César Ritz, cèsar de lhostaleria moderna (II)
César Ritz no tenia estudis però sí una gran intuïció danticipar-se als esdeveniments, perquè va endevinar abans que ningú que la societat del seu temps volia hotels còmodes. Va ser el primer a instal·lar bany dins les habitacions, llum indirecta als menjadors, armaris encastats per evitar mobles destorbadors a les habitacions i guanyar espai, utilització de la publicitat i de les relacions públiques, substitució de la taula dhostes comú per taules individuals, màxima qualitat en els aliments (les coses bones, sempre hi ha algú que les busca i les paga) bona decoració, flors a les taules i, sobretot, gran preocupació en laspecte higiènic i sanitari de lhotel.
Lany 1875, tenia 25 anys, havia après al Restaurant Chez Voisein el que és fonamental dins lhostaleria, la gran cuina i el que podia oferir a la clientela que podia pagar.
En aquest any entrava com a director a lHotel Victòria de San Remo. Allà va tenir ocasió de conèixer les despeses i administració dun establiment hoteler. Va començar la lluita per millorar les condicions higièniques i sanitàries, que sense cap mena de dubte seria una de les idees més transcendentals que Ritz aportaria lhostaleria.
La millor clientela del món va començar a seguir les seves temporades: el príncep de Gales, Sara Bernhardt, els Rothschild, prínceps russos... els seguien per delitar-se amb les seves innovacions i refinaments fins aquells moments desconeguts. Al sentir-se segur del seu daber, va comprar el restaurant de La Convenció de Baden-Baden i més tard lHotel Provenza de Cannes, que seria la primera llavor de la gran cadena dhotels que va fundar. Passa a dirigir lHotel Savoy de Londres i junt amb el gran cuiner Escoffier larriben a potenciar al màxim. Als 39 anys, dirigeix i supervisa 12 hotels de França, Alemanya, Anglaterra i Suïssa.
Mentre tant, a la Plaça Vendome de París acaba de posar-se a la venda un edifici. És la gran oportunitat que Ritz esperava. Compra limmoble i hi instal·la un hotel, que seria el primer a portar el seu nom. Aquest hotel arribaria a ser la seva perfecció, la suma de totes les empreses hoteleres fins aquells moments portades a terme. Tot és de primeríssima qualitat: porcellanes de Limoges, cristalleries de Bohèmia, coberts de plata, estovalles de fil brodades a mà, sedes, catifes de Pèrsia, marbres i un impecable servei, donaven fe del millor hotel del món del seu temps.
Després de muntar lHotel Carlton a Londres, que és similar al Ritz de París, César Ritz pateix un esgotament nerviós que va en augment. Lany 1908 perd la memòria i és internat en un sanatori de Suïssa. Lany 1918 va morir sense tenir al seu costat ni la seva dona ni els seus fills, que no van poder travessar França perquè Europa estava en plena Guerra Mundial. Un daquests fills és el que va morir el 1976 i va ser digne continuador de la gran indústria hotelera del seu pare.
Lany 1875, tenia 25 anys, havia après al Restaurant Chez Voisein el que és fonamental dins lhostaleria, la gran cuina i el que podia oferir a la clientela que podia pagar.
En aquest any entrava com a director a lHotel Victòria de San Remo. Allà va tenir ocasió de conèixer les despeses i administració dun establiment hoteler. Va començar la lluita per millorar les condicions higièniques i sanitàries, que sense cap mena de dubte seria una de les idees més transcendentals que Ritz aportaria lhostaleria.
La millor clientela del món va començar a seguir les seves temporades: el príncep de Gales, Sara Bernhardt, els Rothschild, prínceps russos... els seguien per delitar-se amb les seves innovacions i refinaments fins aquells moments desconeguts. Al sentir-se segur del seu daber, va comprar el restaurant de La Convenció de Baden-Baden i més tard lHotel Provenza de Cannes, que seria la primera llavor de la gran cadena dhotels que va fundar. Passa a dirigir lHotel Savoy de Londres i junt amb el gran cuiner Escoffier larriben a potenciar al màxim. Als 39 anys, dirigeix i supervisa 12 hotels de França, Alemanya, Anglaterra i Suïssa.
Mentre tant, a la Plaça Vendome de París acaba de posar-se a la venda un edifici. És la gran oportunitat que Ritz esperava. Compra limmoble i hi instal·la un hotel, que seria el primer a portar el seu nom. Aquest hotel arribaria a ser la seva perfecció, la suma de totes les empreses hoteleres fins aquells moments portades a terme. Tot és de primeríssima qualitat: porcellanes de Limoges, cristalleries de Bohèmia, coberts de plata, estovalles de fil brodades a mà, sedes, catifes de Pèrsia, marbres i un impecable servei, donaven fe del millor hotel del món del seu temps.
Després de muntar lHotel Carlton a Londres, que és similar al Ritz de París, César Ritz pateix un esgotament nerviós que va en augment. Lany 1908 perd la memòria i és internat en un sanatori de Suïssa. Lany 1918 va morir sense tenir al seu costat ni la seva dona ni els seus fills, que no van poder travessar França perquè Europa estava en plena Guerra Mundial. Un daquests fills és el que va morir el 1976 i va ser digne continuador de la gran indústria hotelera del seu pare.