Catalunya, un país de casinos?
El cap de setmana passat, mentre la gent que sabia el que es feia era a les Terres de lEbre, defensant el riu i el delta contra noves amenaces, socialistes i convergents tenien un programa alternatiu. Tots dos partits es van trobar a Tarragona per signar lacord que, segons els seus plans, farà possible la instal·lació dels casinos de Barcelona World. Es veu que tenim un país petit, però molt ben aprofitat. Si vas al sud a vigilar laigua, una mica més al nord thi posen ruletes, timbes de cartes i taules de daus en un tres i no res. Qui no corre, vola.
Però la jornada dominical del PSC havia començat abans, amb les primàries obertes de Barcelona. El que havia de ser un exercici modèlic de democràcia i participació ha acabat amb polèmiques, impugnacions i acusacions dirregularitats. Qui està acostumat a practicar la vella política a tot arreu la utilitza també dins de casa, amb el seus. Almenys, amb aquest acte sha pogut demostrar que la cosmètica no és capaç de tapar-ho tot.
Un cop a Tarragona, ja sense tants complexos, tocava signar el pacte de BCN World. Pere Navarro ha pogut fer-se amb Artur Mas la foto que converteix els debats del Parlament de Catalunya en una simple formalitat. Si tots dos ja han decidit que el que digui Veremonte va a missa, quin sentit té que el nostre òrgan legislatiu continuï ocupant-se del cas? Els empresaris del joc han anunciat el que volien. Com que el que volien no ho contemplava la llei actual, es canvia la legislació i sen fa una a mida perquè aquests senyors se sentin còmodes i no els toqui pagar gaires impostos. I si als diputats i diputades, especialment els que apuntalen aquest govern en minoria, sels fa difícil dempassar, en Mas i en Navarro es troben fora del Parlament, el substitueixen i encara tenen el valor de retratar-se amb el somriure als llavis, com si el seu acte fos digne dadmiració.
Si el PSC espera, amb aquestes gestes, refer-se una reputació seriosament ferida per la seva automarginació de leix central de la política catalana, sequivoca molt. Moltíssim. Com també ho fa Convergència, que sembla que no hagi après res del seu pas per loposició i per dues legislatures agòniques i en minoria. Amb la mateixa obstinació que els socialistes fugen destudi quan es parla del dret a decidir i les seves implicacions pràctiques, CiU lha convertit en bandera. Amb resultats igualment negatius pel que fa a les seves ambicions. Elecció rere elecció i enquesta rere enquesta, no deixen de perdre escons i crèdit entre els ciutadans i les ciutadanes del país.
Però mentre la sensibilitat de lopinió pública ha canviat i un amplíssim corrent majoritari en la nostra societat vol que sobri una nova etapa, dos partits en hores baixes han descobert que, si es posen dacord mal que sigui puntualment, encara poden fer durar una mica més aquesta llarguíssima decadència. Potser són conscients que no tenen gaire futur, però abans que arribi linevitable volen deixar lligats, i ben lligats, els seus afers pendents. Daquesta necessitat crepuscular de complaure els patrons ha nascut el pacte per Barcelona World, que encadena el desenvolupament del nostre territori a un sistema obsolet i profundament injust.
Tant és així que els dos candidats restants de les primàries socialistes que comentàvem abans, Collboni i Andrés, no han tingut embuts a lhora de posar en dubte, en un mitjà de comunicació, el model de negoci daquesta illa de jocs datzar. I han coincidit en el fet que no els agrada que dugui el nom de Barcelona. Com queda, doncs, després daquestes paraules, lalcalde daquí, en Josep Fèlix Ballesteros? Doncs queda bé, més o menys. El pacte entre Mas i Navarro li garanteix, si més no, una petita sociovergència a nivell local que lajudarà a conservar lalcaldia sobre un fons de ruletes i escurabutxaques.
Abans que comenci a funcionar, la cadena de casinos sha convertit en una metàfora de país. Del país que volem canviar. Gestionat per estructures polítiques que es desintegren, compromès per acords que es prenen fora de la seu parlamentària, hipotecat per representants de tèrbols interessos que es pensen que no han de donar comptes a ningú. Tenen molta pressa, perquè saben que la seva època és a punt dacabar-se.
