La pesquera del llenguado al tresmall
Aquest peix de forma ovalada i aplanada viu en fons arenosos i a poca profunditat.
Es pot pescar durant tot lany tant a larrossegament com amb el tresmall.
La temporada de pesca més significativa del tresmall és en els mesos de més fred (novembre, desembre, gener i febrer).
A més a més té una altra peculiaritat, que durant molts dies de lesmentada temporada es fa servir la tècnica de la prima, que consisteix en calar (tirar) la sàrcia abans de la posta del sol i, una vegada aquest ja és post, es comença a xorrar (llevar) la sàrcia, la qual cosa permet menys desgast de lormeig i millor qualitat del peix, a lhaver estat poc temps desmallat i, per tant, menys rebregat pel fons.
FRASES FETES
La xitxarra que taguanta
Aquesta frase és de les més famoses, aquella que tothom fa servir, però que la gent no sap ben bé què significa, o sí.
Una xitxarra en el vocabulari de largot mariner cambrilenc és un cony, una figa, una ganya, els deduació sexual en dirien una vulva, òrgan sexual femení.
Després daquestes descripcions tan evidents, crec que aquesta frase no necessita traducció.
Plantar la quilla
Per construir una embarcació el primer pas a fer és plantar la quilla; la quilla és la columna vertebral duna barca. Diem plantar la quilla quan algú deixa prenyada la seva dona, o sigui que fa el primer pas.
Pelar la rajada
Pelar la rajada vol dir anar de cos o fer de ventre.
Exemple:
On és el Joan?
Pelant la rajada!
Antigament a les barques no hi havia vàter i havies de fer de ventre traient el cul per lorla; la cosa es complicava si hi havia temporal de mar i vent, i, a més a més, anaves claret.
Lluna nova, peix al cove
Que pesquis més o menys depèn de molts factors, deixant a part la vàlua del patró; els corrents marins influeixen molt en el volum de captures, si hi ha un bon corrent sagafa més peix, però un dels factors que influeixen més és la lluna, els canvis de lluna nova acostumen a donar força pesquera.
Vent de llebeig dóna mareig
El vent de llebeig baixa de mar cap a terra, creant un onatge que de vegades pot arribar a temporal. És una mar apaciguada que provoca mareig.
Esquitxa!
Esquitxar vol dir donar o tornar a algú alguna cosa que no és nostra.
Exemple:
Xec, encara em deus els quartos que et vaig deixar! Vinga, esquitxa!
Es pot pescar durant tot lany tant a larrossegament com amb el tresmall.
La temporada de pesca més significativa del tresmall és en els mesos de més fred (novembre, desembre, gener i febrer).
A més a més té una altra peculiaritat, que durant molts dies de lesmentada temporada es fa servir la tècnica de la prima, que consisteix en calar (tirar) la sàrcia abans de la posta del sol i, una vegada aquest ja és post, es comença a xorrar (llevar) la sàrcia, la qual cosa permet menys desgast de lormeig i millor qualitat del peix, a lhaver estat poc temps desmallat i, per tant, menys rebregat pel fons.
FRASES FETES
La xitxarra que taguanta
Aquesta frase és de les més famoses, aquella que tothom fa servir, però que la gent no sap ben bé què significa, o sí.
Una xitxarra en el vocabulari de largot mariner cambrilenc és un cony, una figa, una ganya, els deduació sexual en dirien una vulva, òrgan sexual femení.
Després daquestes descripcions tan evidents, crec que aquesta frase no necessita traducció.
Plantar la quilla
Per construir una embarcació el primer pas a fer és plantar la quilla; la quilla és la columna vertebral duna barca. Diem plantar la quilla quan algú deixa prenyada la seva dona, o sigui que fa el primer pas.
Pelar la rajada
Pelar la rajada vol dir anar de cos o fer de ventre.
Exemple:
On és el Joan?
Pelant la rajada!
Antigament a les barques no hi havia vàter i havies de fer de ventre traient el cul per lorla; la cosa es complicava si hi havia temporal de mar i vent, i, a més a més, anaves claret.
Lluna nova, peix al cove
Que pesquis més o menys depèn de molts factors, deixant a part la vàlua del patró; els corrents marins influeixen molt en el volum de captures, si hi ha un bon corrent sagafa més peix, però un dels factors que influeixen més és la lluna, els canvis de lluna nova acostumen a donar força pesquera.
Vent de llebeig dóna mareig
El vent de llebeig baixa de mar cap a terra, creant un onatge que de vegades pot arribar a temporal. És una mar apaciguada que provoca mareig.
Esquitxa!
Esquitxar vol dir donar o tornar a algú alguna cosa que no és nostra.
Exemple:
Xec, encara em deus els quartos que et vaig deixar! Vinga, esquitxa!