http://www.ahat.cat

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona permet consultar en línia una visita pastoral que va realitzar l’arquebisbe de Tarragona Pere de Copons i de Copons a la parròquia de Santa Maria de Cambrils el 8 de juny de 1738. Les visites pastorals aporten valuosa informació històrica, perquè descriuen amb detall l’estat en què es trobaven aleshores els edificis religiosos i altres dependències gestionades per l’Església. L’arquebisbe feia un repàs exhaustiu de totes elles, incloent un inventari dels objectes de roba i de valor que s’hi custodiaven. De tot això se n’aixecava una acta en què l’arquebisbe manava a la comunitat local esmenar tot allò que considerava oportú.

El document que recull aquesta visita pastoral de Pere de Copons és molt extens. M’agradaria destacar-ne, però, un fragment que ens parla de l’estat en què es trobava l’Hospital de Pobres de Cambrils, organisme sanitari propietat del comú de la vila encarregat d’acollir indigents transeünts així com veïns malalts sense possibilitat d’assistència. L’arquebisbe aixeca acte tot indicant que es trobava en molt mal estat:“se troba en estat tant mísero, que no tenint mes que dos llits, no hi ha mes de una flassada, ja molt usada, falten portas als dos quartos, y necessitant tambe de ferse el traspol de la golfa per a que en lo rigor del ivern estigan los malalts preservats del fret”. Veiem, doncs, que l’hospital es trobava en un estat pèssim i per acabar-ho d’adobar sembla que la gestió de l’administrador nomenat pel comú de la vila no era del tot correcte: “Per quant visitant el Hospital de la present Vila de Cambrils hajam trobat, que te Renda annual [...] y que no hi ha llibre de esta Administració, no constant del que se ha cobrat de dits partits, ni del que se ha gastat y pagat per la manutencio de dit Hopital, y asistencia dels probres malalts que concurran a ell, sino per una simple Nota del Administrador nomenat per los Regidors de la present Vila. Desitjant el que esta administració se porte en la deguda forma y claredat, y que puga constar del estat de ella en ocasió de las Visitas, y sempre que convinga”.

Si bé entenem que l’Església efectuava una labor d’auxili als pobres i desemparats d’aquest hospital, ens pot sobtar que l’arquebisbe tingués tant de poder dins la gestió d’un organisme de titularitat municipal. La raó d’això la trobem en el fet que Josep Sans, prevere i beneficiat de la mateixa parròquia, deixés una tercera part del seu llegat en misses a aquest hospital. La figura del beneficiat permetia a una persona obtenir una renda vitalícia a canvi d’exercir un ofici espiritual. Pel cas que ens ocupa, aquest llegat estava relacionat amb una dotació anual de tres-centes misses pel beneficiat de l’altar de Sant Pere i Sant Telm de la parròquia de Santa Maria de Cambrils.

L’arquebisbe indica que el beneficiat d’aquest altar aleshores no era sacerdot i havia incomplert en el seu pagament anual a l’hospital: “Y en atencio de que los sobreexpressats partits de renda se troban atrassats: Ordenam al Administrador actual, el que procura ab tota eficacia la cobrança de son atràs, y posar los iguals, a fi de que no queden los pobres malalts defraudats de sa corresponent assistencia per causa de faltar los medis, per la omissio en cobrar la refereida Renda”. L’arquebisbe també exigeix al comú millorar la gestió de l’hospital i portar en un llibre anotats tots els ingressos i despeses amb la supervisió per part del rector del cobrament del llegat de Josep Sans i d’altres censals a favor d’aquesta institució. També conclou que per millorar el mal estat de l’hospital, el beneficiat de l’altar de Sant Pere i Sant Telm es faci càrrec de les despeses per comprar tres flassades, dues portes, un matalàs i de les obres del trespol a canvi de les 35 lliures del llegat pietós que no havia fet efectives.