Per la calor cuina fresca
La calor ja ha tocat a la porta i ens ha demanat per passar. Bé, de fet no hem tingut més remei que obrir casa nostra al Llorens. Des de la cuina hem començat la nostra petita batalla particular per combatre aquesta xafogor que ens acompanya.
Què fem? Recorrerem als clàssics, que el seu solatge està fonamentat en lexperiència del llegat dels anys. Els nostres àpats semplenaran de tots els fruits que dóna la nostra horta, començant de segur per lentrant per excel·lència, el gaspatxo i totes les seves variants. Els podem trobar com especifiquen els cànons, la mateixa quantitat de tomaques madures que la resta dhortalisses utilitzades (cogombre, pebrot vermell, pebrot verd, ceba i all) que donen el sabor al conjunt harmoniós, lespessor proporcionada per la quantitat de pa sec remullat amb un xic daigua i vinagre, acabat dassaonar amb loli doliva verge i la sal o pebre segons el gust. La mateixa recepta té un ventall de matisos que cadascú pot donar segons les quantitats que posem de cada cosa; hi ha els avinagrats, els picantons, els aigualits, els prudents en tot i sossets, els quasi de forquilla de lespessor de lelaboració o els sibarites que trien la varietat més escaient, ecològica o de la terra recuperada de cada producte utilitzat.
Però això només és la part més clàssica, perquè després tenim les versions mil, aquelles a les quals afegim una fruita que dóna un lleuger toc més refrescant, que de vegades lajuntem sense més a lelaboració i que daltres traiem una part considerable dalgun o de tots els ingredients daquest clàssic conjunt. A partir daquí els cuiners han fet molt mal, han deixat córrer sense fre el seu enginy i shan permès el luxe de fer gaspatxos de tot, en especial de marisc que combina prou bé, però la llista no té fi.
Amb la cullera podem seguir combatent la calor, a partir de cremetes lleugeres de verdures fredes, obrim la porta a porros, carabassons, pebrot, albergínia, remolatxa, etc. Podríem parlar de tota la secció infinita damanides; arribat aquest punt en el dia davui anomenem amanida a tot allò cru o cuit que mengem fresc amb un assaonament. És un bon moment per incorporar fruita a les nostres amanides, marisc o peix, ja sigui només bullit o en escabetx, maridat (cuit amb lacció de la sal i/o sucre), en vinagre (pensant en el gran ventall de vinagres que avui estan al nostre a bast), al vapor, etc. Aprofitem per seguir menjant llegums cuits incorporats a lamanida, en empedrats o en purés, que podem acompanyar amb hortalisses tallades per menjar. La pasta també es un recurs importantíssim per als més joves per fer amanides, utilitzem formes i colors mil i sempre aprofitem per incorporar elements que donin matisos de sabors i vitamines que els alimentin. I no podríem deixar la secció de les amanides sense parlar del clàssic per excel·lència i que ens permet menjar verdura a dojo: lamanida russa, que és un món de matisos i variants totes refrescants, benvingudes i celebrades a taula.
Eliminem guisats pesats tant de carn com de peix, que es fan farragosos; aprofitem per menjar carns rostides i menjades fredes, amb salses que li donin personalitat, agredolces, amb fruita, cítrics, i li donarem lleugeresa a la nostra dieta.
El final sempre ha de ser feliç i ple de síndria i meló, que donem la sacietat i la hidratació necessària per a aquests calorosos dies. El gelat el deixarem per a la tarda, el podem considerar un berenar complet! A la calor, cuina fresca.
Què fem? Recorrerem als clàssics, que el seu solatge està fonamentat en lexperiència del llegat dels anys. Els nostres àpats semplenaran de tots els fruits que dóna la nostra horta, començant de segur per lentrant per excel·lència, el gaspatxo i totes les seves variants. Els podem trobar com especifiquen els cànons, la mateixa quantitat de tomaques madures que la resta dhortalisses utilitzades (cogombre, pebrot vermell, pebrot verd, ceba i all) que donen el sabor al conjunt harmoniós, lespessor proporcionada per la quantitat de pa sec remullat amb un xic daigua i vinagre, acabat dassaonar amb loli doliva verge i la sal o pebre segons el gust. La mateixa recepta té un ventall de matisos que cadascú pot donar segons les quantitats que posem de cada cosa; hi ha els avinagrats, els picantons, els aigualits, els prudents en tot i sossets, els quasi de forquilla de lespessor de lelaboració o els sibarites que trien la varietat més escaient, ecològica o de la terra recuperada de cada producte utilitzat.
Però això només és la part més clàssica, perquè després tenim les versions mil, aquelles a les quals afegim una fruita que dóna un lleuger toc més refrescant, que de vegades lajuntem sense més a lelaboració i que daltres traiem una part considerable dalgun o de tots els ingredients daquest clàssic conjunt. A partir daquí els cuiners han fet molt mal, han deixat córrer sense fre el seu enginy i shan permès el luxe de fer gaspatxos de tot, en especial de marisc que combina prou bé, però la llista no té fi.
Amb la cullera podem seguir combatent la calor, a partir de cremetes lleugeres de verdures fredes, obrim la porta a porros, carabassons, pebrot, albergínia, remolatxa, etc. Podríem parlar de tota la secció infinita damanides; arribat aquest punt en el dia davui anomenem amanida a tot allò cru o cuit que mengem fresc amb un assaonament. És un bon moment per incorporar fruita a les nostres amanides, marisc o peix, ja sigui només bullit o en escabetx, maridat (cuit amb lacció de la sal i/o sucre), en vinagre (pensant en el gran ventall de vinagres que avui estan al nostre a bast), al vapor, etc. Aprofitem per seguir menjant llegums cuits incorporats a lamanida, en empedrats o en purés, que podem acompanyar amb hortalisses tallades per menjar. La pasta també es un recurs importantíssim per als més joves per fer amanides, utilitzem formes i colors mil i sempre aprofitem per incorporar elements que donin matisos de sabors i vitamines que els alimentin. I no podríem deixar la secció de les amanides sense parlar del clàssic per excel·lència i que ens permet menjar verdura a dojo: lamanida russa, que és un món de matisos i variants totes refrescants, benvingudes i celebrades a taula.
Eliminem guisats pesats tant de carn com de peix, que es fan farragosos; aprofitem per menjar carns rostides i menjades fredes, amb salses que li donin personalitat, agredolces, amb fruita, cítrics, i li donarem lleugeresa a la nostra dieta.
El final sempre ha de ser feliç i ple de síndria i meló, que donem la sacietat i la hidratació necessària per a aquests calorosos dies. El gelat el deixarem per a la tarda, el podem considerar un berenar complet! A la calor, cuina fresca.