Concòrdia del 1684 entre un pagès de Cambrils i un beneficiat de la parròquia de Vila-seca
http://www.ahat.cat
La web de lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona permet consultar una concòrdia de finals del segle xvii entre el prevere i beneficiat de la parròquia de Vila-seca Josep Flix i Cosme Berenguer, pagès de la vila de Cambrils. Per a aquells que no hem estudiat història, és un document complex que cal anar desgranant a poc a poc amb diverses lectures i revisions. La concòrdia que ens ocupa va ser redactada el 8 doctubre de 1684, però lorigen de la seva història cal buscar-lo seixanta anys abans, quan un forner de Cambrils anomenat Llorenç Berenguer signa davant el notari públic de Cambrils Antoni Pallejà un censal a favor del beneficiat del benefici de Sant Joan Baptista i Evangelista de Vila-seca. El censals eren un instrument financer pel qual una persona i els seus successors havien de pagar perpètuament una pensió a canvi dun capital rebut. Els beneficis eclesiàstics eren creats per les famílies adinerades amb lobjectiu de col·locar-hi els fills no hereus. El beneficiat se sustentava de la renda del censal creat a partir duna inversió inicial de la família en qüestió i el benefici permetia a cada generació col·locar-hi un fill sense haver-li de pagar la llegítima corresponent si es donava el cas. Era una operació rodona per a les classes més riques sustentades per les més pobres, obligades a pagar perpètuament una pensió sota una cortina de fum que en realitat amagava la usura.
Tornant al document en qüestió, les raons vénen quan mor el forner cambrilenc i el seu fill, Cosme Berenguer, deixa de pagar la pensió anual del censal. Recordem que els censals eren perpetus i que el deute contret passava de pares a fills. En aquest punt sinicia un litigi en què el beneficiat de Vila-seca Josep Flix reclama els béns que garantien el censal o el pagament de les pensions no satisfetes fins aleshores. La causa es posa en coneixement de la cort del batlle de Cambrils, fet que genera unes despeses cada cop més importants per a ambdues parts, finalment es veuen obligats a arribar a un acord i les parts enfrontades signen una concòrdia per acabar amb aquesta situació.
En primer lloc pacten renunciar al plet existent: de tal manera que de aqui al devant no pugue danyar al dit Berenguer ni aprofitar al dit mossèn Flix. El deute acumulat per Cosme Berenguer és de trenta pensions, que sumen un total de cent cinquanta-sis lliures en moneda barcelonesa. El pobre pagès no pot fer-hi front i assumeix pagar-ne tan sols cinquanta amb els terminis següents: 28 lliures el dia de Tots Sants, 10 més per Sant Joan, i les restants durant els Nadals dels dos anys següents a la firma de la concòrdia. També es fa càrrec de part de les despeses del procés i dóna paraula que pagarà religiosament les futures pensions del censal. Es remata lacord amb una escriptura de terç que acaba de recargolar el pobre deutor amb lamenaça dhaver de pagar un terç addicional del deute si no compleix amb allò pactat. A canvi, el beneficiat mossèn Josep Flix de Vila-seca li condona el deute restant amb la firma duna àpoca o rebut.
El censal es podia extingir si el deutor retornava el capital rebut, així desapareixia lobligatorietat de pagar perpètuament la pensió; aquest procés sanomenava lluïment. Potser uns dels arguments que defensava Cosme Berenguer era el dhaver signat en algun moment una acta de lluïció del seu censal, per això el document de concòrdia recull una clàusula final en què leximeix de culpa si apareix en algun moment aquest document.
La web de lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona permet consultar una concòrdia de finals del segle xvii entre el prevere i beneficiat de la parròquia de Vila-seca Josep Flix i Cosme Berenguer, pagès de la vila de Cambrils. Per a aquells que no hem estudiat història, és un document complex que cal anar desgranant a poc a poc amb diverses lectures i revisions. La concòrdia que ens ocupa va ser redactada el 8 doctubre de 1684, però lorigen de la seva història cal buscar-lo seixanta anys abans, quan un forner de Cambrils anomenat Llorenç Berenguer signa davant el notari públic de Cambrils Antoni Pallejà un censal a favor del beneficiat del benefici de Sant Joan Baptista i Evangelista de Vila-seca. El censals eren un instrument financer pel qual una persona i els seus successors havien de pagar perpètuament una pensió a canvi dun capital rebut. Els beneficis eclesiàstics eren creats per les famílies adinerades amb lobjectiu de col·locar-hi els fills no hereus. El beneficiat se sustentava de la renda del censal creat a partir duna inversió inicial de la família en qüestió i el benefici permetia a cada generació col·locar-hi un fill sense haver-li de pagar la llegítima corresponent si es donava el cas. Era una operació rodona per a les classes més riques sustentades per les més pobres, obligades a pagar perpètuament una pensió sota una cortina de fum que en realitat amagava la usura.
Tornant al document en qüestió, les raons vénen quan mor el forner cambrilenc i el seu fill, Cosme Berenguer, deixa de pagar la pensió anual del censal. Recordem que els censals eren perpetus i que el deute contret passava de pares a fills. En aquest punt sinicia un litigi en què el beneficiat de Vila-seca Josep Flix reclama els béns que garantien el censal o el pagament de les pensions no satisfetes fins aleshores. La causa es posa en coneixement de la cort del batlle de Cambrils, fet que genera unes despeses cada cop més importants per a ambdues parts, finalment es veuen obligats a arribar a un acord i les parts enfrontades signen una concòrdia per acabar amb aquesta situació.
En primer lloc pacten renunciar al plet existent: de tal manera que de aqui al devant no pugue danyar al dit Berenguer ni aprofitar al dit mossèn Flix. El deute acumulat per Cosme Berenguer és de trenta pensions, que sumen un total de cent cinquanta-sis lliures en moneda barcelonesa. El pobre pagès no pot fer-hi front i assumeix pagar-ne tan sols cinquanta amb els terminis següents: 28 lliures el dia de Tots Sants, 10 més per Sant Joan, i les restants durant els Nadals dels dos anys següents a la firma de la concòrdia. També es fa càrrec de part de les despeses del procés i dóna paraula que pagarà religiosament les futures pensions del censal. Es remata lacord amb una escriptura de terç que acaba de recargolar el pobre deutor amb lamenaça dhaver de pagar un terç addicional del deute si no compleix amb allò pactat. A canvi, el beneficiat mossèn Josep Flix de Vila-seca li condona el deute restant amb la firma duna àpoca o rebut.
El censal es podia extingir si el deutor retornava el capital rebut, així desapareixia lobligatorietat de pagar perpètuament la pensió; aquest procés sanomenava lluïment. Potser uns dels arguments que defensava Cosme Berenguer era el dhaver signat en algun moment una acta de lluïció del seu censal, per això el document de concòrdia recull una clàusula final en què leximeix de culpa si apareix en algun moment aquest document.