Opinió

Per què és crucial tenir una Escola de Música?

Amb l’assumpte de l’Escola Municipal de Música, s’ha viscut enguany un autèntic episodi de patetisme majúscul. Aquesta mena de conflictes genera moments tensos, en què sempre s’acaba revelant l’autèntic pensament soterrat d’una o de les dues parts. En aquest cas, només la idea d’acabar amb l’escola ja demostra el minúscul grau de compromís de l’ajuntament amb les estructures culturals municipals i denota la pobra estratègia existent en política cultural. No escapa a ningú que els governs municipals de Cambrils, en general, no s’han caracteritzat mai per una aposta forta, creïble i continuista per la cultura, encara que fos en períodes de vaques grasses. No s’ha sabut entendre la cultura com un bé econòmic rendible, que dóna projecció i és compatible i desitjable amb el caràcter turístic de l’economia local. Un projecte prestigiós i ben assentat com el Festival Internacional de Música, que tant va significar durant els anys setanta i vuitanta, ha acabat deixat a la deriva. Altres projectes, com el festival de curtmetratges, han estat directament abandonats. En canvi, altres poblacions han sabut treure profit de bones idees en l’àmbit cultural, donant-los suport per fer-les créixer i promocionar-les. Només cal pensar en Vila-seca, Salt o Tàrrega.
D’altra banda, potser encara més important és el fet que tampoc no s’ha tingut en gaire consideració que els ciutadans es mereixen la màxima qualitat possible en matèria de cultura. És precisament en aquest àmbit on els ajuntaments tenen prou poder i marge per dur a terme projectes i idees. No em refereixo tant a les obres faraòniques com un teatre-auditori, sinó a programes ben dissenyats i continuistes en el temps. Un d’aquests és l’Escola Municipal de Música. Està reconegut arreu el gran paper que exerceix l’educació musical en la formació de les persones. Està demostrada la seva importància en el desenvolupament dels infants. Els potencia la memòria, la creativitat i la coordinació. Sembla que també ajuda a l’adquisició de llenguatge i la maduració del raonament. Intuïm que té efectes positius sobre l’abstracció i, sobretot, sobre la capacitat comunicativa i la gestió de les emocions. La música no és un luxe de la societat contemporània, sinó que sempre ha jugat un paper de primer ordre, ja que contribueix al benestar individual i col·lectiu. L’educació musical, de fet, no hauria de romandre restringida en les primeres etapes de la vida, sinó que hauria de formar part d’allò que s’anomena formació al llarg de la vida. Aquest aspecte rep poca atenció al nostre país, no només en la música, sinó també en altres disciplines.
Tornant a Cambrils, val a dir que, a més de ser un centre d’educació musical prou respectat, l’Escola Municipal de Música també ha sabut entregar una part del seu capital a la resta de la ciutadania. En efecte, l’escola ha col·laborat intensament en la minsa escena cultural del municipi, aportant i organitzant. L’obertura cap a la resta de la societat és un aspecte bàsic perquè les entitats i les organitzacions persisteixin: saber rebre i donar. I, alhora, fa que la vida cívica sigui molt més rica i sostenible. L’Escola de Música ho ha sabut fer, malgrat tants anys esperant una seu molt més decent que els locals que ha ocupat durant la seva dilatada existència. El govern municipal de Cambrils ha de ser molt conscient, doncs, que el tancament de l’escola hauria estat un error molt greu.