Com està el pati
Lalumne interromp persistentment la classe parlant i fent comentaris en veu alta. Després de ser avisat repetidament pel professor, ladolescent de primer dESO li respon cridant: No me grites, no eres mi padre!. A laula del pis superior, una alumna a qui no deixen anar al lavabo contesta cridant a la professora: Doncs si em moro serà culpa teva. Mentrestant a la sala de professors un tutor parla per telèfon defensant la seva feina dels atacs de la mare duna alumna (una genuïna xoni-pendó malparlada) lo que pasa es que mi hija tiene un par de huevos diu la mare. Amollal. Simultàniament, a una altra aula on sexplica què era una carbonera, un alumne dorigen sud-americà de segon dESO que té greus problemes de lectoescriptura però pot donar lliçons de sexe, crida dindignació perquè a ell allò no li reportarà diners. Tot això són episodis excepcionals, però lamentablement ben reals en molts centres de secundària daquest país. Casos coneguts i viscuts de la meva modesta experiència en una vintena de centres del Camp de Tarragona. Podem culpabilitzar aquestes actituds als efectes de programes tan educatius com Hermano Mayor, Gran Hermano o Mujeres y Hombres y Viceversa. Curiós que a la graella televisiva no faltin programes amb aquests valors, quan en canvi reportatges com el del Canal+ de França sobre la monarquia de Joan Carles I no hi ha manera que semeti.
A la mateixa aula daquells alumnes insolents i mal educats que hem esmentat abans també hi ha alumnes que sinteressen pel que sexplica a classe, es porten educadament i fan preguntes interessants. Que no miren la tele, doncs? Potser si els preguntem qui controla a casa seva coses bàsiques com lhora danar a dormir o les hores dordinador potser trobarem una possible resposta a aquest decalatge. Sabem que des de temps de Sòcrates que es fan retrets als joves, però el que sí és cert és que a lEstat espanyol hem viscut un canvi de societat que encara resulta difícil dassimilar i que es viu intensament en el món educatiu. Hem passat del costum de tractar de vostè als pares (a Montbrió es manté) i professors fotent mastegots als alumnes, a una societat en què valors com lesforç i leducació passen a segon terme en favor de la cultura del pelotazo en totes les variacions. Si voleu ens refugiem en lunivers de les dades estadístiques de cada any, però una altra cosa és quan es tracta de mesurar leducació i la cultura en el sentit ampli. Algun dia farem una reflexió a fons de què ha passat? Per intentar reparar-ho caldria passar per tota la comunitat educativa i rebutjar les reformes fetes des dun despatx ben emmoquetat. A les Balears no han tombat el decret, però les mobilitzacions van ser una lliçó dhumanitat. Recuperar valors no està renyit amb la modernitat. I fa falta una aposta clara pel sector de leducació pública i evitar imitar models socialment desequilibrats com el dels Estats Units. La recollida de signatures per presentar una ILP a la Generalitat a favor de lensenyament públic és un senyal que tot i el dificilíssim panorama encara hi ha pares, professors i alumnes que tenen ganes de canviar les coses.
A la mateixa aula daquells alumnes insolents i mal educats que hem esmentat abans també hi ha alumnes que sinteressen pel que sexplica a classe, es porten educadament i fan preguntes interessants. Que no miren la tele, doncs? Potser si els preguntem qui controla a casa seva coses bàsiques com lhora danar a dormir o les hores dordinador potser trobarem una possible resposta a aquest decalatge. Sabem que des de temps de Sòcrates que es fan retrets als joves, però el que sí és cert és que a lEstat espanyol hem viscut un canvi de societat que encara resulta difícil dassimilar i que es viu intensament en el món educatiu. Hem passat del costum de tractar de vostè als pares (a Montbrió es manté) i professors fotent mastegots als alumnes, a una societat en què valors com lesforç i leducació passen a segon terme en favor de la cultura del pelotazo en totes les variacions. Si voleu ens refugiem en lunivers de les dades estadístiques de cada any, però una altra cosa és quan es tracta de mesurar leducació i la cultura en el sentit ampli. Algun dia farem una reflexió a fons de què ha passat? Per intentar reparar-ho caldria passar per tota la comunitat educativa i rebutjar les reformes fetes des dun despatx ben emmoquetat. A les Balears no han tombat el decret, però les mobilitzacions van ser una lliçó dhumanitat. Recuperar valors no està renyit amb la modernitat. I fa falta una aposta clara pel sector de leducació pública i evitar imitar models socialment desequilibrats com el dels Estats Units. La recollida de signatures per presentar una ILP a la Generalitat a favor de lensenyament públic és un senyal que tot i el dificilíssim panorama encara hi ha pares, professors i alumnes que tenen ganes de canviar les coses.