Anònims
Els que mes a mes escrivim a la Revista o altres mitjans de comunicació, no ens queda altra cosa que donar la cara. Si fem opinions amables, sens critica per ser massa tous. Si escrivim sobre temes poc transcendents, sens acusa de poc implicats. Si apuntem a un o altre polític, sens acusa de partidistes...
De fet, des que escric a la Revista Cambrils, i vaig començar el 1989 o 1990 si no recordo malament, els governants han acusat la Revista de ser dun o altre partit, contrari sempre al de lequip de govern. Quan manaven els socialistes, la Revista era convergent. Quan manava Convergència, la Revista era desquerra, i així anava sonant la mateixa cançó, fet que demostra que malgrat els intents dencasellar la Revista, aquesta estava per damunt dideologies i al servei de la comunicació de la comunitat cambrilenca.
La credibilitat de la publicació ha sigut una de les prioritats al llarg dels anys, i sabeu per què?, perquè, com deia aquell soci-president del Barça, Joan Gaspar, al soci no sel pot enganyar, i en aquest cas, al ciutadà, al veí, al lector, no sel pot enganyar. Si la Revista parla dun barri, duna entitat, duna escola o deconomia, els implicats saben si la Revista reflecteix pluralitat, objectivitat i transparència, i aquesta credibilitat no es compra, no està en venda. I per mi, aquest és un dels grans actius que té la Revista.
Per tot plegat, em sembla preocupant que des del principal mitjà de comunicació que tenim a Cambrils es possibiliti fer un mal ús de la llibertat dexpressió a través de ledició digital de la Revista Cambrils.
Des del moment en què qualsevol ciutadà pot donar la seva opinió de forma anònima, justificadament o injustificadament, sobre un tema o sobre unes persones, estem generant una sèrie de conflictes personals o col·lectius que poden tenir dimensions insospitades. A vegades sha de tenir estómac per entomar algunes de les delicades venjances que es publiquen als comentaris de la Revista. La justificació de lanonimat és clara: per què haig de posar el nom si no el posa ningú? I al capdavall, són quatre els que signen, demostrant una gran valentia en alguns casos.
Jo entenc perfectament que la supervivència del mitjà digital està lligat a les audiències, i com més comentaris més audiència, i com més audiència més recursos, però, sincerament, si ledició digital ha de passar perquè qualsevol eixelebrat llenci la pedra i amagui la mà, anem molt malament.
La funció del mitjà digital és imprescindible en la societat actual, i la feinada que hi ha al darrere, titànica i inqüestionable. No val la pena llençar per la borda el prestigi dun mitjà, que, gestionat per uns pocs, és patrimoni del conjunt de ciutadans cambrilencs que llegeixen, compren o es publiciten a les seves pàgines.
Deixant molt clar que no tinc la solució, animo els que sí poden que posin fil a lagulla.
De fet, des que escric a la Revista Cambrils, i vaig començar el 1989 o 1990 si no recordo malament, els governants han acusat la Revista de ser dun o altre partit, contrari sempre al de lequip de govern. Quan manaven els socialistes, la Revista era convergent. Quan manava Convergència, la Revista era desquerra, i així anava sonant la mateixa cançó, fet que demostra que malgrat els intents dencasellar la Revista, aquesta estava per damunt dideologies i al servei de la comunicació de la comunitat cambrilenca.
La credibilitat de la publicació ha sigut una de les prioritats al llarg dels anys, i sabeu per què?, perquè, com deia aquell soci-president del Barça, Joan Gaspar, al soci no sel pot enganyar, i en aquest cas, al ciutadà, al veí, al lector, no sel pot enganyar. Si la Revista parla dun barri, duna entitat, duna escola o deconomia, els implicats saben si la Revista reflecteix pluralitat, objectivitat i transparència, i aquesta credibilitat no es compra, no està en venda. I per mi, aquest és un dels grans actius que té la Revista.
Per tot plegat, em sembla preocupant que des del principal mitjà de comunicació que tenim a Cambrils es possibiliti fer un mal ús de la llibertat dexpressió a través de ledició digital de la Revista Cambrils.
Des del moment en què qualsevol ciutadà pot donar la seva opinió de forma anònima, justificadament o injustificadament, sobre un tema o sobre unes persones, estem generant una sèrie de conflictes personals o col·lectius que poden tenir dimensions insospitades. A vegades sha de tenir estómac per entomar algunes de les delicades venjances que es publiquen als comentaris de la Revista. La justificació de lanonimat és clara: per què haig de posar el nom si no el posa ningú? I al capdavall, són quatre els que signen, demostrant una gran valentia en alguns casos.
Jo entenc perfectament que la supervivència del mitjà digital està lligat a les audiències, i com més comentaris més audiència, i com més audiència més recursos, però, sincerament, si ledició digital ha de passar perquè qualsevol eixelebrat llenci la pedra i amagui la mà, anem molt malament.
La funció del mitjà digital és imprescindible en la societat actual, i la feinada que hi ha al darrere, titànica i inqüestionable. No val la pena llençar per la borda el prestigi dun mitjà, que, gestionat per uns pocs, és patrimoni del conjunt de ciutadans cambrilencs que llegeixen, compren o es publiciten a les seves pàgines.
Deixant molt clar que no tinc la solució, animo els que sí poden que posin fil a lagulla.