Qui pot prometre transparència i participació?
No passa només a Cambrils, és un fenomen que abasta el conjunt de l'Estat. El llenguatge de la regeneració democràtica, la gramàtica del qual es va començar a redactar un 15 de Maig, el parla ara qualsevol. Però no va néixer al si de cap partit. Va néixer al carrer, a les places plenes de tendes de campanya. I no era pas un concepte teòric, sinó que es posava en pràctica allà mateix. Potser d'aquells debats inacabables no va sortir un programa electoral. Però sí la consciència ferma de que la política no consisteix en anar a votar cada 4 anys uns representants i mirar-se'ls després a la televisió.
Quan semblava que aquell moviment s'havia esvaït amb la mateixa màgia amb la que havia vist la llum, Podemos va aconseguir un èxit notable reivindicant-ne l'herència. Això va donar el tret de sortida d'una carrera en la que la resta de partits, sigui per por o per estratègia electoral, encara corren a improvisar propostes de transparència i participació. Però, es clar, han sortit massa tard com per a ser creïbles.
És el mateix procés que hem viscut a Cambrils en només una setmana. En el debat que els alcaldables van mantenir a Vilafortuny, l'Assemblea de Cambrils no va presentar solucions miraculoses a cap dels problemes plantejats pels veïns, sinó que es va comprometre a fer del diàleg amb ells, i de la publicació de la informació municipal, eines vinculants de govern. Dies després, al debat organitzat dimarts per la Revista Cambrils i Reus TV, tothom parlava de participació i transparència. Això si, sense adoptar cap compromís al respecte, com qui vesteix un complement de moda.
Ens nhauríem dalegrar, perquè això és justament el que volíem? Hauria de retirar l'AdC la seva candidatura, ja que sembla que ha assolit el seu objectiu principal? Potser. El que passa és que aquestes presses per part dels que han tingut anys per democratitzar Cambrils, però no ho han fet; per part dels que fins i tot de cara a aquestes eleccions podrien haver començat a elaborar els seus programes de manera participativa i conjuntament amb els veïns, però no ho han fet; aquestes presses, doncs, ens fan desconfiar del que sembla un altre cop només una estratègia electoral. Perquè nosaltres mateixos tenim la enriquidora experiència de que els mecanismes de decisió col·lectiva no simprovisen, sinó que porta temps dissenyar-los i fer-los funcionar.
És possible que els ciutadans no ens donin els onze regidors que necessitem per governar Cambrils. Però, en qualsevol cas, allà hi serem, per vigilar-los i lluitar per la democràcia participativa que portem defensant i practicant. Des de fa dos anys, i no només una setmana.
Que no ens tornin a enganyar!
Henrik Hdez.-Villaescusa Hirsch
Assemblea de Cambrils
Quan semblava que aquell moviment s'havia esvaït amb la mateixa màgia amb la que havia vist la llum, Podemos va aconseguir un èxit notable reivindicant-ne l'herència. Això va donar el tret de sortida d'una carrera en la que la resta de partits, sigui per por o per estratègia electoral, encara corren a improvisar propostes de transparència i participació. Però, es clar, han sortit massa tard com per a ser creïbles.
És el mateix procés que hem viscut a Cambrils en només una setmana. En el debat que els alcaldables van mantenir a Vilafortuny, l'Assemblea de Cambrils no va presentar solucions miraculoses a cap dels problemes plantejats pels veïns, sinó que es va comprometre a fer del diàleg amb ells, i de la publicació de la informació municipal, eines vinculants de govern. Dies després, al debat organitzat dimarts per la Revista Cambrils i Reus TV, tothom parlava de participació i transparència. Això si, sense adoptar cap compromís al respecte, com qui vesteix un complement de moda.
Ens nhauríem dalegrar, perquè això és justament el que volíem? Hauria de retirar l'AdC la seva candidatura, ja que sembla que ha assolit el seu objectiu principal? Potser. El que passa és que aquestes presses per part dels que han tingut anys per democratitzar Cambrils, però no ho han fet; per part dels que fins i tot de cara a aquestes eleccions podrien haver començat a elaborar els seus programes de manera participativa i conjuntament amb els veïns, però no ho han fet; aquestes presses, doncs, ens fan desconfiar del que sembla un altre cop només una estratègia electoral. Perquè nosaltres mateixos tenim la enriquidora experiència de que els mecanismes de decisió col·lectiva no simprovisen, sinó que porta temps dissenyar-los i fer-los funcionar.
És possible que els ciutadans no ens donin els onze regidors que necessitem per governar Cambrils. Però, en qualsevol cas, allà hi serem, per vigilar-los i lluitar per la democràcia participativa que portem defensant i practicant. Des de fa dos anys, i no només una setmana.
Que no ens tornin a enganyar!
Henrik Hdez.-Villaescusa Hirsch
Assemblea de Cambrils