Tècnics i empresaris s’han presentat durant el mes de gener en comissió parlamentària per debatre costos i beneficis del projecte Barcelona World. Hi ha postures ben oposades, fins al punt que han sorgit veus contràries al projecte, organitzades en una plataforma, i veus interessadíssimes perquè el projecte tiri endavant, representades en els alcaldes de Vila-seca, Salou, Reus i Tarragona.

És lògic que els inversors i promotors hi estiguin a favor, només faltaria, però els han perdut les formes des del moment en què amenacen el govern i el Parlament, les principals institucions del país, d’endur-se el projecte a altres territoris peninsulars. S’omplen la boca dels beneficis, dels milions de turistes que vindran, dels milers de llocs de treball que generaran, però ho fan tot plegat amb poca transparència. Segons diu el geògraf Robert Casadevall, d’entrada hi podria haver un desajustament entre la superfície urbanitzable i la necessària per desenvolupar el gran projecte Barcelona World. A més, caldria conèixer millor aquells impactes que afectaran el territori i els seus ciutadans: mobilitat, ús de recursos, pressió sobre els equipaments i serveis, etc. I si es modifiquen els usos per als quals es van expropiar els terrenys, caldrà observar amb detall com hi reaccionen els antics propietaris.

El que no em sembla ja tan normal és la defensa tan segura que fan els alcaldes del territori. O saben més del que sabem la resta dels ciutadans, fins i tot dels diputats del Parlament que estan a la comissió, o tenen una facilitat per llençar-se a la piscina ben sorprenent. Que recordin el somriure de l’Esperanza Aguirre dies abans que l’Eurovegas digués que anava a Madrid. És ara que la voldria veure somriure, quan el projecte ha marxat del tot del mapa peninsular, i això que es van abaixar els pantalons a base de bé. Per tant, la prudència hauria de ser prioritat en la tasca dels polítics. Es faci o no es faci, el projecte presenta d’entrada molts clars i obscurs, i és responsabilitat dels polítics que es prenguin les mesures necessàries perquè qualsevol projecte es faci dins de la legalitat i el respecte als ciutadans i el territori.

Ludopatia, rentat de diner negre, atracció de màfies i prostitució, són alguns dels aspectes que han destacat els detractors del projecte. Realment són fonaments refutables des del moment en què són ja aspectes de la societat en què vivim, tant si hi ha el projecte com no. El que s’ha de plantejar la societat és si es tenen els mecanismes necessaris per combatre aquests problemes derivats i si el cost-benefici és positiu per a la nostra societat.

Des del punt de vista legal, el Barcelona Wold no es deu poder fer des del moment que estan plantejant canviar lleis i reduir nivells impositius. Per aquest motiu, també hauríem de poder decidir si volem que el nostre model socioeconòmic, basat en la indústria química i el turisme de sol i platja, es vegi ampliat al model turístic que aporta el Barcelona World. Per tot plegat, hauria de ser la societat qui ha d’acceptar o rebutjar una inversió com aquesta, des del moment en què s’han de canviar lleis i el model econòmic. Ai, quina bestiesa més gran acabo de d’escriure! Que la gent pugui expressar lliurement la seva opinió...