Lleons rampants i gos passant
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
El setembre de 1953 sortia la primera edició de la Revista Cambrils. A la portada apareixia la paraula Cambrils en lletres de pal sec vermelles, flanquejades a la dreta per l'emblema de l'Associació d'Antics Alumnes La Salle, primera editora de la publicació, i a l'esquerra per una representació de l'escut de Cambrils.
Si recordeu l'escut de Cambrils, visualitzareu tres figures animals característiques de l'heràldica, dos lleons rampants, és a dir engrapant alguna presa, en aquest cas el propi escut, i un gos passant, que transita, que corre per dins d'una franja que travessa l'escut. És una representació gràfica del municipi, segurament la més elevada i oficial, tot i això els lleons rampants són la part més feble de l'escut, ja que han estat a punt, en diversos intents d'unificar l'heràldica dels municipis de Catalunya, de passar a millor vida felina.
Si l'escut és una representació, deixeu-me fer un paral·lelisme. Jo veig en els lleons a la societat civil, als moviments cívics, a les entitats, als projectes d'iniciativa ciutadana. En canvi, en el gos, parapetat a dins de l'escut, hi veig l'estament més institucional, el govern municipal, l'administració pública, protegida dins dels límits d'allò que, segurament, no desapareixerà fàcilment.
Si he de situar a la revista en aquesta comparació, la col·locaria en un dels dos lleons que a banda i banda de l'escut, com la pròpia societat civil, mantenen en equilibri tot l'escut. Malauradament, però, la relació i la convivència entre gos i lleons és difícil, i sovint els límits divisoris entre les dues parts són poc permeables.
No sabria dir si la revista, en aquests 60 anys de vida, ha estat les orelles, la boca, el cap, els peus, les urpes o, senzillament, l'últim pèl de la cua d'un dels dos lleons. Però si que ha intentat, des de l'estructura d'una entitat sense ànim de lucre, amb el treball desinteressat de molta gent, però també amb l'aposta arriscada de la professionalització per encarar el futur, col·laborar d'una manera honesta i estable, com els propis lleons, en el futur del municipi.
Considero a la revista com un bé comú, al qual potser no sempre se li presta l'atenció deguda, però que sempre hi és i el retorn que ha suposat al municipi de Cambrils, amb 60 anys d'existència, és molt difícil de calcular, però segur que és enormement valuós. Que per molt anys puguem seguir formant part de l'anatomia lleonina de Cambrils.
Si recordeu l'escut de Cambrils, visualitzareu tres figures animals característiques de l'heràldica, dos lleons rampants, és a dir engrapant alguna presa, en aquest cas el propi escut, i un gos passant, que transita, que corre per dins d'una franja que travessa l'escut. És una representació gràfica del municipi, segurament la més elevada i oficial, tot i això els lleons rampants són la part més feble de l'escut, ja que han estat a punt, en diversos intents d'unificar l'heràldica dels municipis de Catalunya, de passar a millor vida felina.
Si l'escut és una representació, deixeu-me fer un paral·lelisme. Jo veig en els lleons a la societat civil, als moviments cívics, a les entitats, als projectes d'iniciativa ciutadana. En canvi, en el gos, parapetat a dins de l'escut, hi veig l'estament més institucional, el govern municipal, l'administració pública, protegida dins dels límits d'allò que, segurament, no desapareixerà fàcilment.
Si he de situar a la revista en aquesta comparació, la col·locaria en un dels dos lleons que a banda i banda de l'escut, com la pròpia societat civil, mantenen en equilibri tot l'escut. Malauradament, però, la relació i la convivència entre gos i lleons és difícil, i sovint els límits divisoris entre les dues parts són poc permeables.
No sabria dir si la revista, en aquests 60 anys de vida, ha estat les orelles, la boca, el cap, els peus, les urpes o, senzillament, l'últim pèl de la cua d'un dels dos lleons. Però si que ha intentat, des de l'estructura d'una entitat sense ànim de lucre, amb el treball desinteressat de molta gent, però també amb l'aposta arriscada de la professionalització per encarar el futur, col·laborar d'una manera honesta i estable, com els propis lleons, en el futur del municipi.
Considero a la revista com un bé comú, al qual potser no sempre se li presta l'atenció deguda, però que sempre hi és i el retorn que ha suposat al municipi de Cambrils, amb 60 anys d'existència, és molt difícil de calcular, però segur que és enormement valuós. Que per molt anys puguem seguir formant part de l'anatomia lleonina de Cambrils.