Història del futur
Si mirem en el transcurs de la història de les societats, podrem observar fàcilment com levolució de les millores tecnològiques han influït en els canvis de poder, sempre en mans duns pocs, i en conseqüència en el futur de tota la resta de persones. Des de la descoberta del foc prehistòric fins a les disciplines que estudien la nanotecnologia o la física quàntica actual, passant per lelectricitat, els combustibles fòssils o internet, podem determinar que, en un primer moment, sempre han estat uns pocs aquells que han dominat abans que els demés les tecnologies davantguarda, i que han tingut, no només lavantatge de decidir en front de la resta de societat, sinó també la responsabilitat de lús daquest avantatge. I podem predir que en un futur immediat, aquest aspecte de levolució, no serà pas diferent.
Hom pot dir que un mal ús o que certa tecnologia punta caigués en males mans podria suposar la fi de la societat tal i com la coneixem (la fusió nuclear, el control genètic, la modificació climatològica...) i aquí entra en joc els conceptes de bondat i maldat, tot i que en una amplitud de mires, fent un cop dull al nostre voltant al llarg daquests últims segles, ràpidament podem dir que la societat realment ha canviat i està canviant tal i com lhem conegut i com la coneixem actualment duna manera esperpèntica, a pesar de lembolcall interessat de bondat o maldat que se li hagi volgut donar en cada moment determinat de la història. Però en el fons quan a algú li preocupa o diu que el poder de la tecnologia en males mans pot canviar la societat tal i com la coneixem, molt probablement el que vol reflectir és la seva incapacitat dadaptació als canvis bruscos o que veu perillar el control que actualment té sobre aquesta manera de viure. I el cert és que veient lexponencial evolució tecnològica dels últims 50 anys, el futur ens ofereix canvis molt més que bruscos i en direccions inimaginables. Seran aquestes direccions bones o dolentes però? Si observem qualsevol dels conflictes entre països, sempre trobarem que ambdues parts es carreguen de raons per justificar la seva lluita, i si som prou empàtics, veurem raonables qualsevol de les dues posicions, sempre dins de la realitat de cada un dels contrincants. Et pots fer la pregunta sobre qui té més raó dels dos perquè acabin prevalent les seves tesis al final? Però crec que és molt difícil trobar un punt dacord. Tot i això, aquella paraula que realment pot significar sempre un nexe dunió és la de Sostenibilitat basada, és clar, en uns objectius concrets. Aquests objectius poden ser La no destrucció del propi entorn, La no destrucció de lespècie, Lenergia eficient o molts daltres genèrics. Daquí els diversos tractats sobre la no utilització darmament nuclear, el control sobre lurani enriquit, així com la investigació incessant sobre lenergia de fusió.
El fet però és que sabem gairebé del cert que és imminent laparició de noves tecnologies revolucionaries i descobriments inimaginables que canviaran darrel la nostra societat, inclús destruint bona part della i qui sap si amb nosaltres mateixos dins. Molt difícilment ningú de nosaltres tindrà opció dintervenir individualment en aquests canvis, ja que el poder residirà, com sempre, en alguns pocs que shauran avançat als demés, i en amplitud de mires els seus objectius (dins la seva pròpia realitat) seran tan defensables com uns altres que ens semblin més favorables per nosaltres. Però com a conjunt sí que tenim, no només la capacitat sinó també la responsabilitat de crear lembolcall necessari per afavorir que qui al final prengui aquestes decisions ho faci sota el concepte de Sostenibilitat. La qüestió és: En la Sostenibilitat de quin objectiu exactament?. Crec que com a espècie encara no ens hem començat a posicionar de forma global sobre aquests aspectes transcendentals, en que els interessos que defensen les fronteres, races i cultures desapareixen per un instant. Si que ho hem començat a fer en un de prou important, com és el posicionament sobre el Canvi climàtic i que ja ha començat a donar els seus fruits. Però seria una pena que ens quedéssim només en aquest de tema ara que ja sabem com fer-ho. Com a humanitat és moment de començar a assentar les bases sobre les que giraran els conflictes dels pròxims anys, i aquestes no poden ser les mateixes que les dels segles XIX i XX. Del contrari, aquells qui els pertocarà prendre les decisions, sense saber-ho, estaran influïts encara per la Sostenibilitat de llavors, i afectarà tristament al desenvolupament de la història del futur.
