Bye Bye Barcelona
Aquest és el títol amb el qual el realitzador Eduardo Chibás ha penjat a la xarxa un vídeo crític amb lactual turisme massiu de Barcelona. Des de Cambrils no ens hem de mantenir aliens a un debat com aquest; els models de la capital tendeixen a expandir-se. Des del territori quedem expectants davant els persistents elogis mediàtics de larribada massiva de turistes a la ciutat comtal. Bye Bye Barcelona aporta el testimoni de veïns i experts, que vénen a contradir la versió oficial amb la qual ens omplen telenotícies i titulars grandiloqüents. La conclusió és fàcil de raonar, Barcelona no pot aspirar a rebre volums de turistes com les grans capitals europees, pel simple fet que és una ciutat més reduïda. Segons dades de Turisme de Barcelona, el 2013 la ciutat va allotjar 7,5 milions de turistes, cinc vegades la seva població. La Sagrada Família rep a diari entre 20.000 i 25.000 visitants, xifra que iguala la població del barri. La massificació despais degrada el producte turístic i té uns efectes negatius en lentorn i la població autòctona. El reportatge no és contrari al turisme, però sí a la massificació i a lartificialització de la ciutat. Amb una conjuntura econòmica enormement complicada, no es replanteja res a un sector que aporta uns beneficis dentre 18 i 22 milions deuros diaris a la ciutat.
Però la gallina dels ous dor no és immortal. I la saturació i degradació dels espais té unes conseqüències visibles actualment. La xarxa comercial local i la població del barri pateix un procés de turistificació (gentrificació), ja que es veu substituïda en favor dapartaments turístics, franquícies, locals de souvenirs i tota mena destabliments dedicats als visitants. No és un fenomen aliè a Cambrils, des de fa dècades ha suposat la transformació de lhistòric barri de la Platja i continua reproduint-se avui en dia sense generar cap replantejament. El cas del nou edifici de la plaça del Pòsit aplaudit per tots els regidors és prou eloqüent. El que podríem batejar com model Rambles de Barcelona es veu reproduït amb casos com laparició de certes formes de turisme massiu de baixa qualitat com comiats de solters marítims, locals turístics amb un cartellisme desaforat o ocupacions massives de terrasses i places, poc adient amb el turisme familiar que pretenem vendre. Mentrestant la Vila viu un interès turístic nou percentualment molt menor que la resta del municipi, però que encara està per veure quin model pot emprendre. En ser un procés encara incipient, es poden evitar errors ocorreguts en barris històrics daltres indrets com Barcelona. Igualment fa falta que les institucions estiguin a lalçada daquest moment i sàpiguen valorar lenorme potencialitat dun barri històric en un municipi turístic. Daixò en dependrà si volem mantenir una de les senyes didentitat del municipi o ens volem convertir en un simple municipi de costa despersonalitzat de cartró-pedra.
Però la gallina dels ous dor no és immortal. I la saturació i degradació dels espais té unes conseqüències visibles actualment. La xarxa comercial local i la població del barri pateix un procés de turistificació (gentrificació), ja que es veu substituïda en favor dapartaments turístics, franquícies, locals de souvenirs i tota mena destabliments dedicats als visitants. No és un fenomen aliè a Cambrils, des de fa dècades ha suposat la transformació de lhistòric barri de la Platja i continua reproduint-se avui en dia sense generar cap replantejament. El cas del nou edifici de la plaça del Pòsit aplaudit per tots els regidors és prou eloqüent. El que podríem batejar com model Rambles de Barcelona es veu reproduït amb casos com laparició de certes formes de turisme massiu de baixa qualitat com comiats de solters marítims, locals turístics amb un cartellisme desaforat o ocupacions massives de terrasses i places, poc adient amb el turisme familiar que pretenem vendre. Mentrestant la Vila viu un interès turístic nou percentualment molt menor que la resta del municipi, però que encara està per veure quin model pot emprendre. En ser un procés encara incipient, es poden evitar errors ocorreguts en barris històrics daltres indrets com Barcelona. Igualment fa falta que les institucions estiguin a lalçada daquest moment i sàpiguen valorar lenorme potencialitat dun barri històric en un municipi turístic. Daixò en dependrà si volem mantenir una de les senyes didentitat del municipi o ens volem convertir en un simple municipi de costa despersonalitzat de cartró-pedra.