Al govern de Cambrils li falta empenta i criteri
Estar al capdavant de lequip de govern de Cambrils és quelcom més que administrar uns recursos econòmics que, per culpa de la crisi, són cada vegada més escassos. Si tota la feina consistís, només, en recaptar impostos i distribuir aquests ingressos dacord a criteris monetaristes, cada quatre anys en comptes deleccions municipals convocaríem un concurs de mèrits per escollir la millor empresa de gestoria i la posaríem a administrar el balanç i el compte de resultats del nostre Ajuntament. Precisament una bona actitud i predisposició davant daquesta anàlisi no és precisament la demostrada per lequip de govern de lAjuntament de Cambrils que des del principi de lactual legislatura no ha parat dexcusar-se amb lherència rebuda parlant de què els hi tocava gestionar la misèria i aplicar una economia de guerra.
Què vull dir amb això? Doncs és ben senzill: governar Cambrils és administrar els recursos existents sobretot amb eficàcia i eficiència però, també, establir prioritats en funció de criteris estratègics i socials més amplis dels demostrats per CiU i PP fins al dia davui. I això només es pot aconseguir amb una política entesa com a lart de fer possible allò que és necessari per una majoria de la societat. Tot plegat és el que reivindiquem i intentem desenvolupar des de la nostra fundació al Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC).
En moltes ocasions he dit, públicament, que el principal inconvenient que li veig a lactual equip de govern cambrilenc, és la falta dempenta, de criteri, dambició, de valentia i de capacitat per defensar els interessos de la nostra vila i, per tant, de tots els cambrilencs i cambrilenques. Crec que deu ser per això mateix que els van votar en les darreres eleccions municipals: independentment del color que prenen per bandera i dels entrebancs que puguin posar els governs de Barcelona i Madrid, cal que els nostres representants polítics locals no oblidin que es deuen principalment als habitants del seu municipi.
Cambrils resta, en aquest moment, en una conjuntura que està molt de lluny de superar la crisi econòmica general que, evidentment, algun dia, amb quotes més grans dencert en les decisions municipals que ens pertoquen, superarem. La nostra ciutat, ja des de fa força temps, no hauria de deixar ni un sol segon per planificar el seu futur en vista als propers trenta anys, tal i com sembla que fan altres ciutats del nostre entorn. El futur no simprovisa, sinó que sha de preparar i treballar, i lensopiment daquest equip de govern és exasperant. Les escasses propostes i solucions que aporta són simples pegats que ni els mateixos ciutadans arriben a entendre ni desitjar. La gran excusa de lherència del passat ja ha durat tres anys i sembla que qui està al capdavant del consistori no sen ha adonat encara de què els errors del passat no converteixen en bons els seus errors actuals, molts i gairebé tots també de manca de solvència econòmica.
Aquesta política de lautojustificació constant barrejada amb anar sortint del pas, provoca grans equivocacions que ens tornaran aviat a passar factura com poden ser les polítiques dacomiadaments en els recursos humans que no deixen de generar caríssimes sentències judicials en contra. Sembla doncs que les principals notícies de la legislatura res tinguin a veure amb la millora de la qualitat de vida directa dels administrats: gairebé un any per realitzar una auditoria i un pla de govern, reestructuració de la categoria dels mateixos regidors governants ara fa uns mesos, i el temps ha anat passant amb un balanç més que pobre... Les darreres notícies ens parlen de la decisió de dur a terme un viver dempreses a la Torre del Llimó, laixecament del pont de la N-340 i la centralització del grup dempreses municipals en només una única que pugui ser més eficient. Moltes daquestes propostes ja les portàvem nosaltres mateixos com a NMC al nostre programa electoral del 2011, i no tenim cap confiança que aquest equip de govern les pugui tirar endavant amb el poc que queda per a la finalització del seu mandat havent consumit tot el temps anterior.
