Crítica de la desraó, pura i dura
A tres anys del canvi de govern municipal i a un any de les properes eleccions municipals, podem plantejar-nos, des del punt de vista individual o col·lectiu, i com a ciutadans de Cambrils, realitzar una activitat de memòria i de repàs daquelles qüestions relacionades amb la projecció de la ciutat, amb el seu estat de salut i, amb la perspectiva que ens donen els fets i la realitat actual, i preguntar-nos on érem i on som.
Se macut fer un exercici comparatiu, a la manera dun qüestionari, dun llistat o sèrie de preguntes, deixant les respostes al lector. En algun cas, en faré el comentari. Potser també, en faré una mescla excessivament heterogènia, sense seguir cap ordre. Penso que limportant és la visió de conjunt, la globalitat davant el fet individual i concret. Que un núvol no ens impedeixi de veure el cel.
El títol de larticle, ho reconec, potser és una frivolitat. Que Kant, tant idealista i crític ell, em perdoni.
1-Comencem per levidència. Com ens informem del que passa a la ciutat? Només ho podem fer a través del digital de Revista Cambrils, de les notícies dels diaris (poques i, majoritàriament, derivades dels comunicats oficials de premsa de lajuntament) i de TVReus, una hora setmanal. Abans teníem un mitjà estrictament local dinformació diària, RTVCambrils, que, a més, donava servei al territori de les comarques de lentorn. Cambrils era el centre de comunicació via TV del territori. Teníem també, la Revista Ciutat, editada per lajuntament cada tres mesos. Ens queda ledició mensual de Revista Cambrils. De ser el centre de notícies hem passat a no tenir quasi notícies. Al Govern Municipal ho prefereix. Imagineu-vos la imatge que donarien.
2-On anem i com fem els tràmits administratius que no depenen directament de lajuntament? Lanterior Govern va implantar diversos serveis daquest tipus: Registre de la Propietat, Servei dOcupació (SOC), DNI, Secomsa recollida i neteja viària, i tenim la seu de Comaigua (abans Secomsa Aigües). Hem perdut lOMIC i altres serveis datenció. Per temes relacionats amb les empreses de serveis, la cosa es complica. Per qüestions relacionades amb Fecsa, per exemple, hem danar a Salou. Si teniu Canal +, també a Salou. I així un darrera laltre. Mentre les ciutats veïnes sespavilen, aquí vivim de renda.
3-I els Serveis Sanitaris? Menys mal que tenim lHospital. Recordeu que fèiem abans? A pesar daixò, tres anys després, encara no sha posat en marxa el servei de quiròfan per a cirurgia menor. Lhem pagat i lhauríem de tenir, però, al nostre Govern actual li costa reclamar als seus amos de la Generalitat o de lEstat. Del CAP Vilafortuny, a pesar dels terrenys cedits, res de res.
4-I si volem seguir estudis universitaris? Doncs haurem danar a Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta, Salou o Vila-seca. Aquí, a pesar de les promeses, ni parlar-ne. El tema INEFC, com a públic o privat, ha passat al somni dels justos. El poc que teníem, les Aules dExtensió, també han desaparegut. I el que és més trist, la UNED, el centre de referència de la Universitat a Distància i la seva extensió a Cambrils, ha estat esborrada per manca de pressupost. El que valen un parell de viatges a lEst, pagava la subvenció. Molt trist. Tema apart són els altres estudis no obligatoris, però, molt necessaris per mantenir un nivell deducació i cultura adequat a les necessitats dels nostres ciutadans. LEscola Municipal de Música (EMMC) i lEscola dAdults shan salvat pels pèls. No hi ha notícies respecte la implantació de nous ensenyaments, com Idiomes, per exemple.
5-Com ha evolucionat loferta cultural i patrimonial de la ciutat? Limpuls que va convertir a Cambrils un espai de referència en activitats culturals, festives, tradicionals i doci ha reculat. Al tancament de diversos espais culturals (Centre Cultural, Sala Àgora,...), cal sumar-hi la desaparició de nombrosos serveis i activitats (FEC, Cambrirock, Premis,...). Sort de la voluntat de participació de les Entitats i Associacions locals, que mantenen vigents molts actes de caire popular i festiu (Nit del Foc, Reis, Homenatge a la Vellesa, Trobades de Gegants, Bastoners, Diables, Puntaires,...). Us imagineu què seria de les Festes de Cambrils sense elles? Menció especial mereix el Festival de Música, adjudicat directament a una empresa privada i sense control per part de ningú. A més, lespai emblemàtic tradicional del Festival, el Parc Samà, ha estat eliminat per decret.