Hortènsia Grau
Diputada dICV-EUiA al Parlament de Catalunya
Arga Sentís
Regidora dICV-EUiA a lAjuntament de Tarragona
Però la jornada dominical del PSC havia començat abans, amb les primàries obertes de Barcelona. El que havia de ser un exercici modèlic de democràcia i participació ha acabat amb polèmiques, impugnacions i acusacions dirregularitats. Qui està acostumat a practicar la vella política a tot arreu la utilitza també dins de casa, amb el seus. Almenys, amb aquest acte sha pogut demostrar que la cosmètica no és capaç de tapar-ho tot.
Un cop a Tarragona, ja sense tants complexos, tocava signar el pacte de BCN World. Pere Navarro ha pogut fer-se amb Artur Mas la foto que converteix els debats del Parlament de Catalunya en una simple formalitat. Si tots dos ja han decidit que el que digui Veremonte va a missa, quin sentit té que el nostre òrgan legislatiu continuï ocupant-se del cas? Els empresaris del joc han anunciat el que volien. Com que el que volien no ho contemplava la llei actual, es canvia la legislació i sen fa una a mida perquè aquests senyors se sentin còmodes i no els toqui pagar gaires impostos. I si als diputats i diputades, especialment els que apuntalen aquest govern en minoria, sels fa difícil dempassar, en Mas i en Navarro es troben fora del Parlament, el substitueixen i encara tenen el valor de retratar-se amb el somriure als llavis, com si el seu acte fos digne dadmiració.
Si el PSC espera, amb aquestes gestes, refer-se una reputació seriosament ferida per la seva automarginació de leix central de la política catalana, sequivoca molt. Moltíssim. Com també ho fa Convergència, que sembla que no hagi après res del seu pas per loposició i per dues legislatures agòniques i en minoria. Amb la mateixa obstinació que els socialistes fugen destudi quan es parla del dret a decidir i les seves implicacions pràctiques, CiU lha convertit en bandera. Amb resultats igualment negatius pel que fa a les seves ambicions. Elecció rere elecció i enquesta rere enquesta, no deixen de perdre escons i crèdit entre els ciutadans i les ciutadanes del país.
Però mentre la sensibilitat de lopinió pública ha canviat i un amplíssim corrent majoritari en la nostra societat vol que sobri una nova etapa, dos partits en hores baixes han descobert que, si es posen dacord mal que sigui puntualment, encara poden fer durar una mica més aquesta llarguíssima decadència. Potser són conscients que no tenen gaire futur, però abans que arribi linevitable volen deixar lligats, i ben lligats, els seus afers pendents. Daquesta necessitat crepuscular de complaure els patrons ha nascut el pacte per Barcelona World, que encadena el desenvolupament del nostre territori a un sistema obsolet i profundament injust.
Tant és així que els dos candidats restants de les primàries socialistes que comentàvem abans, Collboni i Andrés, no han tingut embuts a lhora de posar en dubte, en un mitjà de comunicació, el model de negoci daquesta illa de jocs datzar. I han coincidit en el fet que no els agrada que dugui el nom de Barcelona. Com queda, doncs, després daquestes paraules, lalcalde daquí, en Josep Fèlix Ballesteros? Doncs queda bé, més o menys. El pacte entre Mas i Navarro li garanteix, si més no, una petita sociovergència a nivell local que lajudarà a conservar lalcaldia sobre un fons de ruletes i escurabutxaques.
Abans que comenci a funcionar, la cadena de casinos sha convertit en una metàfora de país. Del país que volem canviar. Gestionat per estructures polítiques que es desintegren, compromès per acords que es prenen fora de la seu parlamentària, hipotecat per representants de tèrbols interessos que es pensen que no han de donar comptes a ningú. Tenen molta pressa, perquè saben que la seva època és a punt dacabar-se.
Hortènsia Grau
Diputada dICV-EUiA al Parlament de Catalunya
Arga Sentís
Regidora dICV-EUiA a lAjuntament de Tarragona