El gran científic Albert Einstein va sentenciar dues coses molt importants que avui vull recordar: per una banda va dir que en temps de crisi, només la imaginació és més important que els propis coneixements; i daltra banda, que ningú esperi resultats diferents utilitzant els mateixos mètodes de sempre. A lequip de govern li hauríem de demanar això, més imaginació i, també, més coratge, perquè no ens facin perdre el tren del futur, però el que sembla que a hores dara és clar és que potser ja és massa tard i hem de reaccionar amb una altra manera definitivament diferent de fer.
Què vull dir amb això? Doncs és ben senzill: governar Cambrils és administrar els recursos existents sobretot amb eficàcia i eficiència però, també, establir prioritats en funció de criteris estratègics i socials més amplis dels demostrats per CiU i PP fins al dia davui. I això només es pot aconseguir amb una política entesa com a lart de fer possible allò que és necessari per una majoria de la societat. Tot plegat és el que reivindiquem i intentem desenvolupar des de la nostra fundació al Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC).
En moltes ocasions he dit, públicament, que el principal inconvenient que li veig a lactual equip de govern cambrilenc, és la falta dempenta, de criteri, dambició, de valentia i de capacitat per defensar els interessos de la nostra vila i, per tant, de tots els cambrilencs i cambrilenques. Crec que deu ser per això mateix que els van votar en les darreres eleccions municipals: independentment del color que prenen per bandera i dels entrebancs que puguin posar els governs de Barcelona i Madrid, cal que els nostres representants polítics locals no oblidin que es deuen principalment als habitants del seu municipi.
Cambrils resta, en aquest moment, en una conjuntura que està molt de lluny de superar la crisi econòmica general que, evidentment, algun dia, amb quotes més grans dencert en les decisions municipals que ens pertoquen, superarem. La nostra ciutat, ja des de fa força temps, no hauria de deixar ni un sol segon per planificar el seu futur en vista als propers trenta anys, tal i com sembla que fan altres ciutats del nostre entorn. El futur no simprovisa, sinó que sha de preparar i treballar, i lensopiment daquest equip de govern és exasperant. Les escasses propostes i solucions que aporta són simples pegats que ni els mateixos ciutadans arriben a entendre ni desitjar. La gran excusa de lherència del passat ja ha durat tres anys i sembla que qui està al capdavant del consistori no sen ha adonat encara de què els errors del passat no converteixen en bons els seus errors actuals, molts i gairebé tots també de manca de solvència econòmica.
Aquesta política de lautojustificació constant barrejada amb anar sortint del pas, provoca grans equivocacions que ens tornaran aviat a passar factura com poden ser les polítiques dacomiadaments en els recursos humans que no deixen de generar caríssimes sentències judicials en contra. Sembla doncs que les principals notícies de la legislatura res tinguin a veure amb la millora de la qualitat de vida directa dels administrats: gairebé un any per realitzar una auditoria i un pla de govern, reestructuració de la categoria dels mateixos regidors governants ara fa uns mesos, i el temps ha anat passant amb un balanç més que pobre... Les darreres notícies ens parlen de la decisió de dur a terme un viver dempreses a la Torre del Llimó, laixecament del pont de la N-340 i la centralització del grup dempreses municipals en només una única que pugui ser més eficient. Moltes daquestes propostes ja les portàvem nosaltres mateixos com a NMC al nostre programa electoral del 2011, i no tenim cap confiança que aquest equip de govern les pugui tirar endavant amb el poc que queda per a la finalització del seu mandat havent consumit tot el temps anterior.
El gran científic Albert Einstein va sentenciar dues coses molt importants que avui vull recordar: per una banda va dir que en temps de crisi, només la imaginació és més important que els propis coneixements; i daltra banda, que ningú esperi resultats diferents utilitzant els mateixos mètodes de sempre. A lequip de govern li hauríem de demanar això, més imaginació i, també, més coratge, perquè no ens facin perdre el tren del futur, però el que sembla que a hores dara és clar és que potser ja és massa tard i hem de reaccionar amb una altra manera definitivament diferent de fer.