Hom pot dir que un mal ús o que certa tecnologia punta caigués en males mans podria suposar la fi de la societat tal i com la coneixem (la fusió nuclear, el control genètic, la modificació climatològica...) i aquí entra en joc els conceptes de bondat i maldat, tot i que en una amplitud de mires, fent un cop dull al nostre voltant al llarg daquests últims segles, ràpidament podem dir que la societat realment ha canviat i està canviant tal i com lhem conegut i com la coneixem actualment duna manera esperpèntica, a pesar de lembolcall interessat de bondat o maldat que se li hagi volgut donar en cada moment determinat de la història. Però en el fons quan a algú li preocupa o diu que el poder de la tecnologia en males mans pot canviar la societat tal i com la coneixem, molt probablement el que vol reflectir és la seva incapacitat dadaptació als canvis bruscos o que veu perillar el control que actualment té sobre aquesta manera de viure. I el cert és que veient lexponencial evolució tecnològica dels últims 50 anys, el futur ens ofereix canvis molt més que bruscos i en direccions inimaginables. Seran aquestes direccions bones o dolentes però? Si observem qualsevol dels conflictes entre països, sempre trobarem que ambdues parts es carreguen de raons per justificar la seva lluita, i si som prou empàtics, veurem raonables qualsevol de les dues posicions, sempre dins de la realitat de cada un dels contrincants. Et pots fer la pregunta sobre qui té més raó dels dos perquè acabin prevalent les seves tesis al final? Però crec que és molt difícil trobar un punt dacord. Tot i això, aquella paraula que realment pot significar sempre un nexe dunió és la de Sostenibilitat basada, és clar, en uns objectius concrets. Aquests objectius poden ser La no destrucció del propi entorn, La no destrucció de lespècie, Lenergia eficient o molts daltres genèrics. Daquí els diversos tractats sobre la no utilització darmament nuclear, el control sobre lurani enriquit, així com la investigació incessant sobre lenergia de fusió.
El fet però és que sabem gairebé del cert que és imminent laparició de noves tecnologies revolucionaries i descobriments inimaginables que canviaran darrel la nostra societat, inclús destruint bona part della i qui sap si amb nosaltres mateixos dins. Molt difícilment ningú de nosaltres tindrà opció dintervenir individualment en aquests canvis, ja que el poder residirà, com sempre, en alguns pocs que shauran avançat als demés, i en amplitud de mires els seus objectius (dins la seva pròpia realitat) seran tan defensables com uns altres que ens semblin més favorables per nosaltres. Però com a conjunt sí que tenim, no només la capacitat sinó també la responsabilitat de crear lembolcall necessari per afavorir que qui al final prengui aquestes decisions ho faci sota el concepte de Sostenibilitat. La qüestió és: En la Sostenibilitat de quin objectiu exactament?. Crec que com a espècie encara no ens hem començat a posicionar de forma global sobre aquests aspectes transcendentals, en que els interessos que defensen les fronteres, races i cultures desapareixen per un instant. Si que ho hem començat a fer en un de prou important, com és el posicionament sobre el Canvi climàtic i que ja ha començat a donar els seus fruits. Però seria una pena que ens quedéssim només en aquest de tema ara que ja sabem com fer-ho. Com a humanitat és moment de començar a assentar les bases sobre les que giraran els conflictes dels pròxims anys, i aquestes no poden ser les mateixes que les dels segles XIX i XX. Del contrari, aquells qui els pertocarà prendre les decisions, sense saber-ho, estaran influïts encara per la Sostenibilitat de llavors, i afectarà tristament al desenvolupament de la història del futur.