Quan parlem de Independència, a què ens referim?
Quan parlem de Independència, a què ens referim? A deixar de formar part d'Espanya? A canviar simplement una bandera, mentre deixem que tot continuï igual? O volem provocar aquesta trencadissa amb Espanya, per fer un país nou, més just, amb més justícia social, amb més drets? Un país que protegeixi la nostra llengua i la nostra cultura? En la que les retallades formin part de la història?.
Analitzant totes aquestes opcions queda molt clar que Independència i drets socials haurien d'anar plegats. Però, com es vol canalitzar això ara que el procés està a on està? Que cal prioritzar abans? He sentit veus que diuen, que primer cal millorar tots els aspectes en drets socials abans de pujar al tren de la Independència, però com ho farem, si és evident que estem en una comunitat autònoma retallada i que ho seguirà estant?
Diuen també, aquestes mateixes veus, que no sabem gestionar les competències i els recursos que tenim, potser és cert, però, com fer res, si som com un gos amb la corretja estirada constantment per l'amo i que aquest, no ens deixa arribar mai a on volem? Recordeu que va passar amb la llei de consultes? O encara més greu amb la recent llei de pobresa energètica? O la llei d'horaris comercials? Doncs això, suspeses per el TC. És evident que gestionar els recursos, amb l'amo, sempre preparat per tombar qualsevol llei, només es pot permetre dins de l'àmbit autonomista i de l'acceptació d'una realitat que en el nostre cas no desitgem, ni per descomptat volem.
Des de Solidaritat Catalana per la Independència, tenim molt clar que el camí, l'únic camí, per que tot això s'acabi i les lleis d'aquí no siguin tombades per norma, és la Independència. A SI, som partidaris d'una llista única, ni dretes, ni esquerres, una llista independentista aglutinadora de tots els catalans i catalanes que volen la independència, de la mateixa manera que es va anar a la manifestació del 2012, a la Via Catalana del 2013 o a la V del 2014, en les que ningú gairebé sabia de cert a qui tenia al costat i a on les ideologies desapareixien difuminades en mig del objectiu prioritari de Independència. Hem de ser valents i afrontar el repte de la Independència per produir els canvis necessaris en una societat colpejada per la crisi.
No es que esquerra i dreta no signifiquin res, no és que les ideologies hagin mort: és que no ens deixen votar d'una forma homologable que entenguin de forma oficial a l'exterior. Si visquéssim en un país més democràtic faríem un referèndum legal, tothom n'acceptaria els resultats, i els ciutadans i ciutadanes podrien decidir de quina manera s'ha de gestionar el nou país. Però no ens deixen votar, i la única manera de fer-ho amb tots els ets i uts és a través d'unes suposades eleccions plebiscitàries en las que de fet votem la Independència. Podem seguir com ara i esperar el 2016 que és el mandat que té el parlament, o podem fer-les ja. És important saber què pensem els catalans i catalanes, però també ho és el missatge que enviem a Europa i a la resta de democràcies, i evidentment una llista única envia un missatge molt més clar
SI, vol la llista unitària però no perdre el temps i aquests 18 mesos, que demana el President per acabar tornant a preguntar si volem ser o no independents, només es pot entendre com una manera de no assumir allò que els catalans i catalanes han deixat molt clar: que és el que volen, que no és altra cosa que Independència. La proposta de SI és molt senzilla, fàcil d'entendre, sense ambigüitats, volem una llista unitària, com he dit, i exercir una DUI com cal, no més enllà del 23 d'abril del 2015. Un paràmetre que les altres dues opcions semblen haver oblidat i que és el pas previ per convertir-te en un país a ulls del món. Cal que els partits deixin de pensar, per una vegada, en si mateixos i en les seves ideologies, doncs per canviar el que tenim, cal saltar-se el marc legal en el què ens movem i si no ho fem així, com sol passar sempre i per desgràcia massa sovint, els únics que sortiran reforçats d'aquesta falta d'unió seran els partits unionistes i alhora la nostra continuïtat dins l'estat espanyol, estarà lamentablement assegurada i per tant, els canvis que volem fer no es produiran mai dins d'un marc espanyol que ens colla i menysprea constantment.
