Joan Lluís Germanell, mercader de Cambrils
http://www.ahspt.cat/
Recentment ha entrat en funcionament la pàgina web de lArxiu Històric de lHospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Aquesta institució de caire cultural ha penjat a la xarxa gran part del seu fons, la qual cosa permet la consulta de 1.800 unitats documentals relacionades amb aquest hospital. La catalogació i digitalització ha estat possible gràcies a un conveni signat el 2010 per aquesta fundació i lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. La majoria de documentació que es conserva va des del segle XIX fins a lactualitat. Les diferents vicissituds històriques que ha viscut lhospital durant els seus darrers 550 anys dexistència, entre elles la seva utilització com a quarter de tropes franceses durant la Guerra del Francès, són el probable motiu pel qual no sha conservat documentació més antiga. Malgrat això sempre hi ha alguna excepció. El cercador de larxiu ens permet localitzar ràpidament tres documents relacionats amb Cambrils, entre ells un de força antic datat a finals del segle XVI. Es tracta dun pergamí firmat el 19 de octubre de 1573 sobre la creació dun censal per Joan Oliver i la seva dona Margarita Rius, pagesos del Mas de Vilafortuny, a favor de Joan Lluís Germanell, comerciant de Cambrils. El document, redactat en llatí, es troba en bon estat de conservació i només sofreix alguns petits retalls al marge esquerre. Tal com us explicava en la meva darrera columna, els censals eren un sistema de crèdit mitjançant el qual, a canvi dun capital, sobligava al pagament duna renda perpètua. En aquest cas el censaler Joan Lluís Germanell sassegurava una renda anual a canvi dels diners prestats al censatari Joan Oliver. Lobligació de pagament passava de pares a fills i era un valor més dins el patrimoni personal. Per aquest motiu el censal de Joan Lluís Germanell va passar a mans de lHospital de Pobres Malalts de Santa Tecla de Tarragona com una de les clàusules del seu llegat l1 de juny de 1577: llegue y dexe de mos bens al Hospital de Santa Tecla de la present ciutat cent y dotze lliures barceloneses de propietat de censal lo qual censal fa lo mas den Oliver y açó per amor de Deu. En el moment que va redactar el testament, Joan Lluís Germanell sidentifica com a mercatoris Tarracone habitatoris, entenem, doncs, que abans de morir va traslladar la seva residència de Cambrils a Tarragona. Val a dir que el censal en qüestió podria ser la referència més antiga coneguda del Mas de Vilafortuny. Montserrat Vidiella linclou en el seu diccionari onomàstic de Cambrils, però més posteriorment, a finals del segle XVII, com a cita dins el llibre de baptismes, òbits i matrimonis 1674-1707 de Santa Maria de Cambrils.
Passo a descriure resumidament la naturalesa dels altres dos documents que trobem en aquest arxiu relacionats amb Cambrils, dels quals en parlaré més extensament a la propera columna. Per una banda tenim lencàrrec dun censal el 17 de gener de 1815 per Joan Guasch Bru, pagès de Cambrils a favor de lhospital de pobres de la ciutat de Tarragona. En aquest censal hi intervé la permuta dun peça de terra situada a la partida de lHorta de lAlzina dins el terme dels Arcs: tota aquella pesa de terra de sembradura y olivers ab una caseta en ella construïda detinguda de sich jornals poch mes o menos. Lúltim document i el més recent és lencàrrec dun altre censal per lhisendat de la vila de Maspujols Pere Barenys Giné a favor de lhospital de la ciutat de Tarragona signat a Cambrils el 15 de setembre de 1846 dins la fundació de la causa pia de Miquel Colom, comerciant de Tarragona. En aquest censal intervé una peça de terra situada a la partida de la Riba del Suñé de Riudoms propietat de Francesc Ferraté Baiges, cirurgià de Riudoms i veí de Cambrils.
Recentment ha entrat en funcionament la pàgina web de lArxiu Històric de lHospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Aquesta institució de caire cultural ha penjat a la xarxa gran part del seu fons, la qual cosa permet la consulta de 1.800 unitats documentals relacionades amb aquest hospital. La catalogació i digitalització ha estat possible gràcies a un conveni signat el 2010 per aquesta fundació i lArxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. La majoria de documentació que es conserva va des del segle XIX fins a lactualitat. Les diferents vicissituds històriques que ha viscut lhospital durant els seus darrers 550 anys dexistència, entre elles la seva utilització com a quarter de tropes franceses durant la Guerra del Francès, són el probable motiu pel qual no sha conservat documentació més antiga. Malgrat això sempre hi ha alguna excepció. El cercador de larxiu ens permet localitzar ràpidament tres documents relacionats amb Cambrils, entre ells un de força antic datat a finals del segle XVI. Es tracta dun pergamí firmat el 19 de octubre de 1573 sobre la creació dun censal per Joan Oliver i la seva dona Margarita Rius, pagesos del Mas de Vilafortuny, a favor de Joan Lluís Germanell, comerciant de Cambrils. El document, redactat en llatí, es troba en bon estat de conservació i només sofreix alguns petits retalls al marge esquerre. Tal com us explicava en la meva darrera columna, els censals eren un sistema de crèdit mitjançant el qual, a canvi dun capital, sobligava al pagament duna renda perpètua. En aquest cas el censaler Joan Lluís Germanell sassegurava una renda anual a canvi dels diners prestats al censatari Joan Oliver. Lobligació de pagament passava de pares a fills i era un valor més dins el patrimoni personal. Per aquest motiu el censal de Joan Lluís Germanell va passar a mans de lHospital de Pobres Malalts de Santa Tecla de Tarragona com una de les clàusules del seu llegat l1 de juny de 1577: llegue y dexe de mos bens al Hospital de Santa Tecla de la present ciutat cent y dotze lliures barceloneses de propietat de censal lo qual censal fa lo mas den Oliver y açó per amor de Deu. En el moment que va redactar el testament, Joan Lluís Germanell sidentifica com a mercatoris Tarracone habitatoris, entenem, doncs, que abans de morir va traslladar la seva residència de Cambrils a Tarragona. Val a dir que el censal en qüestió podria ser la referència més antiga coneguda del Mas de Vilafortuny. Montserrat Vidiella linclou en el seu diccionari onomàstic de Cambrils, però més posteriorment, a finals del segle XVII, com a cita dins el llibre de baptismes, òbits i matrimonis 1674-1707 de Santa Maria de Cambrils.
Passo a descriure resumidament la naturalesa dels altres dos documents que trobem en aquest arxiu relacionats amb Cambrils, dels quals en parlaré més extensament a la propera columna. Per una banda tenim lencàrrec dun censal el 17 de gener de 1815 per Joan Guasch Bru, pagès de Cambrils a favor de lhospital de pobres de la ciutat de Tarragona. En aquest censal hi intervé la permuta dun peça de terra situada a la partida de lHorta de lAlzina dins el terme dels Arcs: tota aquella pesa de terra de sembradura y olivers ab una caseta en ella construïda detinguda de sich jornals poch mes o menos. Lúltim document i el més recent és lencàrrec dun altre censal per lhisendat de la vila de Maspujols Pere Barenys Giné a favor de lhospital de la ciutat de Tarragona signat a Cambrils el 15 de setembre de 1846 dins la fundació de la causa pia de Miquel Colom, comerciant de Tarragona. En aquest censal intervé una peça de terra situada a la partida de la Riba del Suñé de Riudoms propietat de Francesc Ferraté Baiges, cirurgià de Riudoms i veí de Cambrils.