Pur teatre, però, del dolent
Llegeixo aquests dies, com a conseqüència del trencament del Pacte de Govern entre CiU i PP a Reus, a la premsa i a la xarxa, nombrosos comentaris relacionats amb el què pot passar a Cambrils. Amb el vostre permís, en faig el meu.
No passarà res. Els dos principals pecats daquest govern tripartit de dretes entre CiU, PP i PLIC a la nostra ciutat, són la Peresa i la Supèrbia. Pecats Capitals, per cert. També afegiria la Falsia, potser, aquest, més un pecat venial.
La Peresa aplicada a tota lacció de govern i demostrada en aquests tres anys i mig de mandat. Fer el menys possible, explicar limprescindible. Gestionar el mínim necessari i obligatori. Només cal repassar el contingut de les comissions informatives o lordre del dia dels plens municipals. Quan un servei o un equipament representa un problema de gestió, la seva solució sempre ha estat la mateixa: tancar lequipament o eliminar el servei. Si es vol equilibrar el pressupost: per la via ràpida dacomiadar gent, incrementar els impostos i pujar el deute als bancs.
Us imagineu la feinada que representa un canvi de Govern? Si per canviar un regidor i redistribuir les seves funcions han estat tres mesos. Si per aplicar el nou sistema de gestió política en només quatre àrees, van rectificar desenes de vegades el model. Ja no parlem daplicar els seus programes electorals o de comprovar el grau dacompliment de les seves promeses, com per exemple, lajut a lemprenedor, el viver dempreses, la posta en marxa del polígon, etc. Al final del Mandat en farem un bon repàs i riurem molt.
A més, posats a simplificar, sempre tenen la mateixa excusa: la culpa de tot plegat és dels dabans, que van arruïnar el poble. Tenim maneres diferents dentendre el concepte de ruïna. Té nassos la cosa.
La Supèrbia en la seva manera de fer i actuar, demostrada amb els treballadors municipals, amb lERO, per exemple, amb els usuaris que shan quedat sense servei, amb les seves respostes als plens davant les preguntes de loposició, amb no respondre les preguntes fetes per instància, en no voler claredat ni aprofundiment en el cas Llobet, en les seves despeses escandaloses en premsa,... I en podríem fer més foc en qüestions dètica. Ells, quan eren a loposició, ho feien contínuament. Per sort, o per desgràcia, no tots som iguals.
La Falsia dactuar de manera contradictòria al que es diu. Lalcaldessa convidant a independentistes per a fer discursos i pregons, o assistint de manera activa a les activitats pro-consulta. Els Ppeperos fent-se els ofesos i no assistint als actes. Uns i altres votant de manera diferent les Mocions relacionades amb el Procés Sobiranista. Pur teatre.
I finalment, quina seria lalternativa a lactual Govern en cas de trencament? Un Govern CiU-PSC-PLIC? Duns unionistes a daltres que ho són tan o més? Lalternativa CiU-NMC-PLIC? El campi qui pugui?
Que Martí Pol em perdoni el canvi de vers: Al Govern de Cambrils, tot és possible, però, no hi ha res a fer.
No passarà res. Els dos principals pecats daquest govern tripartit de dretes entre CiU, PP i PLIC a la nostra ciutat, són la Peresa i la Supèrbia. Pecats Capitals, per cert. També afegiria la Falsia, potser, aquest, més un pecat venial.
La Peresa aplicada a tota lacció de govern i demostrada en aquests tres anys i mig de mandat. Fer el menys possible, explicar limprescindible. Gestionar el mínim necessari i obligatori. Només cal repassar el contingut de les comissions informatives o lordre del dia dels plens municipals. Quan un servei o un equipament representa un problema de gestió, la seva solució sempre ha estat la mateixa: tancar lequipament o eliminar el servei. Si es vol equilibrar el pressupost: per la via ràpida dacomiadar gent, incrementar els impostos i pujar el deute als bancs.
Us imagineu la feinada que representa un canvi de Govern? Si per canviar un regidor i redistribuir les seves funcions han estat tres mesos. Si per aplicar el nou sistema de gestió política en només quatre àrees, van rectificar desenes de vegades el model. Ja no parlem daplicar els seus programes electorals o de comprovar el grau dacompliment de les seves promeses, com per exemple, lajut a lemprenedor, el viver dempreses, la posta en marxa del polígon, etc. Al final del Mandat en farem un bon repàs i riurem molt.
A més, posats a simplificar, sempre tenen la mateixa excusa: la culpa de tot plegat és dels dabans, que van arruïnar el poble. Tenim maneres diferents dentendre el concepte de ruïna. Té nassos la cosa.
La Supèrbia en la seva manera de fer i actuar, demostrada amb els treballadors municipals, amb lERO, per exemple, amb els usuaris que shan quedat sense servei, amb les seves respostes als plens davant les preguntes de loposició, amb no respondre les preguntes fetes per instància, en no voler claredat ni aprofundiment en el cas Llobet, en les seves despeses escandaloses en premsa,... I en podríem fer més foc en qüestions dètica. Ells, quan eren a loposició, ho feien contínuament. Per sort, o per desgràcia, no tots som iguals.
La Falsia dactuar de manera contradictòria al que es diu. Lalcaldessa convidant a independentistes per a fer discursos i pregons, o assistint de manera activa a les activitats pro-consulta. Els Ppeperos fent-se els ofesos i no assistint als actes. Uns i altres votant de manera diferent les Mocions relacionades amb el Procés Sobiranista. Pur teatre.
I finalment, quina seria lalternativa a lactual Govern en cas de trencament? Un Govern CiU-PSC-PLIC? Duns unionistes a daltres que ho són tan o més? Lalternativa CiU-NMC-PLIC? El campi qui pugui?
Que Martí Pol em perdoni el canvi de vers: Al Govern de Cambrils, tot és possible, però, no hi ha res a fer.