El dret a l'emprenyament
Com usuaris, la modificació feta pel govern de Cambrils de la llei del 2008 en relació a la convivència ciutadana -i en la que s'incorpora un nou punt com és la prohibició de insultar als treballadors de l'administració pública amb una multa de 500 euros-, podria arribar a fer-nos pensar que ens estan retallant un cop més el nostre "dret a l'emprenyament" i que, lògicament, només es tracta de recaptar diners. Per què qui no ha perdut, en certs moments, els nervis o la paciència quan considerem que s'està produint una injustícia?
Dit això, però, cal reflexionar i pensar en l'altre costat: en els funcionaris i treballadors de l'administració publica, que donen la cara i que estan davant del públic com a primera línia de contacte amb la gent. Existeix la sensació genèrica, en molts casos, de que són ells els culpables de tots els mals que ens empaiten i sovint, desafortunadament, descarreguem amb ells tota la nostra ira. És allò que en castellà dirien "matar al mensajero", en lloc del veritable culpable del problema. En la majoria del casos són només les cares públiques d'una administració que roman amagada i que s'enfronta a la gent només cada quatre anys amb l'arribada de les eleccions. Cal, per tant, mantenir el respecte de la mateixa manera que ens agrada que ens en tinguin a nosaltres.
No podem deixar passar per alt, però, que quan es produeixen fets d'aquest tipus (insults i menyspreus) és bàsicament perquè alguna cosa falla a l'administració, en la seva gestió i en les seves formes d'actuar. I que, per tant ,cal canviar-ho des de dins, canalitzant noves idees i noves formes de fer i d'actuar.
I no oblidem que quan insultem, cridem i utilitzem el "dret a l'emprenyament", acabem perdent les formes i -el que es més important- la raó.
Dit això, però, cal reflexionar i pensar en l'altre costat: en els funcionaris i treballadors de l'administració publica, que donen la cara i que estan davant del públic com a primera línia de contacte amb la gent. Existeix la sensació genèrica, en molts casos, de que són ells els culpables de tots els mals que ens empaiten i sovint, desafortunadament, descarreguem amb ells tota la nostra ira. És allò que en castellà dirien "matar al mensajero", en lloc del veritable culpable del problema. En la majoria del casos són només les cares públiques d'una administració que roman amagada i que s'enfronta a la gent només cada quatre anys amb l'arribada de les eleccions. Cal, per tant, mantenir el respecte de la mateixa manera que ens agrada que ens en tinguin a nosaltres.
No podem deixar passar per alt, però, que quan es produeixen fets d'aquest tipus (insults i menyspreus) és bàsicament perquè alguna cosa falla a l'administració, en la seva gestió i en les seves formes d'actuar. I que, per tant ,cal canviar-ho des de dins, canalitzant noves idees i noves formes de fer i d'actuar.
I no oblidem que quan insultem, cridem i utilitzem el "dret a l'emprenyament", acabem perdent les formes i -el que es més important- la raó.