Fa temps que als cambrilencs les bones notícies ens deixen descol·locats, vivim resignats a assumir que vivim en un retrocés general sense alternativa possible. Per això volia parlar de dos novetats culturals totalment diferents, però que són un signe molt positiu d’activitat per al municipi. Primer de tot, la reobertura del cinema ha estat una agradable sorpresa per a molts cambrilencs, tant per la posada en funcionament com pel tipus de programació que s’ofereix. Els actuals gestors privats del cinema estan oferint una programació fora de l’habitual oferta que tenen les sales de la demarcació i propera a les cartelleres de referència del cinema no comercial. És d’agrair que una sala, a més de programar els grans èxits, mantingui una variada oferta per a públic minoritari. Oferir cinema en versió original i pel·lícules de cinema alternatiu amb una regularitat diària és un autèntic privilegi. El Rambla de l’Art, a més, programa cinefòrums de temàtica social i tenen previst aprofitar la sala per a altres tipus d’espectacles com concerts i teatre. Encertada la idea d’oferir el vestíbul del cine com a mostra de llibres d’autors locals (estranya que no hi siguin les publicacions de l’Ajuntament) i un espai reservat a exposició d’artistes. Tot plegat ha fet que Cambrils guanyi un espai d’activitat cultural diària i un espai d’intensa socialització tan necessària per a un municipi que ha adoptat moltes pautes de ciutat dormitori. Tots aquests elogis al cinema no em fan oblidar el gens elegant acomiadament de Francesc Jansà, que va dirigir la sala durant l’anterior etapa de gestió municipal, tot un exemple de les poques habilitats humanes d’aquest Ajuntament.

La segona bona notícia és la creació d’un casal popular, projecte que si funciona demostraria un grau de maduresa per part de l’activisme local. El casal vincularia el nostre municipi amb l’activitat autogestionada que s’està portant a terme a centenars de casals populars arreu del territori català. La posada en funcionament d’un espai físic d’activisme social i cultural és un signe de bona salut de la societat local que no es resigna a estar de braços creuats davant la situació que viu el país. Som conscients que el nostre municipi no s’ha caracteritzat per una mobilització especial, més aviat tot el contrari. Fa falta d’espais on col·lectius i persones a nivell individual generin una activitat compromesa i independent de l’administració. Altres municipis del mateix volum que Cambrils fa dècades que aquest tipus d’activitat han generat la consolidació d’activitats com unes festes majors alternatives. Es basa en el principi bàsic en què la comunitat es creu capaç de generar activitat ella mateixa sense intervenció de l’ens públic. Si a més el casal s’obre en una zona del Barri Antic, que necessita d’un dinamisme urgent, doncs la felicitació és doble. En resum, tant un projecte com l’altre ens estan animant a no quedar-nos a casa: que aprofitem l’extensa programació que ofereix el cinema, que agafem (o recuperem) el saludable hàbit d’anar a veure estrenes o simplement passar una estona davant de la fàbrica de somnis; per la seva banda, el casal popular per molt bons objectius inicials serà el fruit de l’activitat voluntària de les persones que s’acostin a compartir i a generar projectes, amb la satisfacció que serà completament mèrit propi sense intervencions de les institucions. A nivells completament diferents, el cinema i el casal popular són dues injeccions per a un Cambrils en crisi que necessita de bones notícies reals.