En làmbit patrimonial, la resposta a la qüestió què passa amb el Patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat (Torre del Llimó, Forn del Tallero, Poblat Neolític, Museu dHistòria,...) és: no se sap no es contesta. I mira que ho tenien fàcil amb el conjunt despais construïts i recuperats el Mandat passat (Muralles, Refugi, Rutes Històriques, Torre Port i Ermita, Molí de les Tres Eres, Ermita, Museïtzació Runes de La Llosa,...).
Certament, hi ha temes de més difícil resolució, com és el cas del Teatre Auditori i Centre de Convencions. La realitat és que, més enllà dels problemes de finançament, no shan volgut valorar les fórmules alternatives per al seu acabament. Ha estat més còmode dir que eren obres faraòniques.
6-Com ens comuniquem amb el Món i amb lentorn? És cert que aquestes qüestions són de competència supramunicipal, però, cal reclamar a les administracions responsables la resolució de les diverses problemàtiques. Aquest és el cas de la Nova Estació de FFCC, la Nova Estació de Bus, la carretera de Misericòrdia o el projecte Tramcamp (o en el seu defecte, la desafecció de lactual traçat ferroviari). El Govern anterior va aconseguir algunes fites molt importants: Vial Cavet, variant A7, carretera Montbrió, actual Estació Bus, Transport Urbà,...).
7-I finalment, en què ha quedat la gran aposta, el gran objectiu programàtic per aquest Mandat, lajut i limpuls a lEmprenedoria? Doncs, ja ho veieu, en paraules buides. Una mísera Ordenança dajut econòmica la implantació de nous espais comercials i la promoció de la Restauració amb diverses Jornades Gastronòmiques. El tema Polígon Industrial ha resolt la connexió amb el subministrament daigua i res més. Les noves superfícies comercials dalimentació les instal·len a Vinyols. I més enllà de la possibilitat de construir algun Hotel per promoció i interès privat, què passa amb loferta de sòl industrial, amb la promoció de Cambrils com a ciutat comercial, amb la construcció dilles comercials i de vianants, amb les ordenances, amb el Viver dEmpreses,... Ja ho diuen, prometre fa de senyor.
Un altre dia, parlarem dels projectes pendents de la Generalitat i de lEstat. També de lÈtica i la Moral.
Se macut fer un exercici comparatiu, a la manera dun qüestionari, dun llistat o sèrie de preguntes, deixant les respostes al lector. En algun cas, en faré el comentari. Potser també, en faré una mescla excessivament heterogènia, sense seguir cap ordre. Penso que limportant és la visió de conjunt, la globalitat davant el fet individual i concret. Que un núvol no ens impedeixi de veure el cel.
El títol de larticle, ho reconec, potser és una frivolitat. Que Kant, tant idealista i crític ell, em perdoni.
1-Comencem per levidència. Com ens informem del que passa a la ciutat? Només ho podem fer a través del digital de Revista Cambrils, de les notícies dels diaris (poques i, majoritàriament, derivades dels comunicats oficials de premsa de lajuntament) i de TVReus, una hora setmanal. Abans teníem un mitjà estrictament local dinformació diària, RTVCambrils, que, a més, donava servei al territori de les comarques de lentorn. Cambrils era el centre de comunicació via TV del territori. Teníem també, la Revista Ciutat, editada per lajuntament cada tres mesos. Ens queda ledició mensual de Revista Cambrils. De ser el centre de notícies hem passat a no tenir quasi notícies. Al Govern Municipal ho prefereix. Imagineu-vos la imatge que donarien.
2-On anem i com fem els tràmits administratius que no depenen directament de lajuntament? Lanterior Govern va implantar diversos serveis daquest tipus: Registre de la Propietat, Servei dOcupació (SOC), DNI, Secomsa recollida i neteja viària, i tenim la seu de Comaigua (abans Secomsa Aigües). Hem perdut lOMIC i altres serveis datenció. Per temes relacionats amb les empreses de serveis, la cosa es complica. Per qüestions relacionades amb Fecsa, per exemple, hem danar a Salou. Si teniu Canal +, també a Salou. I així un darrera laltre. Mentre les ciutats veïnes sespavilen, aquí vivim de renda.