Es evident, què en el moment de escriure aquestes línies el procés resta aturat, pendent de què, les dues forces majoritàries, es posin d'acord per trobar una sortida lògica i digna al anhels i aspiracions del poble català i que en funció això es tinguin que canviar un cop més les estratègies partidistes, més interessades en el bé propi que en el bé comú.
Tot això anterior, evidentment és un enfocament a nivell nacional, però com actuar des de l'Ajuntament?. No podem oblidar que, malgrat el desig de Independència, lògicament cal anar gestionant el dia a dia, donant respostes a tots el problemes que afecten a la nostra gent. Tenim molts punts oberts, generats per aquesta crisi, real o no, fraudulenta o no, però que està massa present en la nostra realitat com són l'atur, els desnonaments, les retallades en sanitat, en educació, etc. Cal treballar amb força, amb coherència, realitzant una gestió eficaç i realista i sobre tot, un tracte humà, sovint oblidat, en vers de la gent a la què ens devem i que han confiat en el nostre treball. Des de SI, el compromís és treballar, com sempre hem fet, per la defensa dels drets socials, la regeneració democràtica, la participació ciutadana, la transparència en tots els aspectes, sense oblidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, volem obrir l'Ajuntament a la ciutadania i convertir-lo en un lloc a on s'exerceixi la democràcia real. Hem de prendre consciència per tant, de que malgrat tot, la gestió en els Ajuntaments també es veu afectada en part per la caiguda dels seus propis ingressos i pels dèficits que arrossega l'actual model de finançament. I ara podria tornar a enganxar amb la primera pregunta que he fet abans. Quan parlem de Independència, a què ens referim?
Doncs ni més ni menys a tot això que ja he comentat. La recerca d'un canvi a millor. A obrir unes portes ara com ara tancades i que dins del marc espanyol, governi qui governi dins de Espanya, mai podrem obrir. Sou vosaltres per tant els qui teniu la clau per canviar-ho tot, per fer els canvis necessaris per gaudir d'una societat més justa, més democràtica, més implicada amb la gent i els seus problemes, nosaltres només podrem ser els gestors de tot això, però heu de ser vosaltres els qui tingueu l'última paraula i nosaltres els que haurem de donar comptes si no complim.
Analitzant totes aquestes opcions queda molt clar que Independència i drets socials haurien d'anar plegats. Però, com es vol canalitzar això ara que el procés està a on està? Que cal prioritzar abans? He sentit veus que diuen, que primer cal millorar tots els aspectes en drets socials abans de pujar al tren de la Independència, però com ho farem, si és evident que estem en una comunitat autònoma retallada i que ho seguirà estant?
Diuen també, aquestes mateixes veus, que no sabem gestionar les competències i els recursos que tenim, potser és cert, però, com fer res, si som com un gos amb la corretja estirada constantment per l'amo i que aquest, no ens deixa arribar mai a on volem? Recordeu que va passar amb la llei de consultes? O encara més greu amb la recent llei de pobresa energètica? O la llei d'horaris comercials? Doncs això, suspeses per el TC. És evident que gestionar els recursos, amb l'amo, sempre preparat per tombar qualsevol llei, només es pot permetre dins de l'àmbit autonomista i de l'acceptació d'una realitat que en el nostre cas no desitgem, ni per descomptat volem.
Des de Solidaritat Catalana per la Independència, tenim molt clar que el camí, l'únic camí, per que tot això s'acabi i les lleis d'aquí no siguin tombades per norma, és la Independència. A SI, som partidaris d'una llista única, ni dretes, ni esquerres, una llista independentista aglutinadora de tots els catalans i catalanes que volen la independència, de la mateixa manera que es va anar a la manifestació del 2012, a la Via Catalana del 2013 o a la V del 2014, en les que ningú gairebé sabia de cert a qui tenia al costat i a on les ideologies desapareixien difuminades en mig del objectiu prioritari de Independència. Hem de ser valents i afrontar el repte de la Independència per produir els canvis necessaris en una societat colpejada per la crisi.
