Malèfica, laltra protagonista
Disney ens porta a les pantalles aquest mes Malèfica, la història fins ara oculta sobre què va passar amb la vilana del clàssic La bella dorment mentre aquesta estava massa ocupada mirant de trobar lamor de la seva vida. I quina ha estat la nostra sorpresa en veure que tal relat, el palimpsest que ara encarnen personatges en carn i os, té molt poc a veure amb la història original. Tan poc a veure, de fet, que Disney posa sobre la taula un nou catàleg de valors i codis en la narració que ens porten a parlar de fins a quin punt haurà decidit aquest gran enorme influent de la indústria del cine infantil actualitzar la moralitat que fins a films recents contaminen cada trama. Per posar alguns exemples:
El príncep, paper protagonista al film anterior i, a sobre, representant del bloc dadjuvant en la teoria de la cognitiva de la narrativa clàssica, queda en aquesta mostra reduït a un simple element de decorat. Ni escena de salvament, ni de lluita. No és el petó daquest qui salva la princesa, sinó, i aquí el canvi més significatiu en la història, el petó de la vilana del conte, que ha criat secretament lAurora, la princesa, el que la salva de la seva pròpia maledicció. Aquest gest alça, com el de molts altres personatges sigui la mare o les tres fades les verdaderes protagonistes de la història: les dones. Serà la vilana del film qui naixerà princesa, esdevindrà antagonista, es penedirà i aprendrà una lliçó i demanarà perdó. Tot un arc de transformació magistralment interpretat per un dels pilars més forts del film, lactriu principal, Angelina Jolie. Altres patrons propis darguments universals són qüestionats, com la lluita de poder, el paper de lheroi i de més abstractes, com el petó damor verdader o lamor a primera vista tan mitificat en aquest tipus de relats en què la princesa senamora del príncep.
Disney aprofita, a més, el títol, i linsereix en el discurs de la cultura pop: en crea un nou imaginari del rostre dAngelina Jolie a la reinterpretació del clàssic musical per Lana del Rey, passant per una estratègia de màrqueting online molt sòlida, el viralitza i el converteix en el blockbuster dobertura de lestiu. El resultat és un llarg amè, bonic, amb una estètica i coreografia impecables, prou arriscat com per divorciar-se de loriginal però contingut en limaginari del clàssic com per agradar a tot tipus de públic.
El príncep, paper protagonista al film anterior i, a sobre, representant del bloc dadjuvant en la teoria de la cognitiva de la narrativa clàssica, queda en aquesta mostra reduït a un simple element de decorat. Ni escena de salvament, ni de lluita. No és el petó daquest qui salva la princesa, sinó, i aquí el canvi més significatiu en la història, el petó de la vilana del conte, que ha criat secretament lAurora, la princesa, el que la salva de la seva pròpia maledicció. Aquest gest alça, com el de molts altres personatges sigui la mare o les tres fades les verdaderes protagonistes de la història: les dones. Serà la vilana del film qui naixerà princesa, esdevindrà antagonista, es penedirà i aprendrà una lliçó i demanarà perdó. Tot un arc de transformació magistralment interpretat per un dels pilars més forts del film, lactriu principal, Angelina Jolie. Altres patrons propis darguments universals són qüestionats, com la lluita de poder, el paper de lheroi i de més abstractes, com el petó damor verdader o lamor a primera vista tan mitificat en aquest tipus de relats en què la princesa senamora del príncep.
Disney aprofita, a més, el títol, i linsereix en el discurs de la cultura pop: en crea un nou imaginari del rostre dAngelina Jolie a la reinterpretació del clàssic musical per Lana del Rey, passant per una estratègia de màrqueting online molt sòlida, el viralitza i el converteix en el blockbuster dobertura de lestiu. El resultat és un llarg amè, bonic, amb una estètica i coreografia impecables, prou arriscat com per divorciar-se de loriginal però contingut en limaginari del clàssic com per agradar a tot tipus de públic.