3-I els Serveis Sanitaris? Menys mal que tenim lHospital. Recordeu que fèiem abans? A pesar daixò, tres anys després, encara no sha posat en marxa el servei de quiròfan per a cirurgia menor. Lhem pagat i lhauríem de tenir, però, al nostre Govern actual li costa reclamar als seus amos de la Generalitat o de lEstat. Del CAP Vilafortuny, a pesar dels terrenys cedits, res de res.
4-I si volem seguir estudis universitaris? Doncs haurem danar a Tarragona, Reus, Tortosa, Amposta, Salou o Vila-seca. Aquí, a pesar de les promeses, ni parlar-ne. El tema INEFC, com a públic o privat, ha passat al somni dels justos. El poc que teníem, les Aules dExtensió, també han desaparegut. I el que és més trist, la UNED, el centre de referència de la Universitat a Distància i la seva extensió a Cambrils, ha estat esborrada per manca de pressupost. El que valen un parell de viatges a lEst, pagava la subvenció. Molt trist. Tema apart són els altres estudis no obligatoris, però, molt necessaris per mantenir un nivell deducació i cultura adequat a les necessitats dels nostres ciutadans. LEscola Municipal de Música (EMMC) i lEscola dAdults shan salvat pels pèls. No hi ha notícies respecte la implantació de nous ensenyaments, com Idiomes, per exemple.
5-Com ha evolucionat loferta cultural i patrimonial de la ciutat? Limpuls que va convertir a Cambrils un espai de referència en activitats culturals, festives, tradicionals i doci ha reculat. Al tancament de diversos espais culturals (Centre Cultural, Sala Àgora,...), cal sumar-hi la desaparició de nombrosos serveis i activitats (FEC, Cambrirock, Premis,...). Sort de la voluntat de participació de les Entitats i Associacions locals, que mantenen vigents molts actes de caire popular i festiu (Nit del Foc, Reis, Homenatge a la Vellesa, Trobades de Gegants, Bastoners, Diables, Puntaires,...). Us imagineu què seria de les Festes de Cambrils sense elles? Menció especial mereix el Festival de Música, adjudicat directament a una empresa privada i sense control per part de ningú. A més, lespai emblemàtic tradicional del Festival, el Parc Samà, ha estat eliminat per decret.
En làmbit patrimonial, la resposta a la qüestió què passa amb el Patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat (Torre del Llimó, Forn del Tallero, Poblat Neolític, Museu dHistòria,...) és: no se sap no es contesta. I mira que ho tenien fàcil amb el conjunt despais construïts i recuperats el Mandat passat (Muralles, Refugi, Rutes Històriques, Torre Port i Ermita, Molí de les Tres Eres, Ermita, Museïtzació Runes de La Llosa,...).
Certament, hi ha temes de més difícil resolució, com és el cas del Teatre Auditori i Centre de Convencions. La realitat és que, més enllà dels problemes de finançament, no shan volgut valorar les fórmules alternatives per al seu acabament. Ha estat més còmode dir que eren obres faraòniques.
6-Com ens comuniquem amb el Món i amb lentorn? És cert que aquestes qüestions són de competència supramunicipal, però, cal reclamar a les administracions responsables la resolució de les diverses problemàtiques. Aquest és el cas de la Nova Estació de FFCC, la Nova Estació de Bus, la carretera de Misericòrdia o el projecte Tramcamp (o en el seu defecte, la desafecció de lactual traçat ferroviari). El Govern anterior va aconseguir algunes fites molt importants: Vial Cavet, variant A7, carretera Montbrió, actual Estació Bus, Transport Urbà,...).
7-I finalment, en què ha quedat la gran aposta, el gran objectiu programàtic per aquest Mandat, lajut i limpuls a lEmprenedoria? Doncs, ja ho veieu, en paraules buides. Una mísera Ordenança dajut econòmica la implantació de nous espais comercials i la promoció de la Restauració amb diverses Jornades Gastronòmiques. El tema Polígon Industrial ha resolt la connexió amb el subministrament daigua i res més. Les noves superfícies comercials dalimentació les instal·len a Vinyols. I més enllà de la possibilitat de construir algun Hotel per promoció i interès privat, què passa amb loferta de sòl industrial, amb la promoció de Cambrils com a ciutat comercial, amb la construcció dilles comercials i de vianants, amb les ordenances, amb el Viver dEmpreses,... Ja ho diuen, prometre fa de senyor.
Un altre dia, parlarem dels projectes pendents de la Generalitat i de lEstat. També de lÈtica i la Moral.