El cost de les paraules
PARLEM DE CINEMA
El cost de les paraules
David Moragas
Un dels molts avantatges que té saber escriure una bona escena basada en el diàleg i construïda amb la paraula (amb jocs gramaticals, recursos literaris, força i carisma) és que és molt barata. Fer efectiva una escena amb efectes especials, amb una actuació brillant o amb una realització megalòmana et pot costar molts diners, actors i actrius amb una gran cotització o instruments de rodatge daltíssim pressupost. Però un bon diàleg és només això: un bon diàleg. En qualsevol cas, hauràs de pagar un guionista molt qualificat. Però un cop ho tens sobre paper, personificar una discussió, un debat o una simple conversa és més senzill que, posem per exemple, un cotxe explotant enmig dun pont penjant.
What we did on our holiday (Nuestro último verano en Escocia) compta amb un pressupost força baix, però molt ben amortitzat. El film tracta sobre lAbi i en Doug, un matrimoni en plena crisi que senduen els seus tres fills a les terres altes escoceses per celebrar laniversari del seu avi. Aquest pateix una malaltia terminal i davant aquesta situació, només els nens semblen tenir la solució a tots els problemes. La cinta es balanceja entre el gènere còmic i dramàtic, donant lloc a la comèdia lleugera, o les feel-good movies, on, tal i com indiquen els manuals, per cada llàgrima hi ha dhaver un somriure.
Dentrada, el mateix argument parteix duna ambició molt continguda, i és aquí on cobra rellevància el que exposàvem al principi de larticle: el diàleg, les paraules, tot allò que sexplica i com sexplica. En aquest sentit val a recordar una de les regles dor de lescriptura cinematogràfica: show, dont tell, que significa: mostra els fets, no els expliquis. No fa falta que un personatge ens expliqui quina mena de relació tenen els dos germans adults ni fa falta que sens caracteritzi la dona dun dells. Els fets, ben descrits, parlen per si sols, descobrint a lespectador lequilibri de vincles que formen lesquelet daquesta família tan particular.
El pes de la trama recau en els tres fills petits, una fórmula que funciona molt bé; més encara quan la química que tenen els tres actors en pantalla és una meravella. El resultat és un film senzill, fàcil, que aconsegueix ressaltar el valor cultural de la terra escocesa no ens oblidem que es tracta duna producció de la televisió pública britànica, a la vegada que explica una història de manera impecable.
El cost de les paraules
David Moragas
Un dels molts avantatges que té saber escriure una bona escena basada en el diàleg i construïda amb la paraula (amb jocs gramaticals, recursos literaris, força i carisma) és que és molt barata. Fer efectiva una escena amb efectes especials, amb una actuació brillant o amb una realització megalòmana et pot costar molts diners, actors i actrius amb una gran cotització o instruments de rodatge daltíssim pressupost. Però un bon diàleg és només això: un bon diàleg. En qualsevol cas, hauràs de pagar un guionista molt qualificat. Però un cop ho tens sobre paper, personificar una discussió, un debat o una simple conversa és més senzill que, posem per exemple, un cotxe explotant enmig dun pont penjant.
What we did on our holiday (Nuestro último verano en Escocia) compta amb un pressupost força baix, però molt ben amortitzat. El film tracta sobre lAbi i en Doug, un matrimoni en plena crisi que senduen els seus tres fills a les terres altes escoceses per celebrar laniversari del seu avi. Aquest pateix una malaltia terminal i davant aquesta situació, només els nens semblen tenir la solució a tots els problemes. La cinta es balanceja entre el gènere còmic i dramàtic, donant lloc a la comèdia lleugera, o les feel-good movies, on, tal i com indiquen els manuals, per cada llàgrima hi ha dhaver un somriure.
Dentrada, el mateix argument parteix duna ambició molt continguda, i és aquí on cobra rellevància el que exposàvem al principi de larticle: el diàleg, les paraules, tot allò que sexplica i com sexplica. En aquest sentit val a recordar una de les regles dor de lescriptura cinematogràfica: show, dont tell, que significa: mostra els fets, no els expliquis. No fa falta que un personatge ens expliqui quina mena de relació tenen els dos germans adults ni fa falta que sens caracteritzi la dona dun dells. Els fets, ben descrits, parlen per si sols, descobrint a lespectador lequilibri de vincles que formen lesquelet daquesta família tan particular.
El pes de la trama recau en els tres fills petits, una fórmula que funciona molt bé; més encara quan la química que tenen els tres actors en pantalla és una meravella. El resultat és un film senzill, fàcil, que aconsegueix ressaltar el valor cultural de la terra escocesa no ens oblidem que es tracta duna producció de la televisió pública britànica, a la vegada que explica una història de manera impecable.