El projecte per a lIraq
Fa unes setmanes, lalumnat de batxillerat de lIES Cambrils va tenir loportunitat de conèixer la realitat de lIraq que no surt als mitjans. Pius Alibek, un ciutadà iraquià, va sorprendre professorat i alumnat amb la força i la determinació de la seva paraula i el seu testimoni.
Amb un perfecte català va fer un repàs apassionat i rigorós de levolució del seu estimat país. Més enllà de les mentides que van endegar una guerra injusta, el conferenciant va denunciar com lactual desgavell no és pas fruit de la improvisació dels Estats Units. Leix central de la seva xerrada era demolidor. Lenfosament de lIraq ha estat premeditat des de fa anys.
Després destar sotmès 400 anys als turcs, tota làrea del Pròxim Orient va ser una joguina colonial en mans angleses i franceses, des de la fi de la I Guerra Mundial; els jaciments de petroli van propiciar la creació dunes fronteres artificials al marge de la realitat i la tradició històrica de la zona. Quan aquests territoris accediren a la independència, res de promoure líders responsables que asseguressin llibertat i progrés a llurs pobles. Calia fomentar lintegrisme religiós i pervertir el nacionalisme amb dirigents corruptes: Bin Laden i Saddam Hussein esdevingueren sengles exemples dels plans estratègics dOccident; hi havia lexcusa de la Guerra Freda i qualsevol fanàtic o dictador sense escrúpols restava justificat per frenar els dolents de llavors: els comunistes! No cal ser cap linx per entendre això, també Espanya va fruir anys i més anys de Franco per obra i gràcia dels dòlars de lOncle Sam.
El poble iraquià, un dels pobles més oberts del Pròxim Orient amb les dones vestides com les de casa nostra i gaudint dels mateixos drets que els homes, una societat amb una considerable preparació universitària i amb elevats índexs dalfabetització, ha vist com era impossible fer una transició política a lespanyola. Occident va farcir, anys i més anys, el règim sanguinari de Hussein fins que aquest va tornar-se poc dòcil. Desaparegut el dimoni soviètic, o limperi del mal segons lenyorat Ronald Reagan, calia alimentar el fanatisme religiós en un país on, fins aleshores, no era cap problema ser cristià, xiïta o sunnita. Sospitosament, lenderrocament del tirà Saddam ha convertit les bíbliques terres de Babilònia en terreny fèrtil per a bombes, atemptats suïcides, segrestos i malvestats de tota mena; qualsevol oposició moderada i laica a locupació nord-americana ha estat eliminada de soca-rel.
Limperi de George Bush només es justifica si té enemics; no sempre resulta fàcil trobar-ne. Els russos van complir força bé el paper durant quaranta anys, en Saddam Hussein era una caricatura que va fer 10 anys de dolent de la pel·lícula; això sí, amb un embargament criminal decretat per la ONU que va servir per enviar gairebé 1.000.000 de nens a laltre barri. Ara lenemic és gairebé virtual, els terroristes dAl-Qaida amb els seu cops defecte i llurs vídeos amenaçant tot el món cristià. Aquesta nova encarnació del mal fa imprescindible la presència de milers i milers de soldats per garantir levolució del poble iraquià envers els camins de la democràcia i el progrés.
Però Pius Alibek no combrega amb rodes de molí; el projecte per a lIraq es basteix en la depredació dels seus recursos naturals i en lanihilament de la riquesa més valuosa: el capital humà; tot plegat, la clau de volta duna invasió que esdevé un vomitiu exercici dhipocresia planetària.
Amb un perfecte català va fer un repàs apassionat i rigorós de levolució del seu estimat país. Més enllà de les mentides que van endegar una guerra injusta, el conferenciant va denunciar com lactual desgavell no és pas fruit de la improvisació dels Estats Units. Leix central de la seva xerrada era demolidor. Lenfosament de lIraq ha estat premeditat des de fa anys.
Després destar sotmès 400 anys als turcs, tota làrea del Pròxim Orient va ser una joguina colonial en mans angleses i franceses, des de la fi de la I Guerra Mundial; els jaciments de petroli van propiciar la creació dunes fronteres artificials al marge de la realitat i la tradició històrica de la zona. Quan aquests territoris accediren a la independència, res de promoure líders responsables que asseguressin llibertat i progrés a llurs pobles. Calia fomentar lintegrisme religiós i pervertir el nacionalisme amb dirigents corruptes: Bin Laden i Saddam Hussein esdevingueren sengles exemples dels plans estratègics dOccident; hi havia lexcusa de la Guerra Freda i qualsevol fanàtic o dictador sense escrúpols restava justificat per frenar els dolents de llavors: els comunistes! No cal ser cap linx per entendre això, també Espanya va fruir anys i més anys de Franco per obra i gràcia dels dòlars de lOncle Sam.
El poble iraquià, un dels pobles més oberts del Pròxim Orient amb les dones vestides com les de casa nostra i gaudint dels mateixos drets que els homes, una societat amb una considerable preparació universitària i amb elevats índexs dalfabetització, ha vist com era impossible fer una transició política a lespanyola. Occident va farcir, anys i més anys, el règim sanguinari de Hussein fins que aquest va tornar-se poc dòcil. Desaparegut el dimoni soviètic, o limperi del mal segons lenyorat Ronald Reagan, calia alimentar el fanatisme religiós en un país on, fins aleshores, no era cap problema ser cristià, xiïta o sunnita. Sospitosament, lenderrocament del tirà Saddam ha convertit les bíbliques terres de Babilònia en terreny fèrtil per a bombes, atemptats suïcides, segrestos i malvestats de tota mena; qualsevol oposició moderada i laica a locupació nord-americana ha estat eliminada de soca-rel.
Limperi de George Bush només es justifica si té enemics; no sempre resulta fàcil trobar-ne. Els russos van complir força bé el paper durant quaranta anys, en Saddam Hussein era una caricatura que va fer 10 anys de dolent de la pel·lícula; això sí, amb un embargament criminal decretat per la ONU que va servir per enviar gairebé 1.000.000 de nens a laltre barri. Ara lenemic és gairebé virtual, els terroristes dAl-Qaida amb els seu cops defecte i llurs vídeos amenaçant tot el món cristià. Aquesta nova encarnació del mal fa imprescindible la presència de milers i milers de soldats per garantir levolució del poble iraquià envers els camins de la democràcia i el progrés.
Però Pius Alibek no combrega amb rodes de molí; el projecte per a lIraq es basteix en la depredació dels seus recursos naturals i en lanihilament de la riquesa més valuosa: el capital humà; tot plegat, la clau de volta duna invasió que esdevé un vomitiu exercici dhipocresia planetària.