Va doli
Ens diem a nosaltres mateixos que fem el millor oli del món... Si no ens ho diem nosaltres, no anem per bon camí.
Els matisos entre els olis de Cambrils, Riudoms, Riudecanyes o qualsevol altre municipi de la DO Siurana, varien poc o gens. Potser els més entesos diran que hi ha grans diferències, però com que jo no sóc daquests, em limito a diferenciar un molt bon oli de la resta dolis econòmics que es poden trobar al supermercat.
Cada terra fa sa guerra i potser per això cada poble defensarà el seu oli com el més autèntic i prestigiós. En el tema de loli es comença a parlar de la cultura de loli, però encara sestà lluny de la cultura del vi. Fa uns anys la majoria de gent bevia del porró vi a dojo i ara busquem la copa adequada per a cada vi i cada vi per a cada moment.
Amb loli passarà el mateix i caldrà perfeccionar encara més els processos de producció per ajustar-los a les demandes dels consumidors: olis amb gustos diversos i extravagants, olis adequats per a determinats plats en cru o per a salses o per al que us vulgueu imaginar...
Però la gran revolució de loli ha de passar per saber donar el valor afegit al territori que el produeix, al clima que possibilita aquesta qualitat, al pagès que mima els seus arbres al llarg de tot lany....
Us imagineu anar de vacances a Cabrales i no comprar aquell pudent formatge, anar a lEscala i no comprar unes anxoves, a Itàlia i no portar pasta autèntica o als mil i un llocs que us podeu imaginar i que hi podeu associar menges duna alta qualitat. Doncs no em cap al cap que hi hagi un sol turista dels que vénen a Cambrils i que no marxin amb la garrafeta doli cap a casa.
Dacord que hi ha una gran quantitats dels nostres visitants que no sabrien què fer-ne, de loli, però això es pot arreglar. Quan es van començar a fer els tastos a les bodegues i cellers com a sortida turística, algú devia pensar que això duraria dos dies, i mireu lèxit que han tingut. Un tast dolis i aplicacions a la cuina mediterrània com a oferta gastroturística podria trencar la barrera culinària dels visitants més europeus.
Daltra banda, caldria que el nostre oli tingués una presència més física i visible als carrers per on es mou el nostre turisme: una botiga pròpia a primera línia de mar, estands ben diferenciats als comerços locals i amb gran visibilitat, una fira de loli a lestiu, banderoles promocionals, marxandatge en forma de samarretes que associïn Cambrils i loli com un producte dalta qualitat...
Dacord que Roma no es va guanyar en un dia, però per algun lloc es comença, i queda molta feina per fer.
Els matisos entre els olis de Cambrils, Riudoms, Riudecanyes o qualsevol altre municipi de la DO Siurana, varien poc o gens. Potser els més entesos diran que hi ha grans diferències, però com que jo no sóc daquests, em limito a diferenciar un molt bon oli de la resta dolis econòmics que es poden trobar al supermercat.
Cada terra fa sa guerra i potser per això cada poble defensarà el seu oli com el més autèntic i prestigiós. En el tema de loli es comença a parlar de la cultura de loli, però encara sestà lluny de la cultura del vi. Fa uns anys la majoria de gent bevia del porró vi a dojo i ara busquem la copa adequada per a cada vi i cada vi per a cada moment.
Amb loli passarà el mateix i caldrà perfeccionar encara més els processos de producció per ajustar-los a les demandes dels consumidors: olis amb gustos diversos i extravagants, olis adequats per a determinats plats en cru o per a salses o per al que us vulgueu imaginar...
Però la gran revolució de loli ha de passar per saber donar el valor afegit al territori que el produeix, al clima que possibilita aquesta qualitat, al pagès que mima els seus arbres al llarg de tot lany....
Us imagineu anar de vacances a Cabrales i no comprar aquell pudent formatge, anar a lEscala i no comprar unes anxoves, a Itàlia i no portar pasta autèntica o als mil i un llocs que us podeu imaginar i que hi podeu associar menges duna alta qualitat. Doncs no em cap al cap que hi hagi un sol turista dels que vénen a Cambrils i que no marxin amb la garrafeta doli cap a casa.
Dacord que hi ha una gran quantitats dels nostres visitants que no sabrien què fer-ne, de loli, però això es pot arreglar. Quan es van començar a fer els tastos a les bodegues i cellers com a sortida turística, algú devia pensar que això duraria dos dies, i mireu lèxit que han tingut. Un tast dolis i aplicacions a la cuina mediterrània com a oferta gastroturística podria trencar la barrera culinària dels visitants més europeus.
Daltra banda, caldria que el nostre oli tingués una presència més física i visible als carrers per on es mou el nostre turisme: una botiga pròpia a primera línia de mar, estands ben diferenciats als comerços locals i amb gran visibilitat, una fira de loli a lestiu, banderoles promocionals, marxandatge en forma de samarretes que associïn Cambrils i loli com un producte dalta qualitat...
Dacord que Roma no es va guanyar en un dia, però per algun lloc es comença, i queda molta feina per fer.