El secret dels castellers en un supermercat
És coneguda per tothom lexistència del món casteller a casa nostra. Per cert, ara que hi penso, jo formo part duna colla, els Xiquets de Cambrils, però us vull explicar una altra cosa. Sempre hi ha un dia en què una persona satura a pensar una mica més del compte i lintriga saber per què ha arribat fins on és ara i no pas fins a un altre lloc diferent. Alguna cosa fa que prenguem decisions, que ens equivoquem, tinguem èxit, desig, sentim pena, tinguem menys o més escrúpols, delinquim, ajudem a algú, estimem duna certa manera, riem a uns determinats acudits o odiem gent propera, entre molts altres comportaments. Hom podria pensar que és ell mateix qui simpulsa a tenir certs comportaments, o més ben dit la seva consciència, però també pot ser el seu cervell mecànic o els seus records o lentorn o el destí o lànima o laura o la genètica o... Mira, sigui com sigui hi ha una cosa que és ben certa, i és que els humans són éssers que es relacionen amb tot allò que hi ha al seu voltant i hi poden entrar en contacte. Som sociables i tenim la genial qualitat de l'Esponja, la qual fa que ho vulguem o no tot allò que interacciona amb nosaltres, dalguna manera, en petita o gran mesura, ens afecti. Personalment magrada pensar que cadascú, en bona part, és la suma de totes les experiències que ha viscut fins al moment, que forgen les pautes de comportament del seu futur.
Si ara poguéssim anar de compres, però no de queviures sinó de valors humans, possiblement aniríem a algunes botigues anomenades escoles, instituts o universitats, daltres anomenades professions, daltres anomenades amistats, també algunes que es diuen viatges o inclús vicis ocults i aventures diverses. Nhi ha tantes per escollir que ens encanta anar a comprar a molts llocs diferents. I és normal, en sortir de la botiga sempre ens sentim una mica més rics per dins hagi estat bo o dolent el producte adquirit, tan és!, tot i que a vegades ens emprenyem de primer moment com a bons sibarites que ens considerem. De fet al llarg del dia també ens donen infinitat de regals que no hem demanat, i que alguns dells pensem a vegades que millor no els haguéssim agafat.
Un dia, quan era força menut, estava veient una diada castellera, i veia aquell conjunt de dones i homes, nenes i nens, tots forners, cambrers, cuiners, advocats, mestres, el carter del poble, el carnisser... que pujaven uns damunt els altres per aconseguir un objectiu gairebé impossible, i ho celebraven com si fossin autèntics herois. Recordo poder entendre aquesta emoció i alegria, però també recordo no saber com arribar a ella ni als seus secrets. Amb els anys aprens que una colla castellera no és més que un gran supermercat dexperiències i valors, on hi pots trobar molts dels productes que busques en botigues, així com alguns dels millors regals que than fet fins aleshores. Més endavant vaig conèixer una amiga que era castellera i, certament he de dir, que era ben diferent a la resta en el seu dia a dia. Amagava un secret que la capacitava perquè fos així, i per molt que li preguntés quin era, se li feia molt i molt difícil d'explicar-mel. El meu àmbit professional em va portar cap a lestudi de les persones, i un dia inevitablement vaig sentir la crida de formar part duna colla castellera, en el meu cas dels Xiquets de Cambrils, per buscar punts danàlisi personal i social. He de confessar que les experiències i els valors que actualment assumeixo en el dia a dia casteller sobrepassen la meva capacitat de retenció daquestes anàlisis en recursos humans, la qual cosa fa que em nodreixi cada dia més daquell secret casteller del qual em parlava la noia aquella, i algun dia espero poder entendre'n suficientment bé per a aventurar-me a explicar-lo.
El món casteller és un gran supermercat dexperiències amb el petit secret que tenim la sort que obre al costat de casa i que permet tant una participació activa, molt activa, com una de més passiva. Recomano que aneu a comprar-hi com a mínim un cop, i si us agrada tant feu-vos la targeta client. Però si el que voleu només és veure com els castellers compren els seus productes, ho podeu fer per la televisió o, sinó en directe cada divendres a les 21.30 h a ledifici del Centre Cultural de Cambrils. Per si de cas agafeu el carro gros!
Si ara poguéssim anar de compres, però no de queviures sinó de valors humans, possiblement aniríem a algunes botigues anomenades escoles, instituts o universitats, daltres anomenades professions, daltres anomenades amistats, també algunes que es diuen viatges o inclús vicis ocults i aventures diverses. Nhi ha tantes per escollir que ens encanta anar a comprar a molts llocs diferents. I és normal, en sortir de la botiga sempre ens sentim una mica més rics per dins hagi estat bo o dolent el producte adquirit, tan és!, tot i que a vegades ens emprenyem de primer moment com a bons sibarites que ens considerem. De fet al llarg del dia també ens donen infinitat de regals que no hem demanat, i que alguns dells pensem a vegades que millor no els haguéssim agafat.
Un dia, quan era força menut, estava veient una diada castellera, i veia aquell conjunt de dones i homes, nenes i nens, tots forners, cambrers, cuiners, advocats, mestres, el carter del poble, el carnisser... que pujaven uns damunt els altres per aconseguir un objectiu gairebé impossible, i ho celebraven com si fossin autèntics herois. Recordo poder entendre aquesta emoció i alegria, però també recordo no saber com arribar a ella ni als seus secrets. Amb els anys aprens que una colla castellera no és més que un gran supermercat dexperiències i valors, on hi pots trobar molts dels productes que busques en botigues, així com alguns dels millors regals que than fet fins aleshores. Més endavant vaig conèixer una amiga que era castellera i, certament he de dir, que era ben diferent a la resta en el seu dia a dia. Amagava un secret que la capacitava perquè fos així, i per molt que li preguntés quin era, se li feia molt i molt difícil d'explicar-mel. El meu àmbit professional em va portar cap a lestudi de les persones, i un dia inevitablement vaig sentir la crida de formar part duna colla castellera, en el meu cas dels Xiquets de Cambrils, per buscar punts danàlisi personal i social. He de confessar que les experiències i els valors que actualment assumeixo en el dia a dia casteller sobrepassen la meva capacitat de retenció daquestes anàlisis en recursos humans, la qual cosa fa que em nodreixi cada dia més daquell secret casteller del qual em parlava la noia aquella, i algun dia espero poder entendre'n suficientment bé per a aventurar-me a explicar-lo.
El món casteller és un gran supermercat dexperiències amb el petit secret que tenim la sort que obre al costat de casa i que permet tant una participació activa, molt activa, com una de més passiva. Recomano que aneu a comprar-hi com a mínim un cop, i si us agrada tant feu-vos la targeta client. Però si el que voleu només és veure com els castellers compren els seus productes, ho podeu fer per la televisió o, sinó en directe cada divendres a les 21.30 h a ledifici del Centre Cultural de Cambrils. Per si de cas agafeu el carro gros!