Les amigues de lÀgata
El diumenge 26 es va estrenar, dins el marc del festival de Cinema dAutor de Barcelona, "Les amigues de lÀgata": un llargmetratge i projecte de final de grau, de quatre estudiants de la Universitat Pompeu Fabra.
Alba Cros, Laia Alabart, Laura Rius i Marta Verheyen firmen una pel·lícula que pretén, des de lambició més continguda, retratar la transformació de les relacions dun grup de quatre amigues al llarg del seu primer any de carrera. Els paral·lelismes entre les directores i els personatges que retraten fan palesa la regla dor de la creació cinematogràfica: parla sobre allò que coneguis i sobre allò que testimes. La cinta, concretament, ens parla de lamistat, del creixement personal i, sobretot, de la feminitat, leix sobre el qual sarticula el llarg. La pel·lícula sha rodat sense cap mena de guió, partint només de la improvisació de les actrius: Elena Martín, Marta Cañas, Carla Linares i Victòria Serra, i dun treball exhaust dassaig i definició de personatges tots ells afinadíssims, presumint de força i carisma sense caure en el clixé o caricatura. En aquest sentit, doncs, hi juga un paper importantíssim el muntatge, en què la predominança de primers plans, en contrast amb el diàleg amb els espais una Barcelona en hora màgica i la naturalesa desenfrenada de la Costa Brava configura un retrat íntim, pausat (en ocasions carregat duna violència reprimida en les formes més sofisticades) i guiada per un tempo que, senzillament, flueix (en moments puntuals, reajustat amb intervencions musicals molt encertades). La pel·lícula, de per si, ja és en ella mateixa una perla rara. Trenca amb la concepció clàssica del cinema dautor; precisament, perquè no nés un, sinó quatre. Les directores van reiterar, en aquest sentit, la desjerarquització del projecte, on tant podien estar aguantant la càmera, orientat les actrius, reajustant un punt de llum o dirigint lescena, sempre sota la premissa de totes ho vam fer tot. El projecte es va finançar a partir destalvis personals i una campanya de micromecenatge a Verkami, una iniciativa cada vegada més popularitzada en el terreny de laudiovisual especialment en propostes com aquesta, la qual era una veritable primera vegada a la gran pantalla, tant per les directores com per les actrius.
La pel·lícula, premiada al Festival Internacional de Cine de Albacete, arrenca amb una molt bona rebuda tant per part de la crítica com per part del púbic i comença així la seva temporada de festivals.
Alba Cros, Laia Alabart, Laura Rius i Marta Verheyen firmen una pel·lícula que pretén, des de lambició més continguda, retratar la transformació de les relacions dun grup de quatre amigues al llarg del seu primer any de carrera. Els paral·lelismes entre les directores i els personatges que retraten fan palesa la regla dor de la creació cinematogràfica: parla sobre allò que coneguis i sobre allò que testimes. La cinta, concretament, ens parla de lamistat, del creixement personal i, sobretot, de la feminitat, leix sobre el qual sarticula el llarg. La pel·lícula sha rodat sense cap mena de guió, partint només de la improvisació de les actrius: Elena Martín, Marta Cañas, Carla Linares i Victòria Serra, i dun treball exhaust dassaig i definició de personatges tots ells afinadíssims, presumint de força i carisma sense caure en el clixé o caricatura. En aquest sentit, doncs, hi juga un paper importantíssim el muntatge, en què la predominança de primers plans, en contrast amb el diàleg amb els espais una Barcelona en hora màgica i la naturalesa desenfrenada de la Costa Brava configura un retrat íntim, pausat (en ocasions carregat duna violència reprimida en les formes més sofisticades) i guiada per un tempo que, senzillament, flueix (en moments puntuals, reajustat amb intervencions musicals molt encertades). La pel·lícula, de per si, ja és en ella mateixa una perla rara. Trenca amb la concepció clàssica del cinema dautor; precisament, perquè no nés un, sinó quatre. Les directores van reiterar, en aquest sentit, la desjerarquització del projecte, on tant podien estar aguantant la càmera, orientat les actrius, reajustant un punt de llum o dirigint lescena, sempre sota la premissa de totes ho vam fer tot. El projecte es va finançar a partir destalvis personals i una campanya de micromecenatge a Verkami, una iniciativa cada vegada més popularitzada en el terreny de laudiovisual especialment en propostes com aquesta, la qual era una veritable primera vegada a la gran pantalla, tant per les directores com per les actrius.
La pel·lícula, premiada al Festival Internacional de Cine de Albacete, arrenca amb una molt bona rebuda tant per part de la crítica com per part del púbic i comença així la seva temporada de festivals.