Opinió

A Madrid parlen de Cambrils

Em poso a escriure aquestes notes tot just acabar d’escoltar una comissió del Senat en la qual es parla de Cambrils, de la ja famosa i polèmica N-340 i la petició de gratuïtat mentre durin les obres d’ampliació. Han aprovat finalment un text aigualit en què es demana al govern que estudiï i faci informes per si fos possible donar satisfacció a la petició clamorosa de les nostres terres de poder utilitzar l’autopista sense pagar mentre durin els treballs per al desdoblament. Són potencials i condicionals amb els quals la ministra de Foment, contrària a la iniciativa, farà el que li sembli. Ara bé, si ha d’actuar que ho faci abans de l’estiu, per evitar-se la vergonya dels embussos per falta de previsió.

Acabo amb aquesta notícia i en rebo d’altres que també parlen de qüestions que afecten Cambrils. El nou ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s’ha reunit primer amb policies i després amb alcaldes i diputats de les nostres comarques per parlar de la greu situació d’inseguretat que hi ha a casa nostra. Però com que he d’interrompre unes hores el relat, resulta que me’n vaig al Senat, primer, i al Congrés, després, i ara ja és el mateix president del govern, Rodríguez Zapatero, el que parla de l’onada d’inseguretat ciutadana que ocupa les portades de tots els mitjans de comunicació del país.

No és bo escriure en calent de determinades matèries, i tampoc deixar-se escalfar per dolorosos que hagin estat alguns dels successos que han passat al nostre entorn. Per això és aconsellable fer-ho amb el cap clar i sense apassionament. Tirant d’hemeroteca (ara és fàcil amb les edicions digitals de la Revista), Cambrils ha estat notícia per delictes contra la propietat i les persones en més ocasions de les que es poden considerar normals en la societat en què vivim. Malauradament no és un fet que passi només al nostre poble, però això no ens ha de confortar, però tampoc relaxar-nos, tot el contrari, ens ha de posar més en guàrdia davant un fenomen que preocupa enormement els ciutadans (vegeu l’allau de comentaris al Diari Digital de la Revista).

El fet que a més del robatori ara hi hagi també episodis de violència física incrementa l’angoixa de la població i accentua el malestar de la gent. Que hi ha pocs efectius policials a les nostres comarques, és tan evident que a ningú ha sorprès que de cop i volta hagin decidit enviar més de 300 guàrdies civils nous. Són mesures efectives perquè la gent el que volem és que se’ns transmetin missatges de tranquil·litat i que s’estan adoptant mesures per donar esperança a les nostres preocupacions.

A Cambrils, si ho comparem amb d’altres indrets de la comarca on passen fets semblants, tenim la sort de disposar d’un ampli i ben format cos de Policia Local, si bé també el terme és molt gran i la població no para de créixer. A més, disposem d’uns quants guàrdies civils –mai he sabut quants– que poden donar un cop de mà. El que cal, però, és que sapiguem moure aquests efectius policials de forma eficaç i coordinada. Cal que les autoritats locals, en contacte amb les altres administracions, sàpiguen prioritzar l’actuació de les forces de què disposen en les àrees que més preocupen els ciutadans. Però també cal que sàpiguen transmetre a la població que estan treballant per fer front a un problema greu i que no és només de la seva competència. No s’hi val ni a amagar el cap sota l’ala ni tampoc a menysprear les reclamacions justes de la gent. Davant de situacions difícils i complicades és quan es demostra la capacitat de lideratge de cadascú i trobar sortides als problemes greus reforça l’entitat de les persones i de les institucions.