Opinió

Dinars de luxe

Hi havia una vegada una princesa que governava el seu reialme allunyada dels seus súbdits, envoltada de bufons que li reien les gràcies i li feien la cort. Ella retallava per aquí, retallava per allà, obcecada a donar les culpes de tot als seus predecessors i a oblidar els seus compromisos amb els seus súbdits, fins que a la batalla de les urnes, va caure del seu cavall i la realitat virtual va canviar.
Abans d’abandonar el seu palau de cristall, la princesa va voler celebrar el seu regnat convidant als altres 21 prínceps a una gran festa, en un luxós i estrellat local. Alguns d’aquests prínceps, més assenyats que la princesa, es van negar a assistir al banquet cambrilenc. No contenta amb això, la princesa va convidar a altres personalitats del regne, total, la factura no la pagava ella. La factura l’hem pagada, com sempre, els ciutadans.
Hem perdut el cap? Fa massa temps que sí. I no hi ha ningú que ens defensi d’aquests despropòsits? Sembla ser que no...
El final del conte encara està per escriure, però un final decent i honest passaria per la dimissió immediata de la princesa i dels prínceps que van assistir al banquet, i de la reprimenda del govern de la Generalitat per fer mal ús dels diners dels ciutadans. Al final, en passarà alguna de grossa! Princesa, arribarà un dia que ni tu ni els teus no podreu passejar pel carrer, i continuaràs creient que la culpa és dels altres...
Demanar decència i honestedat a la princesa i alguns dels seus prínceps i bufons, sembla demanar massa. Us hauria de caure la cara de vergonya! Ai calla, que d’això, pel que sembla, no en gasteu....