Opinió

Polítics, els justos

Marcel Blàzquez

President de l'Associació Cultural Revista Cambrils

Veig que hi ha una paraula que té diverses accepcions semàntiques i que ha estat protagonista en les darreres setmanes, en motiu de les eleccions municipals. Aquesta paraula és JUST.
El primer dels significats vindria donat per la idea d'exactitud, pel nombre just de regidors que necessita un ajuntament com el de Cambrils. Fa uns dos anys, quan es parlava de la nova llei electoral, semblava que era imminent la reducció als municipis fins a 50.000 habitants de 21 regidors a 15 regidors, però retirar sis cadires a moltes sales de plens sembla que és un assumpte que no s'ajusta a les prioritats polítiques dels partits.
L'altra vessant semàntica va planejar sobre el debat electoral entre tots els onze candidats (perdó deu, que el candidat de ciutadans no es va presentar) i, escoltant les declaracions d'alguns, demostraven justejar en la possible capacitat de govern i representació que podien tenir alguns dels caps de llista.
Es van celebrar les eleccions i el resultat va ser molt ajustat -nova aparició de la nostra paraula protagonista- amb el triple empat entre ERC, CiU i Nou Moviment Ciutadà. I després va venir el pacte que va deixar al partit liderat per Oliver Klein fora del govern local, amb un pacte entre les dues forces més votades a les quals s'hi va afegir el PSC. Les exclamacions dels rebutjats van fer aparèixer un nou significat de just: allò que és conforme a justícia. Els membres de la llista de l'NMC van considerar injust que la tercera llista més votada fos bandejada del govern. Però s'hi hauran de conformar perquè s'ajusta a les regles de la democràcia representativa.
Quin és el nombre just de regidors per Cambrils? La capacitat política no s'ajusta a les necessitats que té el municipi? Els pactes de govern són injustos amb la intenció de vot dels ciutadans? No ho sé, però, això sí, demanaria polítics justos: en aquest cas, amb el significat més valuós: que governin amb justícia.