen recursos i temps en calcular com incidir en aquelles persones que, sent conscients que estan sent bombardejades interessadament, apliquen les seves defenses. I llavors apliquen noves estratègies datac o intromissió. Com són aquests nous atacs deliberats? Precisament focalitzant lenergia que un individu destinarà en mantenir el seu estat dalerta, cap a un fals bombardeig dinformació, més sensacionalista, més populista, més atractiu i aparentment més rellevant, i daquesta manera tenir via lliure per introduir elements de contagi molt més efectius a mig termini. I això penso que seguirà present durant molt de temps per no dir sempre en els humans.
Quina és una de les eines per mantenir un estat dalerta eficient però? Curiosament una cosa que des de petits ja irrita als pares, familiars i professors. Ho portem a la sang com a condició despècie curiosa que som i ho exterioritzem ja de petits amb un joc infantil El joc dels per què. No estic dient que fem aquest joc constantment, i certament irritant per molta gent, però a nivell personal perdem molt ràpidament lhàbit de posar en dubte tot allò amb el que ens relacionem. Fent un cop dull al teu voltant trobaràs fàcilment exemples en que es critica la posada en dubte: Que si dubtar de tot i tothom és un exercici lleig, que si posar en dubte les decisió dun cap no és ètic professionalment, que si posar en dubte idees dels que en saben més que tu és prepotent i desafiant... Potser és que no sabem posar les coses en dubte duna forma sostenible i dinàmica, perquè ningú ens ho ha ensenyat i perquè no interessa, i arrel daquí mai ho podrem fem tan com voldríem.
Dit això vull plasmar a través duns sil·logismes, tan que les cultures són molt susceptibles a les intrusions interessades, en el moment en que coneixes el seus punts febles, com que una cultura actual es deu en molts aspectes a intrusismes en segles passats, que feien referència a necessitats concretes de llavors. La informació donada però encara preval a dia davui. Abans dexposar doncs aquest últim punt, tan sols fer al·lusió, a fi de convidar a la reflexió, a un altre joc infantil, El joc del telèfon o Cadena de missatges, en que una persona li diu a una altre a lorella un missatge llarg. Aquesta li transmetrà a la següent persona amb les seves paraules i així successivament durant 15 o més persones. El missatge que rep lúltim destinatari sovint no té res a veure amb linicial. Imagineu-vos que a més algú de la cadena introdueix informació puntual i interessada enmig del missatge. El resultat ja seria plenament sotmès a un contagi deliberat. Doncs exactament això passa a gran escala en totes les cultures. No estic dient res que ningú no sàpiga ja, però molts dels valors i creences en els que basem les nostres vides avui dia, no són més que missatges llarguíssims, vinguts de temps immemorials, de necessitats exclusives de llavors i convertits ara en missatges completament rocambolescos i inconnexos amb la actualitat, molts dells contagiats per voluntats interessades que han posat cullerada, en format didea o experiència inventada, quan han vist la oportunitat, i els assimilem sense posar-los gaire en dubte. Això condiciona el nostre coneixement i levolució com a societat.
Contagi cultural
Sil·logisme 1.1:
Els integrants duna cultura conviuen en un mateix entorn.
La convivència en un mateix entorn crea patrons de comportament.
Conclusió: Els integrants duna cultura creen patrons de comportament.
Sil·logisme 1.2:
Els humans assimilen patrons de comportament.
Els humans sintetitzen el coneixement.
Conclusió: Els patrons de comportament sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Sil·logisme 2 (1.1 + 1.2):
Els integrants duna cultura creen patrons de comportament.
Els patrons de comportament sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Conclusió: Els integrants duna cultura sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Sil·logisme A.1:
Levolució duna societat és sotmesa als judicis i valors de la seva cultura.
Levolució duna societat es crea a través de les idees i lexperiència.
Conclusió: Els judicis i valors duna cultura són sotmesos per les idees i lexperiència.
Sil·logisme A.2:
Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura.
El contagi sobre una cultura es porta a terme a través de les idees i lexperiència.
Conclusió: Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura amb idees i experiència.
Sil·logisme B (A.1 + A2):
Els judicis i valors duna cultura són sotmesos per les idees i lexperiència.
Qualsevol integrant pot contagiar deliberadament una cultura amb idees i experiència.
Conclusió: Els judicis i valors duna cultura poden estar sotmesos a qualsevol integrant.
Sil·logisme 2B:
Els integrants duna cultura sintetitzen el coneixement de manera semblant.
Els judicis i valors duna cultura poden estar sotmesos a qualsevol integrant.
Conclusió: El coneixement està sotmès als judicis i valors duna cultura.
Resum: El coneixement, que ve a través de les idees i lexperiència, està sotmès als judicis i valors de la societat, que poden ser contagiats deliberadament per qualsevol integrant si coneix els patrons de comportament de la seva cultura.