Història i producte: el bròquil
El bròquil era conegut ja pels romans al voltant del any 200 aC gràcies a les seves conquestes a les terres etrusques (la Toscana italiana). Bròquil deriva del seu nom italià broccoli. El primer cuiner romà, Apicius, comptava amb receptes de bròquil normalment acompanyant carns o peixos. Al fill de lemperador Tiberi, Druso, li encantava menjar bròquil amb mel.
Aquesta hortalissa no va sortir dItàlia fins que la famosa Catalina de Médicis (precursora de les bones formes a taula, que va portar la forquilla a les grans taules) es va casar amb Enric II de França al segle XVI. Des de Florència es van portar a París verdures com el bròquil, la col o la carxofa.
Tot i ser de la família de les cols, el bròquil té per a molts gourmets un paladar més suau i una olor més suau i agradable que les seves cosines la coliflor o la col dhivern. Al nostre país és relativament recent la seva incorporació al mercat. Aquesta verdura posseeix molts atributs per a la nostra salut, té propietats anticancerígenes, antianèmiques, preventives de la gastritis i reductores de la funció tiroïdal, amb efectes de reducció en úlceres destómac i de la degeneració macular de la retina.
Té un alt contingut en ferro, clorofil·la i en àcid fòlic. Un dels desavantatges és que en ocasions provoca ventositats. És ideal per a dones embarassades i gent gran.
Hem de saber elegir una peça en bon estat per obtindre un bon resultat a taula. Hem de triar una peça de color verd viu, totalment homogènia. Si trobem exemplars amb parts groguenques o blanques no les hem dagafar, ja que han perdut molta humitat, sabor i tendresa.
Pensem que el bròquil és com una flor, la seva vida és relativament curta, 3 o 4 dies en perfecte estat. Per això sempre és millor conservar-lo en el refrigerador, si pot ser embolicat amb paper transparent o plàstic, evitant així el contacte amb laire, que li provoca ressecament i pèrdua dhumitat.
Per treballar el bròquil a la cuina normalment es talla per poms. El tronxo interior es treu; és més fibrós, es podria utilitzar per fer purés. Si els hem de rentar, millor que sigui a raig daixeta; evitarem, doncs, submergir-los en aigua, ja que poden perdre gran part de les seves vitamines.
Per poder potenciar realment el sabor daquesta hortalissa hem daplicar-li coccions curtes, bullir-lo en aigua fins que cobreixi, durant uns cinc minuts, i un cop cuit refredar-lo. També el podem cuinar al vapor uns deu minuts. Amb aquestes coccions poc prolongades aconseguim que es mantingui el seu color verd, el seu sabor suau, la seva textura un xic cruixent i les seves propietats que del contrari passen a laigua ja que quasi totes són solubles (vitamina C, vitamina D i àcid fòlic).
Els anglesos i irlandesos elaboren amb el bròquil budings i guisats amb fruites i cereals. Els francesos el cuinen en flams i terrines. A Itàlia en poden portar les primeres sopes, les cremes, les salses per a la pasta... La nostra cuina ha obert les portes al bròquil i avui ja es fa servir en broquetes, saltats, arrossos, gratinats, escabetxos o amanides.
Aquesta hortalissa no va sortir dItàlia fins que la famosa Catalina de Médicis (precursora de les bones formes a taula, que va portar la forquilla a les grans taules) es va casar amb Enric II de França al segle XVI. Des de Florència es van portar a París verdures com el bròquil, la col o la carxofa.
Tot i ser de la família de les cols, el bròquil té per a molts gourmets un paladar més suau i una olor més suau i agradable que les seves cosines la coliflor o la col dhivern. Al nostre país és relativament recent la seva incorporació al mercat. Aquesta verdura posseeix molts atributs per a la nostra salut, té propietats anticancerígenes, antianèmiques, preventives de la gastritis i reductores de la funció tiroïdal, amb efectes de reducció en úlceres destómac i de la degeneració macular de la retina.
Té un alt contingut en ferro, clorofil·la i en àcid fòlic. Un dels desavantatges és que en ocasions provoca ventositats. És ideal per a dones embarassades i gent gran.
Hem de saber elegir una peça en bon estat per obtindre un bon resultat a taula. Hem de triar una peça de color verd viu, totalment homogènia. Si trobem exemplars amb parts groguenques o blanques no les hem dagafar, ja que han perdut molta humitat, sabor i tendresa.
Pensem que el bròquil és com una flor, la seva vida és relativament curta, 3 o 4 dies en perfecte estat. Per això sempre és millor conservar-lo en el refrigerador, si pot ser embolicat amb paper transparent o plàstic, evitant així el contacte amb laire, que li provoca ressecament i pèrdua dhumitat.
Per treballar el bròquil a la cuina normalment es talla per poms. El tronxo interior es treu; és més fibrós, es podria utilitzar per fer purés. Si els hem de rentar, millor que sigui a raig daixeta; evitarem, doncs, submergir-los en aigua, ja que poden perdre gran part de les seves vitamines.
Per poder potenciar realment el sabor daquesta hortalissa hem daplicar-li coccions curtes, bullir-lo en aigua fins que cobreixi, durant uns cinc minuts, i un cop cuit refredar-lo. També el podem cuinar al vapor uns deu minuts. Amb aquestes coccions poc prolongades aconseguim que es mantingui el seu color verd, el seu sabor suau, la seva textura un xic cruixent i les seves propietats que del contrari passen a laigua ja que quasi totes són solubles (vitamina C, vitamina D i àcid fòlic).
Els anglesos i irlandesos elaboren amb el bròquil budings i guisats amb fruites i cereals. Els francesos el cuinen en flams i terrines. A Itàlia en poden portar les primeres sopes, les cremes, les salses per a la pasta... La nostra cuina ha obert les portes al bròquil i avui ja es fa servir en broquetes, saltats, arrossos, gratinats, escabetxos o amanides.