I a tot això, els ciutadans de peu, els que pensem que no estem gaire vinculats amb els polítics, que només els patim, que ens els mirem de lluny, que en les tertúlies de cafè ens caguem en els polítics i en les brillants idees d’abocar diners en un auditori inacabat o en una monumental castlania o en un aeroport sense avions, i ens queixem dels jornals immerescuts que cobren, i que si fan les lleis sense sentit, i que no escolten els ciutadans, que viuen en una bombolla, que si els sobres per aquí, que si les comissions per allà, que si són immunes, que si les polítiques econòmiques afavoreixen determinats amics... i que davant de tot això, la gran política i la democràcia és un mal menor que hem de patir i aguantar amb el millor estoïcisme.

Per això vull parlar-vos d’una altra política, la que podem fer cada un de nosaltres cada dia, vaja, la que fem cada dia amb les nostres accions, els nostres petits actes que serveixen perquè la societat es mogui en una direcció i no en una altra.

Anem al detall: cada dia consumim gran diversitat de béns de consum. No hi ha ningú que ens obligui a comprar en un determinat establiment ni uns determinats productes. Entrem a l’establiment, agafem el carro i a omplir-lo fins a rebentar i de pressa. No ens aturem a pensar quina història hi ha darrere de l’establiment i darrere de cada producte. Aquesta manca de reflexió ens fa còmplices de la política comercial de l’establiment en qüestió: com tracti els treballadors, quin és l’origen dels proveïdors, quin tracte tenen els treballadors que produeixen els béns de consum que tindrem a casa o quin és el control o descontrol sanitari i ambiental de la traçabilitat del producte.

De retruc, serem còmplices d’aquelles polítiques empresarials d’implantació al territori que potser freguin la irregularitat, a casa nostra o a països tercers, com ara la proliferació de donacions a institucions, suborns o similars, o la manca d’escrúpols per respectar la legalitat o per traslladar les produccions a altres països més permissius o més barats. En la mateixa línia aniria la reflexió sobre el consum reiterat de determinades marques que potser tenen polítiques empresarials agressives a casa nostra i encara pitjors en països emergents o subdesenvolupats. Si com a consumidor tinc sempre un comportament reiteratiu, em converteixo en un consumidor captiu, que dóna més poder a l’empresa. Si diversifico el meu consum, aconseguiré diverses coses: d’entrada, donar feina a altres establiments, potser petites botigues de barri que donaran vida a entorns determinats de la ciutat i, de retruc, diversificar l’origen dels meus béns de consum, possibilitant que les actuacions poc curoses es minimitzin o com a mínim que no siguin responsabilitat pròpia.

Per això pot ser bo que adoptem mesures més sensates i reflexives com a actors d’aquesta societat. He fet la reflexió sobre el consum, però es podria extrapolar a l’ús del vehicle, al consum de la cultura, a la manera d’anar de vacances o com ens comportem com a ciutadans dins de la societat. Això ens convertirà en uns petits polítics que actuem amb determinació i convicció i responsabilitat. I quan serem molts, potser veurem que els models canvien i que la gran política no podrà impedir aquests canvis.