Mirant cap al sud: lHospitalet de lInfant
La crisi generalitzada que estem vivint ha fet trontollar moltes estructures del municipalisme. Lendeutament públic municipal no ha estat tan elevat com el daltres administracions de nivell superior, però ha fet prou mal. No tots els ajuntaments nhan sortit malparats, però. Un exemple comarcal no gaire conegut és lHospitalet de lInfant, un poble integrat en lextens municipi de Vandellòs. Una vella dita cambrilenca resava que: Si vas a lHospitalet sempre hi trobaràs els mateixos: carboners, carrilaires i quatre aficionats als peixos. El cert és que el municipi ha crescut molt, fins sobrepassar els 6.000 habitants, gairebé 5.000 dels quals viuen a lHospitalet. I, en bona mesura, gràcies als forts contingents immigratoris arribats per cobrir els llocs de treball del pool energètic instal·lat al municipi.
En efecte, la localitat es beneficia dels tributs que deixen les grans indústries que allotja: una central nuclear en operació, una altra en fase de latència i una planta tèrmica de cicle combinat. El PIB per habitant del municipi és 4,5 vegades més gran que la mitjana catalana. Només cal comparar les dades dingressos tributaris amb les del municipi cambrilenc, extretes de la base de dades Municat de la Generalitat de Catalunya. Així, durant el 2014, lIBI va correspondre a 504 euros per habitant a Cambrils, mentre que al municipi de Vandellòs va ascendir a 1.850 euros per habitant. La diferència és molt més gran amb limpost sobre activitats econòmiques (IAE), ja que lany passat va ser 18 vegades superior entre una i altra localitat. Aquestes xifres han permès que lajuntament hagi pogut dur a terme folgadament una política dinversions en infraestructures locals de primera categoria, sense que sen ressentís gaire lestabilitat pressupostària. Lany passat, el deute públic de lAjuntament de Vandellòs era de 17,5 euros per habitant, mentre que el de Cambrils senfilava fins als quasi 234 euros per habitant. Déu nhi do.
A Cambrils encara hi ha persones que creuen que el futur econòmic local passa per la reactivació del model de la construcció immobiliària, un retorn al passat com si res no hagués passat i confien dependre dunes estructures turístiques que comencen a donar signes denvelliment. A lHospitalet, malgrat la forta dependència de la indústria energètica, fa temps que aposten per diversificar leconomia local i han fet grans esforços per atreure inversions industrials. Tenen un territori força ben ordenat i han sabut desenvolupar el polígon les Tàpies, amb més de 50 hectàrees de sòl industrial. Hi estan implantades una setantena dempreses de tots els sectors, entre les quals fàbriques de producció i empreses de serveis a les nuclears. La promoció empresarial està gestionada per una societat pública municipal, IDETSA, que disposa dun viver dempreses i una incubadora tecnològica.
El municipi de Vandellòs és vast i divers, i, fins i tot, es podria afirmar que ocupa un espai geogràficament perifèric del Camp de Tarragona. Tanmateix, ha mantingut lligams històrics amb les poblacions del voltant, sobretot Tivissa i Pratdip. Actualment, les relacions shan reforçat i, entre tots, han constituït la MIDIT, la Mancomunitat dIniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori. Daltra banda, lHospitalet forma un continu urbà amb Miami Platja. Malgrat la varietat dorígens demogràfics, els hospitalencs shan dotat dun fort sentiment de pertinença. Compten amb un parell de centres destudis: el Centre dEstudis de la Vall i el recentment creat Centre dEstudis de lHospitalet de lInfant. Daltra banda, estan destacant en làmbit cultural. A ligual que Salou o Vila-seca, disposen de bones infraestructures culturals i saben treuren profit. Han creat el projecte Cultura a labast per divulgar un viu programa dactivitats culturals entre la població. A més, recentment shi ha consolidat un festival anual de música independent, que ha aconseguit posicionar-se a lavantguarda de les cites musicals del sud del país gràcies a una direcció tècnica coherent. Palmfest està organitzat per un grup de joves del poble i compta amb la col·laboració de lajuntament i el patrocini de diverses empreses.
