Revolució dhonestedat
Els periodistes i estudiosos de processos de canvi social i polític acostumen a etiquetar aquests fenòmens de variada complexitat. Els canvis que fa uns anys estem vivint a Catalunya encara no gaudeixen duna daquestes etiquetes. Resulta una mica sorprenent quan, per exemple, altres processos polítics de menys durada o menys incidència provoquen una ràpida mediatització dun nom. La Revolució dels paraigües de Hong-Kong, va ser una de les més recents, per no parlar de la coneguda com Spanish revolution (15-M) o la Revolta de les mantes dels estudiants de secundària del País Valencià. No pretenc atorgar-me el bateig si que crec que nosaltres estem vivint el que es podria anomenar Revolució de lhonestedat, el procés dindependència de Catalunya va de la mà dun clam social a favor de la transparència, demanda que compartim amb molts altres països. La verificació de lespoli fiscal (i que afecta els Països Catalans) no és res més que constatar una manca digualtat com a ciutadans, fet que coincideix amb la publicació de cada cop més casos que ens descriuen una corrupció sistèmica. La maquinària de lEstat espanyol sha posat a treballar per treure a la llum pública tota mena de casos de corrupció que afecten Catalunya, i la veritat és que ens han fet un favor. Tanmateix molts dels casos són destapats per organitzacions ciutadanes, que altre cop van per davant dels partits polítics.
Casos com el del Palau de la Música, Mercuri, Pretoria, Innova, Bagó, ens retraten un país saquejat per uns lobbies pertanyents a la sociovergència que han estat amos i senyors durant dècades. Evidenciem que vivíem en un sistema en què existia una omertà que ha permès a uns elits enriquir-se a costa de les influències i de lerari públic. El desballestament del sistema públic, que ha anat passant en mans dun empresariat que combina tota la gamma de portes giratòries, és un escàndol majúscul que ara just estem començant a destapar. Recordo com en aquesta mateixa columna, el 2001, vaig escriure una carta dirigida a Marta Ferrussola, esposa de laleshores Molt Honorable Jordi Pujol. La primera dama catalana havia fet unes declaracions alliçonadores amb una colla de tòpics contra els immigrants musulmans i entre daltres perles va dir que els immigrants només portaven fills i prou. Crec recordar que no va dir res sobre si estaven imputats o no. Veure aquests dies la mateixa senyora interrogada per una comissió dinvestigació del Parlament de Catalunya és una imatge il·lustrativa del canvi de cicle que vivim. La demanda duna major transparència està en tots els nivells i esperem que això es noti en els propers comicis municipals. Està per veure si els partits presentaran els números reals de la formació, si els futurs membres del consistori faran declaracions de béns o simplement proposaran mesures per augmentar la poca credibilitat que actualment tenen les institucions. Com a mínim la Llei de transparència posada en funcionament a finals de lany passat obligarà a fer canvis en la publicació dinformació interna de lAjuntament. Esperem que els partits siguin conscients que en funció de com actuïn poden ser atropellats per aquesta Revolució de lhonestedat, nom que mediàticament segur que no tindrà èxit, ja sabeu allò que diuen que qui té padrins bateja.
Casos com el del Palau de la Música, Mercuri, Pretoria, Innova, Bagó, ens retraten un país saquejat per uns lobbies pertanyents a la sociovergència que han estat amos i senyors durant dècades. Evidenciem que vivíem en un sistema en què existia una omertà que ha permès a uns elits enriquir-se a costa de les influències i de lerari públic. El desballestament del sistema públic, que ha anat passant en mans dun empresariat que combina tota la gamma de portes giratòries, és un escàndol majúscul que ara just estem començant a destapar. Recordo com en aquesta mateixa columna, el 2001, vaig escriure una carta dirigida a Marta Ferrussola, esposa de laleshores Molt Honorable Jordi Pujol. La primera dama catalana havia fet unes declaracions alliçonadores amb una colla de tòpics contra els immigrants musulmans i entre daltres perles va dir que els immigrants només portaven fills i prou. Crec recordar que no va dir res sobre si estaven imputats o no. Veure aquests dies la mateixa senyora interrogada per una comissió dinvestigació del Parlament de Catalunya és una imatge il·lustrativa del canvi de cicle que vivim. La demanda duna major transparència està en tots els nivells i esperem que això es noti en els propers comicis municipals. Està per veure si els partits presentaran els números reals de la formació, si els futurs membres del consistori faran declaracions de béns o simplement proposaran mesures per augmentar la poca credibilitat que actualment tenen les institucions. Com a mínim la Llei de transparència posada en funcionament a finals de lany passat obligarà a fer canvis en la publicació dinformació interna de lAjuntament. Esperem que els partits siguin conscients que en funció de com actuïn poden ser atropellats per aquesta Revolució de lhonestedat, nom que mediàticament segur que no tindrà èxit, ja sabeu allò que diuen que qui té padrins bateja.