Estirada dorelles als restauradors de casa
Fa uns dies es presentava una jornada tècnica dedicada a tots els restauradors de la província de Tarragona, totalment gratuïta i en un horari adequat per al gremi, de tres quarts de cinc fins a les vuit de la tarda dun dimecres.
La jornada es presentava amb el títol Els productes locals i la restauració com a eina per a limpuls econòmic dun territori. Dentrada molt adequat per al sector en els temps que vivim.
La part més interessant era vehiculada per Ramon Sentmartí, de la Fundació Alícia, que va explicar com els productes propis dun territori permeten diferenciar loferta de la restauració i donar-li un valor afegit. Segons el mateix Sentmartí, les propostes del sector de la restauració basades en aquests productes ajuden a reforçar limaginari dun territori i a posar de relleu les seves singularitats. Aquest portaveu dAlícia exposava diversos casos de territoris que van demanar a la fundació la cerca dun producte per tal de fer-lo un referent per explotar-lo com a recurs o a la inversa.
Un cas proper i significatiu que Sentmartí va explicar és el de la clotxa a les poblacions que toquen a la nuclear. Aquests municipis van demanar ajuda a la Fundació Alícia perquè cercaven fer-se un lloc a la gastronomia, crear una icona, un reclam per atreure els forans als seus establiments de restauració. Alícia va estudiar els recursos que oferia el sector agroalimentari, per tal de crear un marc de referència. El resultat plantejat va ser un producte que no era pròpiament autòcton però que podia funcionar, i així va ser. La clotxa permetia molt de joc en la seva elaboració així com pel que fa al seu format, ja que molts daquest municipis tenien una varietat heterogènia destabliments.
La difusió ho és tot, així doncs, el que és ven millor és allò que cala a lideari de la gent. Dentre els molts exemples, tenim el trinxat, que no és de la Cerdanya però que tothom ho dóna per fet. El mateix passa amb les Jornades de la Galera, que les poblacions de Sant Carles i associades shan fet seves, tot i que les de Cambrils fa molts més anys que es van crear; però els contactes i la difusió no tenen res a veure!
A lesmentada jornada tècnica, es presentava un espai de tast, una xerrada sobre Maridatges amb horta de temporada a càrrec de Xavier Ferrater del Restaurant Bresca i Joan Bosch de Can Bosch, així com un Maridatge amb vinagres agredolços del celler Avgvstvs Forvm.
I ara ve lestirada dorelles: la jornada va ser un mas robat, la manca dassistència per part dels professionals de casa va deslluir un espai de treball, de formació, didees, de recursos per part dels restauradors de casa. Sé que tothom està molt atrafegat i que invertir en aquests actes és vendre el poc temps lliure que a un li pot quedar, però de vegades cal perquè en veiem els fruits.
El gremi, juntament amb ladministració, han apostat per invertir i hi ha idees que han quallat, tot i la reticència de molts, i han apropat clients. Qui ho havia de dir −comentava sorprès un restaurador espasa de casa nostra−, aquest mes hem fet uns bons números i tothom qui seia a taula demanava un menú de carxofa. Increïble! No sé què farem amb els popets i les espardenyes!.
Crec que hem de prendren nota, potser deixem danar a remolc i invertim una mica nosaltres; no perdem corda en allò que està a la nostra mà. No val a badar!