Sens dubte, Vandellòs i lHospitalet està jugant a la lliga dels lideratges comarcals, potser sense haver-sho proposat, sinó tan sols pensant en el benestar de la seva població i laposta per la continuïtat futura. Un model diferent a un altre cas comarcal dèxit, Vila-seca, que ha treballat molts anys per assolir un important pes relatiu en aquesta realitat urbana tan complexa que és el nucli dur del Camp de Tarragona. De ben segur que els imminents alcaldables cambrilencs tenen exemples propers dels quals poden aprendre molt.
En efecte, la localitat es beneficia dels tributs que deixen les grans indústries que allotja: una central nuclear en operació, una altra en fase de latència i una planta tèrmica de cicle combinat. El PIB per habitant del municipi és 4,5 vegades més gran que la mitjana catalana. Només cal comparar les dades dingressos tributaris amb les del municipi cambrilenc, extretes de la base de dades Municat de la Generalitat de Catalunya. Així, durant el 2014, lIBI va correspondre a 504 euros per habitant a Cambrils, mentre que al municipi de Vandellòs va ascendir a 1.850 euros per habitant. La diferència és molt més gran amb limpost sobre activitats econòmiques (IAE), ja que lany passat va ser 18 vegades superior entre una i altra localitat. Aquestes xifres han permès que lajuntament hagi pogut dur a terme folgadament una política dinversions en infraestructures locals de primera categoria, sense que sen ressentís gaire lestabilitat pressupostària. Lany passat, el deute públic de lAjuntament de Vandellòs era de 17,5 euros per habitant, mentre que el de Cambrils senfilava fins als quasi 234 euros per habitant. Déu nhi do.
A Cambrils encara hi ha persones que creuen que el futur econòmic local passa per la reactivació del model de la construcció immobiliària, un retorn al passat com si res no hagués passat i confien dependre dunes estructures turístiques que comencen a donar signes denvelliment. A lHospitalet, malgrat la forta dependència de la indústria energètica, fa temps que aposten per diversificar leconomia local i han fet grans esforços per atreure inversions industrials. Tenen un territori força ben ordenat i han sabut desenvolupar el polígon les Tàpies, amb més de 50 hectàrees de sòl industrial. Hi estan implantades una setantena dempreses de tots els sectors, entre les quals fàbriques de producció i empreses de serveis a les nuclears. La promoció empresarial està gestionada per una societat pública municipal, IDETSA, que disposa dun viver dempreses i una incubadora tecnològica.
El municipi de Vandellòs és vast i divers, i, fins i tot, es podria afirmar que ocupa un espai geogràficament perifèric del Camp de Tarragona. Tanmateix, ha mantingut lligams històrics amb les poblacions del voltant, sobretot Tivissa i Pratdip. Actualment, les relacions shan reforçat i, entre tots, han constituït la MIDIT, la Mancomunitat dIniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori. Daltra banda, lHospitalet forma un continu urbà amb Miami Platja. Malgrat la varietat dorígens demogràfics, els hospitalencs shan dotat dun fort sentiment de pertinença. Compten amb un parell de centres destudis: el Centre dEstudis de la Vall i el recentment creat Centre dEstudis de lHospitalet de lInfant. Daltra banda, estan destacant en làmbit cultural. A ligual que Salou o Vila-seca, disposen de bones infraestructures culturals i saben treuren profit. Han creat el projecte Cultura a labast per divulgar un viu programa dactivitats culturals entre la població. A més, recentment shi ha consolidat un festival anual de música independent, que ha aconseguit posicionar-se a lavantguarda de les cites musicals del sud del país gràcies a una direcció tècnica coherent. Palmfest està organitzat per un grup de joves del poble i compta amb la col·laboració de lajuntament i el patrocini de diverses empreses.
Sens dubte, Vandellòs i lHospitalet està jugant a la lliga dels lideratges comarcals, potser sense haver-sho proposat, sinó tan sols pensant en el benestar de la seva població i laposta per la continuïtat futura. Un model diferent a un altre cas comarcal dèxit, Vila-seca, que ha treballat molts anys per assolir un important pes relatiu en aquesta realitat urbana tan complexa que és el nucli dur del Camp de Tarragona. De ben segur que els imminents alcaldables cambrilencs tenen exemples propers dels quals poden aprendre molt.