Enguany he passat gran part dels dies de vacances de Nadal a Cambrils. Sóc conscient que són dies atípics perquè són festius i hi ha múltiples compromisos familiars a totes hores. Per tant, la rutina dels dies laborables es veu alterada. No obstant això m’ha cridat especialment l’atenció que els carrers estiguin buits, com un mas robat. Ningú passejant, persianes baixades, un Cambrils desangelat. M’ha sobtat aquesta imatge pel seu contrast amb el bullici que hi ha a ple estiu a primera línia, amb tot de restaurants i terrasses, soroll i una gentada amunt i avall. Potser he passejat per Cambrils en dies i hores intempestives, però en plena campanya de Nadal esperava trobar-me tot de gent atrafegada a l’últim moment per un motiu o altre.
Aquesta calma lluny de relaxar-me m’ha fet posar en alerta, i més encara en comparar-ho amb la bogeria que eren els carrers de Reus una tarda prèvia a Reis. La tradició comercial de la capital fa que sigui lloc de referència per als veïns dels pobles de la comarca. Què voleu que us digui, però, aparcar, caminar sense donar-se empentes, pagar sense fer cues o trobar una taula lliure en un restaurant eren una quimera. Per contra, a Cambrils, a no ser que anessis a algun local concret on semblava haver-se refugiat tothom, podies fer i desfer sense cap complicació. El meu dubte és: Reus en ple agost és una ciutat fantasma tal i com ho era Cambrils durant aquest Nadal?
Probablement la rutina de Barcelona m’ha fet oblidar com és Cambrils i aquesta buidor que ara em sorprèn i preocupa, en el fons sempre ha estat així. D’acord que a Cambrils hi ha menys volum de gent, però anar a passejar i no creuar-te amb ningú pel carrer em fa molt estrany malgrat que siguin dates complicades. Més enllà de si hi ha poca o molta gent, també em va cridar l’atenció que els pocs locals que estaven oberts –i em refereixo tant a botigues com a bars i restaurants– estiguessin buits. És cert que tot i associar festes nadalenques amb febre consumista ja fa uns anys que tots ens hem de mirar la butxaca abans de fer qualsevol despesa, però d’aquí a ni tan sols entrar a remenar per veure què hi ha... Sospito que més d’un valent s’ha armat de valor i ha invertit quatre estalvis en muntar un negoci però al cap de quatre dies ha hagut d’abaixar la persiana perquè la crua realitat el feia despertar d’un somni. Qui sap, potser una bona alternativa podria ser donar continuïtat a un negoci que funciona però que està a punt de tancar per jubilació. Per a mi ja s’ha convertit en un passatemps descobrir on han obert un negoci nou que n’ha substituït un altre que ja ha tancat. M’agradaria que amb la primavera, la Setmana Santa i el bon temps retorni una mica l’optimisme i que floreixin de nou els locals oberts, els negocis en marxa i la gent passejant i omplint carrers i botigues. Potser senzillament és que ara tant les persones com els negocis estem hivernant a l’espera de temps millors que esperem que arribin d’un moment a l’altre.
Si em pregunteu quin és el negoci que segur que triomfaria a Cambrils, no us sabria donar cap idea. Tots coneixem casos en què als seus inicis han pujat com l’espuma i al cap de quatre dies s’han desinflat com un soufflé i han mort d’èxit. Potser sí que hi ha carrers o zones més comercials que d’altres i que la ubicació és un factor rellevant a tenir en compte (l’exemple clàssic seria el d’una llibreria-papereria a la porta d’una escola). Però perquè un negoci, una botiga o un restaurant, continuïn al peu del canó necessiten clients, que la gent hi vagi, que hi tregui el cap, en resum, que hi fem “gasto”. Només així reactivarem el comerç local i s’animaran els carrers i places.