Opinió

El Niño i la Niña! (Part III)

Ja sabeu que la igualtat entre gèneres és necessària i ja és possible en molts dels àmbits de la nostra vida quotidiana, malgrat que encara no podem parlar d’una igualtat al 100%; però tot arribarà. Doncs en el món de la climatologia, la igualtat també es fa constar. I si el mes anterior parlàvem del fenomen del Niño, aquest mes explicaré el de la Niña (i que consti que no me l’he inventat, els dos existeixen).
La Niña, com era d’esperar, és el fenomen contrari al del Niño. Si recordem que el Niño era una concentració d’aigua càlida al centre i est del Pacífic per la debilitat dels vents alisis, que provoca pluges en tota aquesta àrea, què serà la Niña? Doncs sí, un refredament al centre i est del Pacífic equatorial degut al fet que els vents alisis s’enforteixen i allunyen tota la reserva d’aigua superficial escalfada per l’alta incidència solar cap a l’oest, fet que comporta un període d’abundants pluges sobre Indonesia i tota la regió del sud–est asiàtic. Per contra, a les costes sud-americanes afloraran les aigües més fredes provinents de la profunditat i un clima molt sec.
La seva freqüència no és exacta, però hi ha un registre on es comptabilitzen cada 4 anys de mitjana, encara que hi ha hagut episodis cada 2 anys i cada 7. Tampoc no hi ha un cicle clar entre Niño i Niña, és a dir, després d’un Niño no significa que s’hagi de produir una Niña, sinó que moltes vegades es produeixen dos Niño seguits. Majoritàriament, es produeixen més nombres de Niño que de Niña.
A efectes globals, els dos fenòmens tenen afectacions en el canvi de la circulació general de l’atmosfera, en l’augment de la temperatura de les aigües litorals (Niño) o refredament (Niña), afectació a certes espècies que no sobreviuen al canvi de temperatura i acaben morint, grans pluges i inundacions en algunes regions, mentre que en altres persisteixen fortes sequeres, canvi d’ubicació en l’origen d’huracans, afectacions en el sector agrícola i pesquer...
Amb l’escalfament global, els científics prediuen que els dos fenòmens seran més freqüents, persistents i d’una magnitud més elevada, ajudat per l’augment de la temperatura del mar i de l’atmosfera.
I fins aquí el Niño i la Niña. Crec que ara ja n’heu tingut prou! Si algun dia en surt parlant algun home del temps, us sonarà almenys una mica...

Resum climatològic Juny
Un juny inestable
El mes de juny ha estat força inestable i irregular amb l’alternació d’episodis de precipitació i d’estabilitat amb temperatures més elevades.
La temperatura mitjana ha estat de 21,9ºC, gairebé 4,5ºC per sobre de la mitjana del mes anterior. El dia 14 es va assolir una màxima de 33,7ºC, fruit d’un episodi anticiclònic que va ser present del 7 al 14 de juny amb l’arribada de massa d’aire càlid africana, fet que va comportar un augment de temperatures. En canvi, la temperatura mínima va ser de 12,9ºC el dia 3, influïts encara per la inestabilitat de finals del mes de maig, i que es va aprofundir a partir del dia 4 del mes en referència.
La precipitació ha estat molt irregular en tot el mes. S’han produït petits episodis marcats pel pas de diferents depressions de l’atlàntic i que encara contenen aire fred en alçada. El total de precipitació caiguda durant el mes de juny ha estat de 28,7 l/m2, 15 dels quals van precipitar el dia 17.
El juny ha estat molt poc ventós, sense cap episodi destacable, amb una component dominant del sud i amb ràfegues màximes que no han sobrepassat els 50km/h.

Dades extretes del Servei Meteorològic de Catalunya. Estació Automàtica (XEMA) U6 de Vinyols i els Arcs (Casa Sant Josep, La Salle).