Què significa labstenció del PSC de Cambrils a les ordenances fiscals del 2015?
Una ordenança és un tipus de norma jurídica, inclosa dintre dels Reglaments i
subordinada a la Llei, que implica un mandat determinat a la ciutadania del
municipi. En el cas de les Ordenances Fiscals, regulen cóm han defectuar-se
els ingressos a lAjuntament, seguint els principis de progressivitat, i
redistribució, segons els qual, ha daportar més, qui més en té.
Doncs bé, en el passat plenari de lAjuntament, discutíem sobre les
Ordenances Fiscals, tema com es pot veure, prou important, des del punt de
vista de qui ingressa, lAjuntament, que rep els recursos per poder donar els
serveis públics a la ciutadania, però també, des de lòptica de qui paga, la
pròpia ciutadania, que ha de veure garantits els principis abans nomenats.
Davant la proposta de lequip de govern de CiU, PP i la Plic, el nostre vot va ser
d'abstenció.
Per què va ser dabstenció? Perquè no ens volem mullar?
En absolut. Labstenció es pot donar quan un no es vol mullar, però també, com va ser el cas, quan no és coherent, ni el vot a favor, ni el vot en contra, i per tant, per pur descart, només queda labstenció.
Davant com dic la proposta de lequip de govern, els socialistes cambrilencs varem proposar tres al·legacions el 29 doctubre de 2014, de les quals es van acceptar dues, i aquesta és la senzilla explicació de la nostra abstenció.
Pensàvem que no podíem votar en contra, donat que sens havien acceptat dues de les tres propostes presentades, però també pensàvem que no havíem de votar a favor, perquè la que no shavia acceptat, era prou important com per tenir-ho en compte. Què quedava doncs? Labstenció coherent, que és el que varem fer.
Agraïm aixi, la incorporació de propostes tan importants com la Limitació a la subhasta de lhabitatge habitual.
En el moment actual en què, a causa de la pobresa que sha generat per la crisi, la gent no pot pagar les seves quotes dhipoteca, hem de preveure que no es produirà una subhasta que desemboqui en el desnonament duna família, i en cap cas en situacions límit.
I igualment en quant a la Bonificació del 95%a la transmissió de lhabitatge per herència entre familiars de primer grau, una qüestió dirigida directament a les persones que acaben de patir la mort dun ésser estimat, descendent, ascendent o cònjuge. Quan és lhabitatge habitual, principalment, no és lògic, que a més del dolor que ja porta aquest ciutadà o ciutadana es vegi també obligat a pagar per a continuar vivint en lhabitatge on ja viu. Posar limit a això és una mesura de justícia que insisteixo, agraïm que hagin assumit.
Són un gra de sorra en una tempesta, però alguna cosa ajudaran a la part de ciutadania que pateix la crisi de manera més punyent avui dia; però ho sento, creiem que es podia haver fet un esforç encara més gran, i acceptar també la tercera proposta, consistent en que es pogués aplicar una bonificació del 5% als rebuts domiciliats pel fet destar domiciliats, i per lestalvi en gestió que suposa això a lAjuntament. Pensant sobretot en lIBI.
Nosaltres vam establir una proposta de màxims; aplicar aquest 5% a lIBI, limpost més important, pel que suposa a lAjuntament dingressos, i pel que suposa als ciutadans en esforç, a canvi de serveis públics en condicions. Fins i tot varem explicitar que sent una font important dingressos per lAjuntament, potser no calia aplicar íntegrament i directa aquest 5%, i no calia fer-ho a tots els rebuts domiciliats. Penso que hagués calgut un pas més de cara a seguir la negociació per part de lequip de govern. Es podia haver plantejat un 2 o un 3%.. establir el compromís de fer-ho com objectiu gradual... per exemple... hi havia marge de negociació i no es va voler exercir.
Ja que aquests diners han decidit que no es quedin a la butxaca de la ciutadania, sinó que estiguin a dintre de ladministració pública, esperem siguin gestionats en ajuts a les famílies i a les persones que estan patint la cara més crua daquesta crisis, i el que perden per un costat, el recuperin per laltre en forma de més i millors recursos per serveis socials.
Ana López
PSC Cambrils
Per què va ser dabstenció? Perquè no ens volem mullar?
En absolut. Labstenció es pot donar quan un no es vol mullar, però també, com va ser el cas, quan no és coherent, ni el vot a favor, ni el vot en contra, i per tant, per pur descart, només queda labstenció.
Davant com dic la proposta de lequip de govern, els socialistes cambrilencs varem proposar tres al·legacions el 29 doctubre de 2014, de les quals es van acceptar dues, i aquesta és la senzilla explicació de la nostra abstenció.
Pensàvem que no podíem votar en contra, donat que sens havien acceptat dues de les tres propostes presentades, però també pensàvem que no havíem de votar a favor, perquè la que no shavia acceptat, era prou important com per tenir-ho en compte. Què quedava doncs? Labstenció coherent, que és el que varem fer.
Agraïm aixi, la incorporació de propostes tan importants com la Limitació a la subhasta de lhabitatge habitual.
En el moment actual en què, a causa de la pobresa que sha generat per la crisi, la gent no pot pagar les seves quotes dhipoteca, hem de preveure que no es produirà una subhasta que desemboqui en el desnonament duna família, i en cap cas en situacions límit.
I igualment en quant a la Bonificació del 95%a la transmissió de lhabitatge per herència entre familiars de primer grau, una qüestió dirigida directament a les persones que acaben de patir la mort dun ésser estimat, descendent, ascendent o cònjuge. Quan és lhabitatge habitual, principalment, no és lògic, que a més del dolor que ja porta aquest ciutadà o ciutadana es vegi també obligat a pagar per a continuar vivint en lhabitatge on ja viu. Posar limit a això és una mesura de justícia que insisteixo, agraïm que hagin assumit.
Són un gra de sorra en una tempesta, però alguna cosa ajudaran a la part de ciutadania que pateix la crisi de manera més punyent avui dia; però ho sento, creiem que es podia haver fet un esforç encara més gran, i acceptar també la tercera proposta, consistent en que es pogués aplicar una bonificació del 5% als rebuts domiciliats pel fet destar domiciliats, i per lestalvi en gestió que suposa això a lAjuntament. Pensant sobretot en lIBI.
Nosaltres vam establir una proposta de màxims; aplicar aquest 5% a lIBI, limpost més important, pel que suposa a lAjuntament dingressos, i pel que suposa als ciutadans en esforç, a canvi de serveis públics en condicions. Fins i tot varem explicitar que sent una font important dingressos per lAjuntament, potser no calia aplicar íntegrament i directa aquest 5%, i no calia fer-ho a tots els rebuts domiciliats. Penso que hagués calgut un pas més de cara a seguir la negociació per part de lequip de govern. Es podia haver plantejat un 2 o un 3%.. establir el compromís de fer-ho com objectiu gradual... per exemple... hi havia marge de negociació i no es va voler exercir.
Ja que aquests diners han decidit que no es quedin a la butxaca de la ciutadania, sinó que estiguin a dintre de ladministració pública, esperem siguin gestionats en ajuts a les famílies i a les persones que estan patint la cara més crua daquesta crisis, i el que perden per un costat, el recuperin per laltre en forma de més i millors recursos per serveis socials.
Ana López
PSC Cambrils