Ha mort el rei. Visca el nou rei!
Avui, el dia que escric aquestes paraules és el dia després, un dia luctuós, dimpàs, dincertesa. La desaparició inesperada amb antelació ens ha deixat tocats a tots aquells que hem crescut amb les seves paraules, el seu bon fer, el seu exemple. Aquells qui ens hem amarat de la seva forma de ser persona,compromesos, combatius.
No matreviria a dir que és lúnic monarca que ha recorregut el seu territori del nord al sud, de lest fins a loest, però sí que ho ha fet des duna perspectiva totalment diferent a la dels altres. Anava sol, sense massa escorta que molestés, on hi havia gent i molts dells passaven per moments bons, dolents, pitjors. Però en sentir la seva melodia de seguida es tornaven a animar i, tot i saber que els ànims eren efímers, shi aferraven amb totes les forces. Aquest monarca ha estat piadós, no estava conforme amb la situació de la gent iactuava d'acord amb el que sabia fer millor per intentar canviar les coses: tocar música.
Sí, estimat lector. Potser sho imaginava, però aquest escrit no té res a veure amb el monarca del país veí, sinó que tracta de qui ha estat rei de la música a casa nostra: Obrint Pas. Què puc dir dells que no shagi dit a hores d'ara? Han estat tot un exemple per a molts grups, una font dinspiració per a moltes persones i una motivació constant per a aquells qui sentien la seva música com una cosa més que una melodia per passar lestona. Ells prenent el relleu de grups com Al Tall, i tenint com a referència el gran Ovidi Montllor han resultat essencials pel que fa al panorama musical dels Països Catalans: un grup valencià de fama mundial. Un grup que ha connectat els del nord amb els del sud, aquells qui no creien amb ells mateixos ni amb una identitat comuna.
Les lletres dObrint Pas han estat sempre molt pròximes als moviments de base, a les mobilitzacions socials, a la unitat popular. És coneguda la seva complicitat (recíproca) envers els moviments juvenils de caràcter combatiu, com Arran (abans Maulets), però sobretot és meritòria la seva defensa dels Països Catalans. Ara, amb un escenari en què Obrint Pas sha dissolt de forma indefinida, ens trobem en un moment dincertesa. Qui aconseguirà omplir el buit que ha deixat el rei? Diversos grups es presenten com a candidats amb molts quilòmetres a l'esquena, molts concerts i moltes hores dedicades. Nhi ha un, però, que sembla que va més fort: Aspencat. Un grup amb una barreja destils peculiar, una música diferent amb lletres suggeridores i un treball constant, d'anar a poc a poc i amb bona lletra.
Per tant, us recomano que agafeu un bon lloc, us relaxeu i comenceu a ballar, perquè la batalla es preveu divertida.
No matreviria a dir que és lúnic monarca que ha recorregut el seu territori del nord al sud, de lest fins a loest, però sí que ho ha fet des duna perspectiva totalment diferent a la dels altres. Anava sol, sense massa escorta que molestés, on hi havia gent i molts dells passaven per moments bons, dolents, pitjors. Però en sentir la seva melodia de seguida es tornaven a animar i, tot i saber que els ànims eren efímers, shi aferraven amb totes les forces. Aquest monarca ha estat piadós, no estava conforme amb la situació de la gent iactuava d'acord amb el que sabia fer millor per intentar canviar les coses: tocar música.
Sí, estimat lector. Potser sho imaginava, però aquest escrit no té res a veure amb el monarca del país veí, sinó que tracta de qui ha estat rei de la música a casa nostra: Obrint Pas. Què puc dir dells que no shagi dit a hores d'ara? Han estat tot un exemple per a molts grups, una font dinspiració per a moltes persones i una motivació constant per a aquells qui sentien la seva música com una cosa més que una melodia per passar lestona. Ells prenent el relleu de grups com Al Tall, i tenint com a referència el gran Ovidi Montllor han resultat essencials pel que fa al panorama musical dels Països Catalans: un grup valencià de fama mundial. Un grup que ha connectat els del nord amb els del sud, aquells qui no creien amb ells mateixos ni amb una identitat comuna.
Les lletres dObrint Pas han estat sempre molt pròximes als moviments de base, a les mobilitzacions socials, a la unitat popular. És coneguda la seva complicitat (recíproca) envers els moviments juvenils de caràcter combatiu, com Arran (abans Maulets), però sobretot és meritòria la seva defensa dels Països Catalans. Ara, amb un escenari en què Obrint Pas sha dissolt de forma indefinida, ens trobem en un moment dincertesa. Qui aconseguirà omplir el buit que ha deixat el rei? Diversos grups es presenten com a candidats amb molts quilòmetres a l'esquena, molts concerts i moltes hores dedicades. Nhi ha un, però, que sembla que va més fort: Aspencat. Un grup amb una barreja destils peculiar, una música diferent amb lletres suggeridores i un treball constant, d'anar a poc a poc i amb bona lletra.
Per tant, us recomano que agafeu un bon lloc, us relaxeu i comenceu a ballar, perquè la batalla es preveu divertida.