Esmaperdut!
Així estic, i així mhe quedat! Igual que molts dels lectors de revistacambrils.cat i molts dels ciutadans daquest país i daquest planeta. Després del 9N i de la proposta de Mas i la dERC, i a la espera del que diguin més oficialment la resta de partits, no sé si vinc del nord o vinc del sud, si estic dacord o si una bandera ens agermana. A part de latabalament, estic ple dincerteses. Deixar les grans decisions en mans dels estrategs dels partits ja les té aquestes coses.
Entenc els recels duna llista única: personalismes, casos de corrupció que poden esquitxar el procés, malfiances, retallades, trencament del pacte de legislatura, possible pèrdua de vots en els diferents extrems dels diferents partits... Es fa difícil entendre que un votant de la CUP o de la mateixa ERC introdueixin la mateixa papereta de la mateixa llista que la que votin els Pujol o Millet, entre daltres.
Presentar diferents marques a les eleccions sota un punt denominador o un mateix paraigua, com proposa ERC, pot semblar que algunes de les contradiccions anteriors se superin. Però genera altres incògnites, i la més clara, la possible derrota del president que ha liderat fins ara el procés posa en safata una visió catastrofista, alhora que posarà als ciutadans en la tessitura de triar entre el pragmatisme i la ideologia. Una candidatura unitària faria tremolar els fonament del Congreso de los Diputados i transmetria una imatge inequívoca dunitat a nivell internacional.
Quan els ciutadans hem sortit al carrer a manifestar-nos, ho hem fet de costat amb altres ciutadans sense preguntar-los si eren del partit de les retallades o dels que dubten del procés o dels partits que fan purgues internes cada deu anys. Hi érem tots, units amb un sol i il·lusionant procés. Agafats de les mans; fent pinya, amb samarretes vermelles o grogues, amb amics, coneguts, saludats i família, ens vam conjurar per que aquest procés no defallís.
Deixeu-vos de conferències i tanqueu-vos a Pedralbes a pa i aigua fins que trobeu una solució, i si no la trobeu, deixeu a la societat civil tirar pel dret. Jo us presento la meva proposta: una candidatura de consens amb persones de la societat civil, sense polítics professionals, i que els líders dels quatre partits principals que vulguin participar del procés tanquin les llistes de les quatre províncies. Renuncieu als vostres personalismes i interessos de partits: ningú és imprescindible i no podeu apoltronar-vos contribuint al desgast del procés.
Entenc els recels duna llista única: personalismes, casos de corrupció que poden esquitxar el procés, malfiances, retallades, trencament del pacte de legislatura, possible pèrdua de vots en els diferents extrems dels diferents partits... Es fa difícil entendre que un votant de la CUP o de la mateixa ERC introdueixin la mateixa papereta de la mateixa llista que la que votin els Pujol o Millet, entre daltres.
Presentar diferents marques a les eleccions sota un punt denominador o un mateix paraigua, com proposa ERC, pot semblar que algunes de les contradiccions anteriors se superin. Però genera altres incògnites, i la més clara, la possible derrota del president que ha liderat fins ara el procés posa en safata una visió catastrofista, alhora que posarà als ciutadans en la tessitura de triar entre el pragmatisme i la ideologia. Una candidatura unitària faria tremolar els fonament del Congreso de los Diputados i transmetria una imatge inequívoca dunitat a nivell internacional.
Quan els ciutadans hem sortit al carrer a manifestar-nos, ho hem fet de costat amb altres ciutadans sense preguntar-los si eren del partit de les retallades o dels que dubten del procés o dels partits que fan purgues internes cada deu anys. Hi érem tots, units amb un sol i il·lusionant procés. Agafats de les mans; fent pinya, amb samarretes vermelles o grogues, amb amics, coneguts, saludats i família, ens vam conjurar per que aquest procés no defallís.
Deixeu-vos de conferències i tanqueu-vos a Pedralbes a pa i aigua fins que trobeu una solució, i si no la trobeu, deixeu a la societat civil tirar pel dret. Jo us presento la meva proposta: una candidatura de consens amb persones de la societat civil, sense polítics professionals, i que els líders dels quatre partits principals que vulguin participar del procés tanquin les llistes de les quatre províncies. Renuncieu als vostres personalismes i interessos de partits: ningú és imprescindible i no podeu apoltronar-vos contribuint al desgast del procés.