Els més serièfils hem anat a treballar aquesta darrera setmana de març amb marques d’haver dormit poc o, fins i tot, d’haver deixat anar alguna llagrimeta. I és que per molt contents que ens posi l’arribada de la primavera, no podem deixar de pensar en el final de temporada de totes aquelles sèries que, des de principis d’any, ens han emocionat setmana rere setmana.
Una d’aquestes és Girls, el fenomen de masses que va aterrar a la cadena nord-americana HBO el 2012 amb el despropòsit de convertir-se en el contraplà de Sexe a NY: tot allò que passa quan vius a la ciutat, ets jove, i no tens ni un duro. La sèrie l’escriu i protagonitza la directora Lena Dunham i ha estat premiada amb un Emmy i dos Globus d’Or, al llarg de quatre temporades. A pesar de l’atrevida premissa inicial –Hannah, la protagonista, sent emancipada a la força–, les trames han anat decaient episodi rere episodi. Aquesta quarta temporada, el nivell ha estat, amb diferència, el més baix. Quines han estat les claus d’aquesta caiguda qualitativa? Per una banda, la promesa d’un demà. A termes serials això es tradueix en: HBO confirma, el dia del llançament del primer capítol de la quarta temporada, una cinquena temporada, prometent als espectadors que no importa com n’estiguin de trencades les fatalitats de les protagonistes: la sèrie –el producte– sobreviu, legitimant així una sensació constant de “ok, i ara què”. Per l’altra, la falta de coherència –un problema que ja havíem heretat a l’anterior temporada– a l’hora de construir personatges, trames i universos. Per posar un exemple: la protagonista canvia de feina cada dos o tres episodis; sembla canviar també de vocació, i ja és prou difícil simpatitzar amb les seves inquietuds personals com per poder-ho fer amb un entorn canviant a ritme de caprici adolescent. Aquest darrer problema es podria deure a una malformació dels codis narratius del cinema, els quals, la directora (com ha demostrat a una pel·lícula tan brillant com Tiny Furniture, 2010) domina a la perfecció, però que portats a la televisió, on es demana un ritme més sòlid i constant, no funcionen.
L’únic que podem fer ara és esperar a veure com es resolen els fils descosits que l’equip de guionistes ha deixat als espectadors, la qual cosa ens porta a recordar com de malament va quedar l’entramat a principis d’aquesta quarta temporada. Tanmateix, donem la benvinguda a una nova tanda serièfila, d’on en destaquem, posant-hi molt d’èmfasi, la darrera temporada de Mad Men.