En educació la clau és loptimisme
Aquest mes ja és plena primavera, quan tot floreix i quan un està més inspirat; per això us vull parlar dun tema explicant-vos un conte:
Això era un autobús que feia un recorregut entre dues ciutats i cada dia hi viatjava més o menys la mateixa gent. Hi havia una velleta que cada dia durant tot el recorregut llençava unes llavors pel camí. Un home que la va veure li va dir: Per què ho fas això? I la velleta li va contestar: Algun dia aquest camí estarà ple de flors. Aleshores lhome li contesta: Però si totes les llavors se les menjaran els ocells! I si alguna no la veuen, laire la durà lluny, i això si no cauen a la carretera, perquè aleshores sí que no hi haurà res a fer... La velleta li va contestar que ella creia de segur que algun dia aquell camí estaria ple de flors i farien content tot aquell que les veiés i podria gaudir del viatge. Lhome va creure que no hi tocava gaire i no li va fer més cas. Van passar els dies i un bon dia la velleta no va pujar a lautobús. Lhome preocupat va preguntar al xofer per la velleta i aquest li va dir que shavia mort. Va pensar que era una pena perquè si hagués tingut raó en el que deia de les flors mai no les havia arribat a veure. En el viatge va sentir una nena que li deia al seu pare: Mira quantes flors, que boniques que són...
El pensament positiu dun dia segur dóna fruits! Així que si cada dia pensem en positiu al final veurem el camí ple de flors i podrem gaudir del trajecte... Així que no us deixeu desanimar si teniu un objectiu per assolir, penseu en positiu i arribarà el dia de recollir i veure les flors, i, qui sap, potser també recollim fruits i tornem les llavors a la terra igual que la protagonista de la història.
Això era un autobús que feia un recorregut entre dues ciutats i cada dia hi viatjava més o menys la mateixa gent. Hi havia una velleta que cada dia durant tot el recorregut llençava unes llavors pel camí. Un home que la va veure li va dir: Per què ho fas això? I la velleta li va contestar: Algun dia aquest camí estarà ple de flors. Aleshores lhome li contesta: Però si totes les llavors se les menjaran els ocells! I si alguna no la veuen, laire la durà lluny, i això si no cauen a la carretera, perquè aleshores sí que no hi haurà res a fer... La velleta li va contestar que ella creia de segur que algun dia aquell camí estaria ple de flors i farien content tot aquell que les veiés i podria gaudir del viatge. Lhome va creure que no hi tocava gaire i no li va fer més cas. Van passar els dies i un bon dia la velleta no va pujar a lautobús. Lhome preocupat va preguntar al xofer per la velleta i aquest li va dir que shavia mort. Va pensar que era una pena perquè si hagués tingut raó en el que deia de les flors mai no les havia arribat a veure. En el viatge va sentir una nena que li deia al seu pare: Mira quantes flors, que boniques que són...
El pensament positiu dun dia segur dóna fruits! Així que si cada dia pensem en positiu al final veurem el camí ple de flors i podrem gaudir del trajecte... Així que no us deixeu desanimar si teniu un objectiu per assolir, penseu en positiu i arribarà el dia de recollir i veure les flors, i, qui sap, potser també recollim fruits i tornem les llavors a la terra igual que la protagonista de la història.