Opinió

Retrobament d’antics emigrants

A diferència d’altres mesos on us explico les meves humils troballes, aquest cop he de reconèixer que la pàgina web a la qual dedico aquesta columna me l’ha facilitada el meu cosí Pedro, que fa poc s’ha apuntat al carro de les noves tecnologies. En una visita puntual per arreglar-li quatre coses de l’ordinador em va passar l’adreça d’una web dedicada a la població andalusa d’Ibros, província de Jaén. Comentar-vos breument i de manera autobiogràfica que es tracta de la població origen dels meus avis paterns i on va néixer el meu pare. Sempre he sentit parlar d’Ibros amb una sensació de llunyania i malgrat que allí s’hi troben parts dels meus orígens familiars no he tingut mai la iniciativa d’anar-hi i conèixer els carrers i places on van viure els meus avis. La imatge que em ve a la ment quan es parla d’Ibros és la de la població fictícia de Sagrillas que la sèrie de televisió Cuentáme cómo pasó va fer popular. Suposo que la realitat és ben diferent i malgrat ser un poble petit ha evolucionat al mateix ritme que l’Estat espanyol.

La web dedica un apartat als ibrencs i ibrenques absents que per diversos motius van emigrar i volen deixar constància dels seus orígens saludant els que s’han quedat a viure en aquella població. Teresa Rus Caballero escriu: “Hola soy Tere, desde Cambrils, hija de Paco “Garbanzo”, llevo 42 años fuera de Ibros, mando un saludo a todos los ibreños. A pesar del tiempo que llevo fuera siempre me acuerdo de mi pueblo y de la Virgen de los Remedios, que incluso la tengo pintada al óleo”. Una altra emigrant, Eladia Marín Jurado afegeix: “Llevo 40 años viviendo en Cambrils, mi nieto me ha enseñado este sitio, he visto la calle del Pozuelo, donde se ve la casa de mi hermano Lorenzo. Tengo 7 hijos, todos vivimos aquí, de vez en cuando bajo para Ibros porque me da mucha alegría de ver a mis sobrinas”.

La web és extensa en continguts, l’apartat d’història ens explica el possible origen iber de la població, així com el pas dels romans i de la cultura islàmica. Com a fill il·lustre destaca Pedro Pablo Sánchez López de los Arcos, un indià que va fer fortuna a les Amèriques. Es va casar amb una nativa amb la qual va tenir un fill. Al complir aquest els 20 anys el va enviar a Espanya amb un carregament de tresors i donacions per al seu poble que no van arribar mai perquè el vaixell es va enfonsar pel camí. Pedro va morir a Mèxic, però va deixar la seva fortuna a Ibros. En reconeixement a aquest fet l’institut d’ensenyament secundari del poble porta el seu nom. La web també compta amb una extensa galeria fotogràfica on podem destacar el Callejón de los Peñones, nom amb què descriuen les restes de la muralla ibera que encara es conserva a la població. El fervor religiós també és notable amb les festes en honor a la patrona d’Ibros, Nuestra Senyora de los Remedios. La tradició diu que la Verge va ser trobada per tres obrers que treballaven en una finca fent teules, enterrada sota una campana.

Recordo que no fa gaire temps es va presentar a Cambrils un llibre que estudiava els emigrants de la població extremenya de Don Benito, molts dels quals viuen al nostre poble. Crec que seria interessant estudiar també els fluxos immigratoris que va rebre Cambrils des de la comunitat andalusa, perquè aquest fet forma ja part de la nostra història recent.

www.deibrosymuydeibros.com