No es que esquerra i dreta no signifiquin res, no és que les ideologies hagin mort: és que no ens deixen votar d'una forma homologable que entenguin de forma oficial a l'exterior. Si visquéssim en un país més democràtic faríem un referèndum legal, tothom n'acceptaria els resultats, i els ciutadans i ciutadanes podrien decidir de quina manera s'ha de gestionar el nou país. Però no ens deixen votar, i la única manera de fer-ho amb tots els ets i uts és a través d'unes suposades eleccions plebiscitàries en las que de fet votem la Independència. Podem seguir com ara i esperar el 2016 que és el mandat que té el parlament, o podem fer-les ja. És important saber què pensem els catalans i catalanes, però també ho és el missatge que enviem a Europa i a la resta de democràcies, i evidentment una llista única envia un missatge molt més clar
SI, vol la llista unitària però no perdre el temps i aquests 18 mesos, que demana el President per acabar tornant a preguntar si volem ser o no independents, només es pot entendre com una manera de no assumir allò que els catalans i catalanes han deixat molt clar: que és el que volen, que no és altra cosa que Independència. La proposta de SI és molt senzilla, fàcil d'entendre, sense ambigüitats, volem una llista unitària, com he dit, i exercir una DUI com cal, no més enllà del 23 d'abril del 2015. Un paràmetre que les altres dues opcions semblen haver oblidat i que és el pas previ per convertir-te en un país a ulls del món. Cal que els partits deixin de pensar, per una vegada, en si mateixos i en les seves ideologies, doncs per canviar el que tenim, cal saltar-se el marc legal en el què ens movem i si no ho fem així, com sol passar sempre i per desgràcia massa sovint, els únics que sortiran reforçats d'aquesta falta d'unió seran els partits unionistes i alhora la nostra continuïtat dins l'estat espanyol, estarà lamentablement assegurada i per tant, els canvis que volem fer no es produiran mai dins d'un marc espanyol que ens colla i menysprea constantment.
Es evident, què en el moment de escriure aquestes línies el procés resta aturat, pendent de què, les dues forces majoritàries, es posin d'acord per trobar una sortida lògica i digna al anhels i aspiracions del poble català i que en funció això es tinguin que canviar un cop més les estratègies partidistes, més interessades en el bé propi que en el bé comú.
Tot això anterior, evidentment és un enfocament a nivell nacional, però com actuar des de l'Ajuntament?. No podem oblidar que, malgrat el desig de Independència, lògicament cal anar gestionant el dia a dia, donant respostes a tots el problemes que afecten a la nostra gent. Tenim molts punts oberts, generats per aquesta crisi, real o no, fraudulenta o no, però que està massa present en la nostra realitat com són l'atur, els desnonaments, les retallades en sanitat, en educació, etc. Cal treballar amb força, amb coherència, realitzant una gestió eficaç i realista i sobre tot, un tracte humà, sovint oblidat, en vers de la gent a la què ens devem i que han confiat en el nostre treball. Des de SI, el compromís és treballar, com sempre hem fet, per la defensa dels drets socials, la regeneració democràtica, la participació ciutadana, la transparència en tots els aspectes, sense oblidar la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, volem obrir l'Ajuntament a la ciutadania i convertir-lo en un lloc a on s'exerceixi la democràcia real. Hem de prendre consciència per tant, de que malgrat tot, la gestió en els Ajuntaments també es veu afectada en part per la caiguda dels seus propis ingressos i pels dèficits que arrossega l'actual model de finançament. I ara podria tornar a enganxar amb la primera pregunta que he fet abans. Quan parlem de Independència, a què ens referim?
Doncs ni més ni menys a tot això que ja he comentat. La recerca d'un canvi a millor. A obrir unes portes ara com ara tancades i que dins del marc espanyol, governi qui governi dins de Espanya, mai podrem obrir. Sou vosaltres per tant els qui teniu la clau per canviar-ho tot, per fer els canvis necessaris per gaudir d'una societat més justa, més democràtica, més implicada amb la gent i els seus problemes, nosaltres només podrem ser els gestors de tot això, però heu de ser vosaltres els qui tingueu l'última paraula i nosaltres els que haurem de donar comptes si no complim.