Com parlar amb els adolescents
Hi ha moltes premisses que podríem comentar per saber com hem de parlar amb un noi o noia dentre 13 i 18 anys; ledat és orientativa, ja que he parlat amb pares que diuen que avui en dia ladolescència sallarga fins als 30...
Bé, el primer que cal fer és un exercici de memòria. Jo quan tenia aquesta edat era... doncs sí, igual que els adolescents dara, amb el greuge comparatiu que avui en dia no estan millorant les situacions per als joves, amb un alt índex datur i un futur una mica més negre. Això agreuja una etapa en la qual la comunicació i els esdeveniments corporals no faciliten la relació.
Després també cal tenir en compte els seus neguits personals, sassemblen a nosaltres a la seva edat però no són nosaltres, és a dir, ells tenen les seves pròpies idees, neguits, inquietuds, etc. Aleshores hem de veure en què sassemblen i en que no.
Un altre element, potser la clau per donar resposta al títol de larticle, és que el nostre llenguatge i vocabulari és molt important. Hi ha estudis que mostren com nés dimportant. Per exemple en van fer un amb entrenadors, amb el resultat que els millors entrenadors, és a dir, els que aconseguien millors resultats, eren aquells que utilitzaven un número més elevat de llenguatge positiu i encoratjador.
Per acabar, lelement més important: la PNL, la programació neurolingüística. Aquesta tècnica és, com diu el nom, una programació que nosaltres podem fer al nostre cervell i si ens adrecem als adolescents podem influir en ells com si els programéssim a nivell neuronal o del pensament. Per explicar-ho posaré un exemple. Si jo vull que el meu fill estudiï, com li faré una programació neurolingüística? Doncs totes i cada una de les paraules que jo li adreci a ell o a qualsevol altra persona parlant daquest tema seran positives i adreçades a aconseguir aquest objectiu. Així, si parlo amb la veïna li explicaré que estudia molt, si parlo amb ell li diré que cada vegada estudia més i millor, i com nestic dorgullosa i satisfeta amb el que estudia, això dia rere dia acabarà per fer un sediment en el cervell de ladolescent i li provocarà un canvi. Per no caure en errors, dir que si el jove lluita en contra de la programació caldrà buscar una altra estratègia i que tampoc funciona si el que diem no és cert; val si mentim només una mica, però hi ha dhaver alguna cosa de certa. Amb el nostre exemple ha destudiar, ni que sigui un dia a la setmana. Apa, salut! I a programar!
Bé, el primer que cal fer és un exercici de memòria. Jo quan tenia aquesta edat era... doncs sí, igual que els adolescents dara, amb el greuge comparatiu que avui en dia no estan millorant les situacions per als joves, amb un alt índex datur i un futur una mica més negre. Això agreuja una etapa en la qual la comunicació i els esdeveniments corporals no faciliten la relació.
Després també cal tenir en compte els seus neguits personals, sassemblen a nosaltres a la seva edat però no són nosaltres, és a dir, ells tenen les seves pròpies idees, neguits, inquietuds, etc. Aleshores hem de veure en què sassemblen i en que no.
Un altre element, potser la clau per donar resposta al títol de larticle, és que el nostre llenguatge i vocabulari és molt important. Hi ha estudis que mostren com nés dimportant. Per exemple en van fer un amb entrenadors, amb el resultat que els millors entrenadors, és a dir, els que aconseguien millors resultats, eren aquells que utilitzaven un número més elevat de llenguatge positiu i encoratjador.
Per acabar, lelement més important: la PNL, la programació neurolingüística. Aquesta tècnica és, com diu el nom, una programació que nosaltres podem fer al nostre cervell i si ens adrecem als adolescents podem influir en ells com si els programéssim a nivell neuronal o del pensament. Per explicar-ho posaré un exemple. Si jo vull que el meu fill estudiï, com li faré una programació neurolingüística? Doncs totes i cada una de les paraules que jo li adreci a ell o a qualsevol altra persona parlant daquest tema seran positives i adreçades a aconseguir aquest objectiu. Així, si parlo amb la veïna li explicaré que estudia molt, si parlo amb ell li diré que cada vegada estudia més i millor, i com nestic dorgullosa i satisfeta amb el que estudia, això dia rere dia acabarà per fer un sediment en el cervell de ladolescent i li provocarà un canvi. Per no caure en errors, dir que si el jove lluita en contra de la programació caldrà buscar una altra estratègia i que tampoc funciona si el que diem no és cert; val si mentim només una mica, però hi ha dhaver alguna cosa de certa. Amb el nostre exemple ha destudiar, ni que sigui un dia a la setmana. Apa, salut! I a programar!