On és la meva moneda?
Els mesos destiu és complicat que a la tele facin una bona pel·lícula o un programa que tagradi. Juliol i agost són sinònims de reposicions de pel·lícules com Pretty Woman o sèries antigues com Plats bruts; però si no et convenç cap oferta televisiva tens dues opcions: o et dediques a fer zàping i trobes alguna cosa que tagradi o bé agafes el disc dur que tens ple de pel·lícules i nesculls alguna que no hagis vist mai.
Fa just uns dies vaig enganxar una pel·lícula a la tele: En la boda de mi hermana. Magraden molt les pel·lícules que tenen com a fil conductor lamor barrejat amb comèdia; passes una bona estona, no penses i et relaxes abans danar a dormir. La història de la pel·lícula era ben senzilla: una noia que va al casament de la seva germana a Itàlia i, desquiciada amb el fet de no trobar lamor de la seva vida, decideix agafar de record algunes monedes que la gent ha llençat a lanomenada Font de lAmor. El cas és que quan explicaven la història de la deessa que presidia la font vaig pensar en la Fontana di Trevi i en la quantitat de turistes que llencen, cada any, les monedes demanant un desig o bé demanant tornar a Roma. Aquesta superstició de la moneda no és lúnica, ja que també hi ha la dels candaus que els enamorats pengen en diferents ponts de Roma o París simbolitzant lamor etern. Don neix aquesta superstició? Realment hem de creure que pel fet de llençar una moneda o de penjar un candau tindrem la felicitat eterna?
Després de veure la pel·lícula, vaig buscar a Google don venia aquesta tradició de llençar la moneda a la Fontana di Trevi i vaig fer cap a una notícia que deia que cada dia lAjuntament de Roma recull les monedes de la font i les destina a causes solidàries. I aquí em va entrar el dubte: si llenço la moneda no ho he fet, però, en cas que ho fes, segurament llençaria la de dos euros i la recullen al cap dunes hores, sem farà realitat el desig? Tornaré a Roma? On va a parar la meva moneda que he llençat desquena a la font amb tota la il·lusió? Per si les mosques, i com que no conec ningú que hagi tornat a Roma després destar-hi o que el desig se li hagi complert, crec que començaré la iniciativa a la font de Trafalgar Square a Londres. Potser si llenço la moneda de dos euros en menys duna lliura tinc més possibilitats que es compleixi el meu desig, o potser no, ja ho veurem!
Fa just uns dies vaig enganxar una pel·lícula a la tele: En la boda de mi hermana. Magraden molt les pel·lícules que tenen com a fil conductor lamor barrejat amb comèdia; passes una bona estona, no penses i et relaxes abans danar a dormir. La història de la pel·lícula era ben senzilla: una noia que va al casament de la seva germana a Itàlia i, desquiciada amb el fet de no trobar lamor de la seva vida, decideix agafar de record algunes monedes que la gent ha llençat a lanomenada Font de lAmor. El cas és que quan explicaven la història de la deessa que presidia la font vaig pensar en la Fontana di Trevi i en la quantitat de turistes que llencen, cada any, les monedes demanant un desig o bé demanant tornar a Roma. Aquesta superstició de la moneda no és lúnica, ja que també hi ha la dels candaus que els enamorats pengen en diferents ponts de Roma o París simbolitzant lamor etern. Don neix aquesta superstició? Realment hem de creure que pel fet de llençar una moneda o de penjar un candau tindrem la felicitat eterna?
Després de veure la pel·lícula, vaig buscar a Google don venia aquesta tradició de llençar la moneda a la Fontana di Trevi i vaig fer cap a una notícia que deia que cada dia lAjuntament de Roma recull les monedes de la font i les destina a causes solidàries. I aquí em va entrar el dubte: si llenço la moneda no ho he fet, però, en cas que ho fes, segurament llençaria la de dos euros i la recullen al cap dunes hores, sem farà realitat el desig? Tornaré a Roma? On va a parar la meva moneda que he llençat desquena a la font amb tota la il·lusió? Per si les mosques, i com que no conec ningú que hagi tornat a Roma després destar-hi o que el desig se li hagi complert, crec que començaré la iniciativa a la font de Trafalgar Square a Londres. Potser si llenço la moneda de dos euros en menys duna lliura tinc més possibilitats que es compleixi el meu desig, o potser no, ja ho veurem!