Seguretat privada
Fa mesos que sovintegen els episodis de robatoris i altres fets delictius a les nostres comarques: assalts nocturns a oficines bancàries i empreses, robatoris silenciosos a cases particulars amb els seus moradors dormint a dins, i fins i tot ja shan donat casos alguns al nucli cambrilenc de Vilafortuny dun tipus de segrest que sanomena exprés, és a dir, que dura només unes hores, les necessàries perquè els seus autors aconsegueixin tants diners com puguin abans no es trobi a faltar la persona o les persones segrestades. Afirma la policia, i així ho confirmen els casos aclarits fins ara, que aquesta onada delictiva està relacionada amb larribada de persones procedents de països de lEst, una part de les quals hauria format part dels aparells policials i repressius de lantic bloc soviètic.
Naturalment, aquest increment de la delinqüència ha creat una gran preocupació i inquietud, especialment als pobles més petits i allunyats de les ciutats, ja que acostumen a ser lobjectiu triat per les bandes de malfactors. És lògic. Aquests pobles no tenen policia local com a molt, un guarda sense armes ni preparació adequada i estan prou lluny de les casernes de la Guàrcia Civil i els Mossos dEsquadra perquè els lladres tinguin temps de sobra per fugir. Hi ha qui afirma que si lincrement delictiu es dóna a les comarques de Tarragona i de lEbre amb més intensitat que en daltres zones de Catalunya és a causa de ser els darrers en el desplegament dels Mossos dEsquadra. La Guàrdia Civil fa anys que sen va i els Mossos no acaben darribar.
Davant de lonada dinseguretat, alcaldes i altres responsables municipals han reclamat al govern central i a la Generalitat que prenguin mesures, ja que al capdavall les competències de seguretat ciutadana corresponen a aquestes dues administracions. Tanmateix, els alcaldes obtenen poc més que bones paraules i algun gest simbòlic que poca eficàcia té. Per això, en algun poble a Alforja, al Baix Camp un grup de veïns ha decidit tirar pel dret i, dalguna manera, fer allò que no fa ladministració: procurar la seva pròpia política de seguretat. Tinc els meus dubtes que sacabi portant a la pràctica, però la idea és que entre els particulars i les empreses del poble que shi apuntin voluntàriament paguin un vigilant de seguretat que faci rondes nocturnes pel nucli habitat i els polígons industrials propers, o sigui la resurrecció del sereno. Segur que la mesura és eficaç: si els lladres saben que a Alforja hi ha un vigilant, ben rucs seran de no anar a Vilaplana o a Cornudella.
La proposta té un gran inconvenient: que el ciutadà ha de tornar a pagar per allò que ja paga a través dels seus impostos. I tampoc no hi ha lopció de dir: Senyor Estat, tornim els diners que jo li pago per a seguretat, que ja me la pago jo mateix. De fet, el mateix que passa amb la sanitat, on tothom tothom que treballa està obligat a cotitzar a la Seguretat Social i després són molts els qui, a més, es paguen una mútua mèdica o un pla de jubilació. A la sanitat, per cert, ja fa anys que ladministració va descobrir que li surt més barat pagar perquè el servei el presti una empresa privada és el cas de Cambrils, on la sanitat pública està encarregada a lhospital de Sant Joan de Reus en lloc dels seus funcionaris aquest seria el cas de lhospital Joan XXIII de Tarragona. I també això mateix passa a lensenyament: millor concertar escoles privades que no construir-ne de públiques. El pròxim pas és, doncs, la gestió privada per a la competència pública de la seguretat? És irreal? No, només és qüestió de temps. El que no sé és quan.
Naturalment, aquest increment de la delinqüència ha creat una gran preocupació i inquietud, especialment als pobles més petits i allunyats de les ciutats, ja que acostumen a ser lobjectiu triat per les bandes de malfactors. És lògic. Aquests pobles no tenen policia local com a molt, un guarda sense armes ni preparació adequada i estan prou lluny de les casernes de la Guàrcia Civil i els Mossos dEsquadra perquè els lladres tinguin temps de sobra per fugir. Hi ha qui afirma que si lincrement delictiu es dóna a les comarques de Tarragona i de lEbre amb més intensitat que en daltres zones de Catalunya és a causa de ser els darrers en el desplegament dels Mossos dEsquadra. La Guàrdia Civil fa anys que sen va i els Mossos no acaben darribar.
Davant de lonada dinseguretat, alcaldes i altres responsables municipals han reclamat al govern central i a la Generalitat que prenguin mesures, ja que al capdavall les competències de seguretat ciutadana corresponen a aquestes dues administracions. Tanmateix, els alcaldes obtenen poc més que bones paraules i algun gest simbòlic que poca eficàcia té. Per això, en algun poble a Alforja, al Baix Camp un grup de veïns ha decidit tirar pel dret i, dalguna manera, fer allò que no fa ladministració: procurar la seva pròpia política de seguretat. Tinc els meus dubtes que sacabi portant a la pràctica, però la idea és que entre els particulars i les empreses del poble que shi apuntin voluntàriament paguin un vigilant de seguretat que faci rondes nocturnes pel nucli habitat i els polígons industrials propers, o sigui la resurrecció del sereno. Segur que la mesura és eficaç: si els lladres saben que a Alforja hi ha un vigilant, ben rucs seran de no anar a Vilaplana o a Cornudella.
La proposta té un gran inconvenient: que el ciutadà ha de tornar a pagar per allò que ja paga a través dels seus impostos. I tampoc no hi ha lopció de dir: Senyor Estat, tornim els diners que jo li pago per a seguretat, que ja me la pago jo mateix. De fet, el mateix que passa amb la sanitat, on tothom tothom que treballa està obligat a cotitzar a la Seguretat Social i després són molts els qui, a més, es paguen una mútua mèdica o un pla de jubilació. A la sanitat, per cert, ja fa anys que ladministració va descobrir que li surt més barat pagar perquè el servei el presti una empresa privada és el cas de Cambrils, on la sanitat pública està encarregada a lhospital de Sant Joan de Reus en lloc dels seus funcionaris aquest seria el cas de lhospital Joan XXIII de Tarragona. I també això mateix passa a lensenyament: millor concertar escoles privades que no construir-ne de públiques. El pròxim pas és, doncs, la gestió privada per a la competència pública de la seguretat? És irreal? No, només és qüestió de temps. El que no sé és quan.