La galera mor de fama. No literalment, és clar, però sí per als nostres pescadors. El mar es generós i capritxos alhora. La captura d’aquest estrany marisc no dependrà del màrqueting de l’Ajuntament, de les receptes creatives o tradicionals dels restauradors, ni tan sols dels cavalls dels bastiments de la nostra flota pesquera, sinó més aviat d’un complex equilibri entre fauna i flora que existeix baix a mar.

No vull dir que no se’n pesqui, i tant que se’n agafen i moltes roves, però no suficient per la demanda que les nostres jornades gastronòmiques requereixen. Realment em sento en part orgullós del ressò mediàtic que ha projectat aquest cirrípede que era, fa deu anys, un autèntic desconegut per al públic en general.

Recordo que era el repte que em van proposar el Consell Consultiu de la Pesca i, com a fill de pescador, vaig acceptar encantat. Volien que els peixos que la gent no coneixia tant o que simplement no es venien tinguessin alguna mena d’altaveu.

El punt inicial era fer pedagogia de tots aquells desconeguts i així vam crear diverses propostes didàctiques, en què cordoneres, esparralls, clivillons, mabres, verats o galeres eren protagonistes. Tallers participatius de cuina, xerrades de professionals, activitats diverses, com tasts populars per apropar-ho al ciutadà. També vam voler implicar els sectors professionals restauradors i l’Escola d’Hoteleria i Turisme com a planter de divulgadors i va sorgir el concurs i les setmanes de menús o els  plats estrelles.

Finalment, com sol passar en aquests casos que es barregen tants agents i de mediador hi ha l’administració, el projecte inicial va ser passat pel sedàs, reduït allò que fos bo, bonic i baratet, i es va acordar presentar cada any un desconegut per potenciar. Però la popularitat de la galera va calar ràpidament i aquesta diva va fer ombra als altres renegats.

El boom ens va agafar amb els pixats al ventre i tots manyes ajudeu-me per respondre a les expectatives que ens marcaven tots aquells que volien gaudir d’aquest crustaci. Però el cert és que hem hagut de demanar als nostres veïns galeres perquè aquí la productiva mar no ha donat l’abast.

En part és un èxit i per una altra banda em d’entonar un... se’ns n’ha anat una mica de les mans. Va néixer una estrella que està a punt de morir d’èxit i per contra seguim ignorant molts exemplars d’excel·lents peixos que són capturats per les xarxes dels nostres pescadors i que són mal aprofitats en una barreja per fer fumets, en els millors dels casos, o van a parar a la producció de pinsos o adobs.

La gastronomia és cultura i la cultura està encalçada per una monotonia coneguda, difícil de trencar. Felicitem-nos per trencar-la de tant en tant i preparem-nos per menjar galeres i calçots, productes senzills convertits en estrelles de la nostra cultura. Amén i salut!